Eduard Toldr?? i Soler

De Viquip??dia

Eduard Toldr?? i Soler (Vilanova i la Geltr??, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962), m??sic i compositor, va ser una de les figures m??s importants de la M??sica catalana de mitjan segle XX, especialment per la seva important??ssima tasca com a director de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical catal?? dels anys 20.

[edita] Biografia

El seu pare, Francesc Toldr?? i Carbonell, m??sic tamb??, l'introdu?? ja de molt jove en el m??n de la m??sica: als set anys ja debut?? acompanyant-lo al viol??. Als 10 anys, tota la fam??lia es trasllada a Barcelona i Eduard Toldr?? comen??a els seus estudis de m??sica, primer al Conservatori del Liceu i despr??s a l'Escola Municipal de M??sica, on hi estudi?? solfeig amb el mestre Millet, viol?? amb Rafael G??lvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest per??ode exerc?? una variada actuaci?? musical: Concerts amb orquestra al Palau de Belles Arts de Barcelona, supl??ncies al Teatre C??mic, concertino d'una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de m??sica de cambra. El 1912 guany?? el premi extraordinari de viol?? de l'Escola Municipal de M??sica amb el Concert per a viol?? N??mero 2 de Max Bruch.

De 1911 a 1921, Eduard Toldr?? consagr?? molts del seus esfor??os al Quartet Renaixement, format pels m??sics Llu??s S??nchez, Antoni Plan??s, Josep Recasens i ell mateix, fins assolir un total de 209 concerts. Per?? encara trob?? temps per fer classes de m??sica, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de m??sic de caf?? i dirigir (1916) l'Agrupaci?? d'Instruments de Vent de l'Associaci?? d'Amics de la M??sica.

Ingress?? com a professor auxiliar de viol?? a l'Escola Municipal de M??sica el 1923 (hi continu?? quan es convert?? en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). A l'any 1924 fund?? l'Orquestra d'Estudis Simf??nics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convid?? a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l'estrena d'obres d'en Toldr?? (Suite en Mi el 1921, Emp??ries, el 1926, la versi?? simf??nica de La maledicci?? del Comte Arnau el 1930) i el 1932 en l'estrena de La vida breve de Falla, amb pres??ncia de l'autor.

En tota la seva la carrera no deix?? mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta can??ons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1928 estren??, al Palau de la M??sica Catalana la seva ??pera El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner, figurins i decorats de Xavier Nogu??s, i amb els cantants Merc?? Plantada, Concepci?? Callao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrab??s, Valent?? Capdevila i Francesc Torra. El 1936 obtingu?? el premi Isaac Alb??niz, institu??t per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseit), que dedic?? a la soprano Conxita Badia. Hagu?? d'esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no torn?? de l'exili.

El 1941 li fou oferta la direcci?? de l'Orquesta Nacional de Espa??a de Madrid, que declin??, per?? el 1942 s'avingu?? a dirigir-la en una tongada de vuit concerts que foren un ??xit rotund. L'ajuntament de Barcelona li encarreg?? organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitz??s la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l'Orquestra Municipal de Barcelona, de qu?? va ser-ne nomenat primer director titular, i encap??al?? en el seu concert de presentaci?? el 31 de mar?? del 1944; s'hi estigu?? els disset anys seg??ents, 729 actuacions sota la seva batuta.

Guany?? el Grand Prix du Disque de l'Acad??mie Charles Cross per l'enregistrament de la versi?? integral d'El sombrero de tres picos, de Falla, amb l'Orquestra Nacional de Fran??a, el 1958. L'any 1961, ja greument malalt, estren?? al Liceu la versi?? de concert d'Atl??ntida, de Manuel de Falla i Ernesto Halffter, sobre el poema de Jacint Verdaguer.

Al llarg de la seva carrera, el gran prestigi que gaudia va fer que hom el crid??s per dirigir un gran nombre d'orquestres. A m??s de les ja esmentades, l'Orchestre Lamoreux de Par??s, l'Orquesta Municipal de Bilbao, l'Orquesta Filarm??nica de Madrid, l'Orquesta de C??mara de Madrid, i d'altres a Alemanya, It??lia i Portugal.

[edita] Obres

[edita] Teatre

1924 Quatre il??lustracions musicals per al drama de Llu??s Masriera Un idil??li prop del cel o, pel juny, carabasses
1928 El giravolt de maig, ??pera c??mica en un acte amb llibret de Josep Carner
1951 Oh, Tossa!, himne per a l'espectacle teatral de Joan Oliver Quasi un parad??s

[edita] M??sica de cambra

1914 Quartet en Do menor, per a quartet de corda
1920 Vistes al mar, per a quartet de corda, posteriorment adaptat a orquestra de cambra
1921 Sis sonets, per a viol?? i piano. Un d'ells, Ave Maria, adaptat tamb?? per a orquestra
1931 Les danses de Vilanova, per a quartet de corda, piano i contrabaix, adaptaci?? de la seva glossa del 1921

[edita] M??sica simf??nica

1919 Suite en Mi Major
1926 Emp??ries (Invocaci?? a l'Empord??), sardana lliure per a orquestra
1930 La maledicci?? del comte Arnau, impressi?? l??rica per a orquestra, de la seva sardana del 1926
1934 La filla del marxant, suite escrita per al drama en tres actes d'Adri?? Gual Lionor o la filla del marxant

[edita] Can??ons

Totes amb acompanyament de piano, llevat de les que s'indica altrament

1915 Menta i farigola, El rei Lear i Els obercocs i les petites collidores (Josep Carner), Festeig i Roman??a sense paraules (Joan Maragall)
1916 Matinal (Maragall)
1920 L'hort (Maragall) i Maig, Abril i Can???? d'un bell amor (Trinitat Catas??s)
1923 Canticel (Carner) i Les garbes dormen al camp (Josep Maria de Sagarra)
1924 A l'ombra del lledoner (Tom??s Garc??s), per a veu i orquestra, i Roman?? de santa Ll??cia i Vinyes verdes vora el mar (Sagarra)
1925 El gessam?? i la rosa (Carner) i Can???? de l'amor que passa (Garc??s)
1926 A muntanya, Cocorococ! i Recan??a (Carner), Camins de fada (Garc??s) i Can???? de vela (Sagarra)
1927 Garba, premi Concepci?? Rabell, recull de sis peces: Platx??ria (Salvat-Papasseit), La mar estava alegre (Maragall), Can???? incerta (Carner), Can???? de l'oblit (Garc??s), Can???? de passar cantant (Sagarra) i Anacre??ntica, de Clementina Arderiu. Aquesta darrera t?? versi?? per a veu i orquestra.
1929 Floreix l'ametller i Esplai (Ignasi Igl??sias) i Divendres Sant (Carner)
1936 La rosa als llavis (Salvat-Papasseit), per a veu i orquestra, premi Alb??niz
1940 La zagala alegre (Pablo de J??rica) i Ma??anita de San Juan (An??nima del segle XVI)
1941 Nadie puede ser dichoso (Garcilaso de la Vega), Despu??s que te conoc?? (Francisco de Quevedo), i Cantarcillo i Madre, unos ojuelos vi (Lope de Vega)
1947 Muntanya d'amor (Manuel Bertran i Oriola)
1951 As froli??as dos toxos Antonio Noriega
1958 Can???? per a fer dormir l'Eduard i Villancet, dedicades a la seva fam??lia
1960 Aquarel??la del Montseny (Moss??n Pere Ribot), amb acompanyament de quartet de corda

[edita] Sardanes i M??sica per a cobla

1912 Sardana per a flauta i piano
1917 Sol ponent
1918 Gentil Ant??nia
1919 Marinera
1920 Sardana revessa n??m. 1 i La nuvolada
1921 Lluna plena, Sardana revessa n??m. 2, Sardana revessa n??m. 3, Mariona i la glossa Les danses de Vilanova
1922 L'hereu i la pubilla, La nevada, Esperan??a, Caterina d'Ali?? i Sol ixent
1923 Camperola
1924 La Ciseta, L'Hostal de la Peira, El bac de les ginesteres i la sardana per a piano Virolet
1925 Ofrena, La fageda d'en Jord?? i Puig Neul??s
1926 El roserar i el poema per a tres cobles i timbales La maledicci?? del Comte Arnau
1929 Atzavares i baladres
1930 Tamariu
1931 Cantallops
1932 Coll Forcat i Salou
1934 Faluga
1935 Perafita i Capvespre
1946 Vilanovina i Maria Isabel
1948 Mari??ngela
1950 Vallgorguina

[edita] Altra obra

Adaptacions de can??ons populars: El desembre congelat i d'El noi de la mare (per a quartet de corda, 1913), L'estudiant de Vic (glossa per a cor mixt, 1925), Nou can??ons populars catalanes (per a veu i piano, 1933), Dotze can??ons populars infantils (en catal?? i en castell??, per a veu i piano, 1941), Set can??ons populars catalanes (per a cor mixt, 1952), Doce canciones populares espa??olas

[edita] Bibliografia

Manuel Capdevila Eduard Toldr??, m??sic Barcelona: Aedos, 1960

[edita] Enlla??os externs