Fauvisme

De Viquip??dia

El fauvisme ??s un moviment pict??ric expressionista de principis de segle XX sorgit a Par??s durant un breu per??ode (1904-1907), entorn als artistes Henri Matisse, Andr?? Derain i Maurice Vlamink. Tamb?? foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la cr??tica que va fer del Sal?? de Tardor de 1905. En franc??s, "Fauves" vol dir "b??sties salvatges".

Com a moviment expressionista, aparegu?? cronol??gicament paral??lel a l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influ??ncies v??nen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.

El Fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorg?? en oposici?? a la r??gida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; tamb?? s'oposaven a l'ornamentalisme del Modernisme (Art Nouveau) i a l'evasi?? espiritualista del Simbolisme. Aviat es convert?? en el grup m??s experimental de Par??s en proclamar la llibertat d'expressi?? a trav??s dels colors purs, l'exageraci?? del dibuix i les perspectives for??ades.

Malgrat concebien l'activitat art??stica com a un impuls vital, el punt de partida fou la resoluci?? de problemes purament pl??stics, com l'??s del color en una funci?? pl??stica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou Gustave Moreau, a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i Puy. Moureau no ensenyava cap doctrina, sin?? que obligava els seus alumnes a pintar amb independ??ncia i amb la t??cnica m??s adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l'??s del color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), aix?? com l'alliberament del temperament i l'instint personal. Tamb?? admiraren la capacitat de s??ntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressi?? i en comptes de composici?? i ordre.

El 1904 Matisse pint?? "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra s??ntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc despr??s. La utilitzaci?? subjectiva del color i la simplificaci?? del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al Sal?? dels Independents el 1905. Derain se sent?? immediatament influ??t i comen???? a pintar emprant nom??s la l??nia i el color. El seu desinter??s per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el despreci de la cr??tica quan expos?? els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Sal?? de Tardor de 1906. All?? tamb?? s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la cr??tica convert?? els fauvistes en el grup m??s avan??at de Par??s.

Matisse ja pintava de forma "fauve" incl??s abans de 1900; les seves influ??ncies en aquesta ??poca foren Pissarro i sobretot C??zanne; d'aquest ??ltim aprengu?? que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el composen; no obstant, no accept?? la teoria del puntillisme perqu?? destru??a la integritat del color. Seguint C??zanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.

El 1908 public?? les seves idees en un article titulat Notes d'un Pintor on deia:

...el que persegueixo es l'expressi??..no puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los..La composici?? ??s l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de que disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...

Refusava, no obstant, la immediatesa, doncs l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb car??cter i contingut. En el cas de Matisse, aquest car??cter era fonamentalment ser??, en oposici?? a d'altres actituds expressionistes. Es aqu?? on es troba la difer??ncia entre l'expressionisme franc??s i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt m??s crua. Matisse volia fer un art, segons les seves pr??pies paraules, "que sigui pur i ser??, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intel??lectual". Matisse trob?? la serenitat en les cer??miques gregues i en els gravats japonesos. Practic?? tamb?? l'escultura partint d'Rodin i rebent classes de Bourdelle.

Maurice Vlamink era un anarquista conven??ut i col??labor?? entorn al 1898 en els diaris Libertaire i Anarchie; era menys met??dic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en conson??ncia amb Van Gogh, per l'obra del qual sentia una profunda atracci??. Ali?? a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense m??tode. S??n caracter??stiques de la seva obra les l??nies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps abandon?? els colors fauves i la seva paleta es f??u m??s ombr??vola, els seus paisatges m??s s??rdids i el seu car??cter pessimista.

Tot el grup se sent?? influenciat per l'escultura africana, molt especialment Vlamink, que sostenia ser el seu descobridor a Par??s.

Els fauvistes mai formaren un grup coherent i malgrat els seus ??xits conjunts foren evolucionant per camins diversos. El grup entr?? en crisi el 1907, amb l'aparici?? de "Les Senyoretes d'Aviny??" de Picasso.

A Hispanoam??rica, la influ??ncia dels moviments vanguardistes se sent nom??s a partir dels anys 1920; el fauvisme concretament fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers Anita Malfatti, Emiliano Cavalcanti i Vicente do Rego. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i cubisme.