Art D??co
De Viquip??dia
L???Art D??co va ser un moviment de disseny popular a partir de 1920 fins a 1939 (la influ??ncia del qual s'est??n fins als anys 50 en alguns pa??sos), afectant les arts decoratives com ara l'arquitectura, disseny interior, i disseny gr??fic i industrial, tamb?? a les arts visuals com ara la moda, pintura, gravat, escultura, i cinematografia.
Despr??s de l???exposici?? universal de 1900 de Par??s, diversos artistes francesos (com Hector Guimard, Eug??ne Grasset, Raoul Lachenal, Paul Follot, Maurice Dufrene, i Emile Decour) van formar un col??lectiu formal dedicat a les arts decoratives d'avantguarda. El 1925 organitzen l'Exposition Internationale des Arts D??coratifs et Industriels Modernes a Par??s, aquest grup d'artistes es van anomenar a si mateix els moderns; en realitat, el terme Art D??co va ser encunyat en la retrospectiva titulada Les Ann??s 25 duta a terme a Par??s en el Mus??e des Arts D??coratifs del 3 de mar?? al 16 de maig de 1966.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia i Tecnologia
Aquest moviment ??s, en un sentit, una amalgama de molts diversos estils i moviments del comen??ament del segle XX i, a difer??ncia del Modernisme s'inspira en les Primeres Avantguardes. Les influ??ncies provenen del Constructivisme, Cubisme, Futurisme, del propi Art Nouveau del que evoluciona, i tamb?? de l'estil racionalista de Bauhaus. Els progressius descobriments arqueol??gics en el Antic Egipte van marcar aix?? mateix la seva empremta en certes l??nies dures i la solidesa de les formes de l'Art D??co, af??, a la monumentalitat i elements de forta pres??ncia en les seves composicions.
Com a estil de ???l'edat de la m??quina??? va utilitzar les innovacions dels temps per a les seves formes: les l??nies aerodin??miques producte de l'aviaci?? moderna, il??luminaci?? el??ctrica, la r??dio i els gratacels. Aquestes influ??ncies del disseny van ser expressades en formes fraccionades, cristal??lines, amb pres??ncia de blocs cubistes o rectangles i l'??s de la simetria. El color es nodreix de les experi??ncies del Fauvisme. Trapezoides, facetaments, ziga-zagues; i una important geometritzaci?? de les formes s??n comuns al D??co.
Corresponent a les seves influ??ncies maquinistes, l'Art D??co es caracteritza tamb?? pels materials que prefereix i usa, com ara l'alumini, acer inoxidable, laca, fusta embotida, pell de taur?? (shagreen), i pell de zebra. L'??s de tipografia en negreta, sans-serif o pal sec, les formes amb facetes i la l??nia recta o trencada o greca (oposat a les corbes sinuoses i naturalistes de l'Art Nouveau), els patrons del gal?? (chevr??n), i l'ornament en forma de sunburst s??n t??pics de l'Art D??co. Certs patrons d'ornament s'han vist en aplicacions ben diferents, des de disseny de sabates per a senyores, a graelles de radiadors, disseny d'interiors per a teatres, i gratacel com el Chrysler Building.
[edita] Sociologia
L'Art D??co va assolir el seu apogeu en els anys 20. Encara que molts moviments del disseny tenen arrels o intencions pol??tiques o filos??fiques, l'Art D??co era gaireb?? purament decoratiu, per la qual cosa s'ho considera un estil burg??s. Malgrat l'eclecticisme de les seves influ??ncies formals i estil??stiques, el D??co ??s s??lid i t?? una clara identitat pr??pia. No es tracta d'un historicisme ni d'un anacronisme; ??s fidel a la seva ??poca i deixa entreveure la noci?? futurista de la Revoluci?? Industrial. La seva significaci?? gira entorn del progr??s, l'ordenaci??, la ciutat i l'urb??, la maquin??ria. elegant, funcional, i modernista, l'Art D??co va ser un aven?? davant l'Art Nouveau, aquesta vegada, reeixit a generar un nou repertori de formes concordes a la problem??tica i imatgeria del seu temps.
L'Art D??co era un estil opulent, i la seva exageraci?? s'atribueix a una reacci?? contra l'austeritat for??ada producte de la Primera Guerra Mundial. Simult??niament a una creixent depressi?? econ??mica i al fantasma de l'acostament de la Segona Guerra hi havia un desig intens per l'escapisme. La gent va gaudir dels plaers de la vida i de l'Art D??co durant ledat del jazz'.
[edita] Decad??ncia
El moviment perd patrocini a les metr??polis europees i americanes molt despr??s d'haver assolit una introducci?? massiva; al punt de ser emprat per representar falses pretensions de luxe. Eventualment, l'estil cau en decad??ncia donades les austeritats imposades per la Segona Guerra Mundial.
En pa??sos colonials o perif??rics com ara la ??ndia, Nova Zelanda, Col??mbia, Argentina, M??xic i Filipines, es va convertir en una porta d'entrada a l???art Modern i va continuar sent utilitzat b?? fins als anys 50. A Am??rica Llatina es poden trobar durant aquest per??ode diversos exponents de l'Art D??co com Jos?? Fioravanti a Argentina.
Un ressorgiment de l'inter??s pel D??co va venir des d'exploracions del disseny gr??fic en els anys '80. La seva associaci?? amb el " film noir " en cinematografia i l'encant del glamour dels 30 va propiciar la seva reutilitzaci?? a finals dels anys 30 en peces publicit??ries per a joieria i el m??n de la moda i en la decoraci?? d'hotels com l'Hotel Fairmont de la Ciutat de M??xic.
[edita] Cinema
L???est??tica Art D??co influ?? a les arts cinematogr??fiques de principis del segle XX, un exemple d'aix?? ??s el film Metr??polis de 1927 de Fritz Lang, la qual compte amb enlluernadores escenografies inspirades en la anomenada Escola de Chicago d'arquitectura per a les preses de la ciutat, a m??s dels decorats de la ciutat subterr??nia, el robot (personatge a la pel??l??cula que ??s una met??fora de la mecanitzaci?? de la humanitat) ??s considerat com una de les imatges m??s reconeixibles de l'Art D??co.
[edita] Destacats
[edita] Pintors
- Sonia Delaunay
- Beltr??n Mass??s
- Alexandra Ekster
- Vadim Meller
- Jean Dunan
- Tamara de Lempicka
- Pierre Legrain
- Francois Jourdan
- Maurice Ascalon
- Eileen Gray
- Lewis Sue
- Paul Jirbe
- Robert Mallet-Stevens
- Santiago Martinez Delgado
- Rene Prou
- Andre Mane
- Jos?? Fioravanti
- Armand Albert Rateau
- Jacques Emile Ruhlmann
- Jean Puiforcat
- Jean Marie Mouron (Cassandre)
[edita] Arquitectes
- Frank Lloyd Wright
- Raymond Hood
- William Van Alen
- Henry Hohauser
- L. Murray Dixon
- Enric Viedma i Vidal
- Manuel Joaquim Raspall i Mayol
[edita] Galeria
[edita] Bibliografia
- Hillier, Bevis 'The World of Art Deco ' New York:1971--E.P. Dutton & CO., Inc.
[edita] Enlla??os externs
- Treball sobre Art D??co (castell??)