Lluís Masriera i Rosés
De Viquipèdia
Lluís Masriera i Rosés (Barcelona 1872 – 1958), fou orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral. Era fill de Josep Masriera i Manovens i nebot de Francesc Masriera i Manovens i seguí la tradició familiar com a pintor. Estudià a París, Londres i Ginebra (1889), on aprengué la tècnica de Llemotges de la ma de Frank Édouard Lossier. Reintrodueix l'esmalt translúcid i opac a Catalunya, fent una exposició a Barcelona el 1901 on ja presentà el seu estil personal fonamentat en les influènces de l’Art Nouveau de René Lalique. Realitzà exposicions a Barcelona, Saragossa, Madrid, París (Salon des Artistes Français), Buenos Aires i San Francisco, tant com a orfebre com amb pintura. En 1925 presenta a París onze peces de joieria d'estil déco a l'Exposició d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, d'on va sortir el nom art Déco.
La seva pintura, partint del realisme, va girar cap al modernisme, incloent tota la iconografia pròpia del període: fades, àngels, bruixes i papallones, amb continguts decadents fets amb tons plàcids i temes bulliciosos amb un colorisme viu i decorativista.
Destaca entre les seves obres pictòriques l’oli L'ombrel·la japonesa (1920), del qual en féu diverses rèpliques. Com a home de teatre fundà la Companyia Belluguet (1921), que actuava al taller-estudi Masriera que havien construït el seu pare i el seu oncle Francesc a Barcelona, amb obres pròpies, com El retaule de la flor (1921), Els tapissos de Maria Cristina (1923), Un idil·li prop del cel (1924, musicada per Toldrà) i Els vitralls de Santa Rita (1926), i d'altres, d'Apel·les Mestres, Molière, Cervantes, Goethe, etc.
Publicà les revistes "La Veu Punxeguda" (1922-1928) i "Esplai" (1927-1928) i anuaris de les seves activitats (1929-1932). El 1932 l'estudi fou transformat en el Teatre Studium, on actuà fins el 1936. Féu també representacions a Palma de Mallorca i a Alcúdia (1932). Des del 1940 reprengué les activitats, en castellà, amb el nom d'El Teatro de los Artistas. Publicà, a París, Quelques décors et personnages (1929?) i, a Barcelona, Mis memorias (1954), de caire anecdòtic.
Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona des del 1920, en fou president entre 1944 i 1952.
