Manuel Joaquim Raspall i Mayol
De Viquipèdia
| Joaquim Manuel Raspall | |
 |
|
| Informació Personal | |
|---|---|
| Nom | Joaquim Manuel Raspall |
| Nascut el | 24 de maig de 1877 |
| Nascut a | la Garriga |
| Mort el | 15 de setembre de 1937 |
| Mort a | la Garriga |
| Obra | |
| Principals edificis | Alqueria Cloelia, Can Millet (l'Ametlla del Vallès), Casa Barbey (la Garriga); el Molino. |
| Principals dissenys | Planejament urbanístic de l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Granollers (1905-1920) |
 |
|
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista català.
Arquitecte d'un modernisme tardà, no arribà a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Però Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. Les seves obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels més de 750 projectes signats han desaparegut. Raspall, a més, actuà com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que forçà a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins els anys 80.
Taula de continguts
|
[edita] Biografia
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça situada al carrer dels Banys de la Garriga.
El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares.
Va morir, sense deixar descendència, a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.
[edita] Estudis
Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi del Sr. Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Assistí a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura a la festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà, festa a la que assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català i Albosa. Estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble de l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalch. L'any 1898, participà a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarel·les.
[edita] Activitats culturals i socials
A més de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball al seu domicili i despatx al carrer Colominas núm. 2 de Barcelona, amb les estades a la Garriga i les tertúlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqüentats per intel·lectuals i polítics, com Cambó, Rusiñol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra.
Va ser un dels promotors de les festes modernistes "Teatre de la Naturalesa" celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les que assistiren milers de persones. El 1928 confeccionà la primera catifa de flors per les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.
Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Escrivia a la premsa comarcal. Entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 publicà a La Gralla de Granollers i el 1924 dibuixà la capçalera del Diari de Granollers, en el qual col·laborà fins al 10 de desembre de 1929. Va escriure la lletra la sardana, "Els canonges de Granollers" musicada per Josep Maria Ruera i Pinart.
Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i De 2 a 4 consulta (1897).
[edita] Activitat professional
La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. És la seva única obra neogòtica amb semblances a "Els Quatre Gats" de Josep Puig i Cadafalch.
Just quan ell finalitza la carrera el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.
El 14 de gener de 1906 fou nomenat arquitecte de l'Ametlla del Vallès i l'1 d'agost del mateix any ho fou de la Garriga. El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys més tard, entre 1924 i 1931 també ho serà de Montmeló. Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.
El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per a estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per a ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, a on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.
El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.
Menys coneguda és la seva faceta de dissenyador. La seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral, seleccionant o dissenyant els elements d'acabat: llars de foc, làmpades o mobles, com a la casa Barbey o a la botiga Teixidor. Alguns d'aquests dissenys res tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la casa Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.
Raspall és un dels arquitectes de la seva generació que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 750 intervencions documentades. Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).
[edita] Trets característics del seu estil
Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.
[edita] Formes
 |
Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mida que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques. |
[edita] Materials
 |
El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.
Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres. En tots els períodes utilitza el totxo per a fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida. |
[edita] Ceràmica i mosaic
 |
Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.
La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir per als arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc. Col·laborà amb Raspall com a mosaïcista, en Lluís Brú i Salelles amb més de vint col·laboracions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Teixidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga. |
[edita] Vitralls
 |
Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 27 obres documentades, si be els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència minvà als posteriors. |
[edita] Forja
 |
 |
 |
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.
En els treballs de forja, destaca l'obra dels Canamassas de la Garriga, que varen treballar a l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona. |
[edita] Període Modernista (1903-1914)
Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats. Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.
La forja juga un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de cop de fuet, característica dels edificis modernistes.
Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.
Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès trobem algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), sí bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom,..) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader,..).
Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics mes bàsics.
 l'Ametlla del Vallès |
 Cardedeu |
 la Garriga |
[edita] Període Noucentista (1914-1926)
El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es troba en que reforça els acabats esgrafiats i simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda. Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat.
Manté el sòcol de pedra i el totxo en imposta per a emmarcar finestres.
D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil "La Caritat" de la Garriga, la granja Viader de Cardedeu i el teatre el Molino de Barcelona.
[edita] Període Déco(1926-1933)
La majoria de les obres d'aquest període les trobem a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle XX, període de gran transformació, sovint poc controlada.
A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes son arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.
[edita] Obra
[edita] L'Ametlla del Vallès
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Cal Barber | Pg. Torregasa 5 | Construïda per a Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar una barberia | Ben conservat | .jpg/60px-Cal_barber_(ametlla_del_valles).jpg) |
| 1905 | Reformes a Can Bachs | Pça. Vella 1 | Masia del segle XVI, a on Raspall va fer una torre i un terrat amb barana de totxo. Eugeni Xammar, que era contrari a l'estil de Raspall, l'acusa a les seves memòries d'haver "destrossat" les finestres del primer pis, punt aquest no confirmat. | Regular |  |
| 1906 | El cafè del Dr. Bassa | Pg. Torregasa 25 | L'alcalde, Dr. Sebastià Bassa i Barbany, va cedir uns terrenys per construir un cafè-bar i una sala de teatre annexa. Aquesta segona ha estat molt reformada. | Ben conservat |  |
| 1907 | Can Moncau | Pça. Església | Casa construïda per la família Moncau, va allotjar el forn del poble, fins que el 1930 en Ramon Moncau (1910-2003) el traslladà a la seva actual ubicació. | Ben restaurada |  |
| 1908 | Can Millet o Can Xammar de Dalt | Ctra. de Puiggraciós | Masia originaria del segle XIV-XVII. Adquirida al 1906 per Joan Millet i Pages (germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural), al 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d’acord a l’estil de l'època. | Ben conservada | .JPG/75px-Can_xammar_de_dalt_(ametlla_del_valles).JPG) |
| 1910 | Escoles i Ajuntament | Pça Ajuntament | Les obres varen acabar el 1913. Impulsat per la política urbanística del Dr. Bassa, les obres varen ser finançades per Sebastià Torres, propietari de Can Camp. Actualment, les oficines municipals ocupen totes les instal·lacions. | Ben conservat |  |
| 1910 | Casa Ignasi Solà | C/Pompeu Fabra 2 | Sense documentació | Regular |  |
| 1911-1912 | Escalinata d'accés a Sant Genís de l'Ametlla . | Pça. Església | El trasllat del cementiri de la porta de l’església a la ubicació actual va permetre la reforma feta per Raspall. | Alterada al 1939 |  |
| 1932 | Font pública | C/Pompeu Fabra | Sense documentació | Regular |  |
[edita] Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Residencial La Salle | C/ Joan de la Salle, 18-40 | Conegut també com "Casa Sofia Cuadros de Fournier", per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per a religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador. | ben conservat |  |
| 1904 | Casa Carme Golferichs Losada | Riera de Sant Miquel, 26 | Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge prexistent per a la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs. | Desapareguda | |
| 1905 | Casa habitatges Magí Llobet Sala | C/ Tapioles, 49 - 51 | Dos edificis bessons de cinc plantes. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907. | Correcte |  |
| 1905 | Taller per a Pere Soler | C/ Piquer, 35 | La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Correcte |  |
| 1906 | Teatre Còmic | Av. Paral·lel i C/ Cabanyes | Fet a on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà, també construït per Raspall en 1905. El teatre va ser ampliat al 1915. | Desaparegut |  |
| 1906-1908 | Reformes a Vil·la Helius | C/Panamà 13 | Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.
Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà. |
Ben restaurat |  |
| 1907 | Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan | C/ Pujades, 97 | Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.
Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa. |
Regular |  |
| 1907 | Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga | Rda. Sant Antoni 22 | Destaca la tribuna del principal amb vitralls i una forja singular. | Regular |  |
| 1908 | Pilar Cabot | C/ Laforja 53 | Ampliació de dues plantes en un edifici pre-existent | ? | |
| 1908 | Teatro del Triunfo | C/ Rec Comtal, 20 | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1908 | Reforma del Palau Nadal (abans Palau Mornau) | C/Ample, 35 | Palau del segle XIV que pertanyé als Santcliment i als Mornau fins al segle XX que ho adquireix Joan Nadal de Vilardaga i encarregà una reforma, de la que destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis. A l'interior, destaquen els treballs dels sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada. | Restaurat, si be la façana presenta algun deteriorament |  |
| 1909 | Teatro Granvia | Gran via Corts Catalanes - Roger de Llúria | Raspall fa una reforma i ampliació per encàrrec d'Andreu Mestres. A la seva ubicació, actualment es troba l’hotel Ritz | Desaparegut |  |
| 1909 | Casa d'habitatges Josep Filella | C/Balmes 149 | La més gran de les cases d'habitatges que continuen en peu. Originàriament, tenia tribunes a les cantonades. | Regular |  |
| 1909 | Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera) | C/Muntaner - Casanovas - París - Londres | Raspall construí, per encàrrec d’uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona. Va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer Muntaner a prop d’on, més tard és va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor, un gran aficionat al ciclisme qui, pot ser es va inspirar en aquesta instal·lació per nomenar el bar. | Desaparegut |  |
| 1911 | Botiga "Casa Teixidor" | Rda. de Sant Pere 16 | El comerç estava dedicat a papereria i material per a belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir en 1847 per Josep Teixidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en la que col·laborà Lluís Brú. Va existir fins l’any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou be la decoració original. | Ben conservada |  |
| 1911 | Magatzems Germans Buxeres | C/Comerç 32 | Sense documentació | Desapareguts | |
| 1912 | Cine Ideal | C/Doctor Trueta 196-198 | Sense documentació | Desaparegut | |
| 1912 | Edifici d'habitatges Josep Filella | C/Mallorca 315 | Edifici en un sobri i elegant estil noucentista | Correcte |  |
| 1912 | Casa Clara Lluch | C/Elisi, 20 | Reforma i ampliació de 3 plantes | Correcte | |
| 1913 | El Molino | C/ Vilà-Vilà 99 | Raspall realitza la decoració interior i la façana. Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són dels anys 30. | En procés de remodelació |  |
| 1913 | Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó | Pl. Santa Madrona, 2 | Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures. | Correcte |  |
| 1913 | Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda. | Mallorca 90 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1914 | Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca | Pl. Santa Madrona, 1 | Edifici original de planta i pis que Raspall amplià en tres plantes i reformà la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus. | Regular |  |
| 1914 | Edifici d'habitatges Josep Filella | Girona 129 | Transició al noucentisme mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici | Regular |  |
| 1914 | Reforma de la façana per a Miquel Fusté | Ptge. Mercader, 8 | Sense documentació. | Regular |  |
| 1914 | Teatro España | Gran Via-Paral·lel | Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1915-1920. | Desaparegut |  |
| 1914 | Casa d'habitatges per Dolors Pujol | C/ Torrent de l'Olla, 188 | Sense documentació. | Correcte |  |
| 1915 | la Monumental | Gran via de les Corts Catalanes i Marina | Aleshores anomenada “el Sport” . L’obra encarregada a Raspall per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d’estil noucentista. Posteriorment s’encarregà a Andreu Mas afegir una corona exterior acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem. | Ben conservada |   |
| 1917 | Cine Monumental | C/ Sant Pau 89-91 | Encarregat per Josep Fàbregas Moragas. | Desaparegut |  |
| 1919 | Casa Jordi Pascual del Rio | C/ Anglí 58 | Sense documentació | Correcte | |
| 1920 | Antiga seu de l'Aliança del Poble Nou | Rbla. Poble Nou i Doctor Trueta | L'antiga seu de l'Aliança del Poble Nou va estar ubicada en un magatzem d'Ignasi Sala Massaguer transformada per Raspall | Desapareguda | |
| 1921 | Edifici habitatges per a Francesc Chico | Bailen 145 | Sense documentació. | Correcte |  |
| 1921 | Casa Ramon Dachs | C/Raset | Sense documentació. | Desapareguda |  |
| 1922 | Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume" | Placeta Sant Miquel | Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, trobem els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos –ara convertida en finestra– amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici. | Reconvertit en l'IES Vila de Gràcia (1992) |   |
| 1924 | Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué | Av. Meridiana 103 i C/Corunya (anteriorment carrer Catalunya) | Sense documentació. | Correcta |  |
| 1926 | Edifici habitatges per a Eleuteri Chico | C/ Provença 424 | Sense documentació. | Correcte |  |
| 1927 | Magatzem per a Josep Bayer | C/Almogavars 18-20 i Nàpols 35-39 | Sense documentació. | Desaparegut | |
| 1933 | Casa José Obiol i Angela Antonino | C/Hedilla, 39 | Sense documentació. | Desapareguda |  |
| 1933 | Edifici habitatges per a Josep Bossy | Gran Via-Rocafort | Sense documentació. | Desaparegut | |
| ? | Teatre Principal de Gràcia | ? | incendiat el 1908 | Desaparegut |
[edita] Caldes de Montbui
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | Casa Massana | Psg. del Remei | Obra atribuïda a Raspall, és un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja. També es coneix com a "Casa Josep Samsó". | Regular |  |
| 1922 | Reforma de la Font del Lleó | Pça.Font del Lleó | originària de 1581, amb la reforma Raspall li incorporà el monument amb el lleó. | Correcte |  |
| 1922 | Quiosc | Pça.de l'Àngel | Ha estat molt modificat, especialment les finestres. | Correcte |  |
| 1932 | Casa i botiga de Francisco Martí | C/Granollers, 8 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josep Masclaus | C/Francesc Layret | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Gabriel Banús | C/Estació | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Salvador Miró | C/Estació | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josefa Poch | C/Aribau | Sense documentació | Desapareguda |
[edita] Canovelles
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1933 | Casa Josep Poch i Noguer | Crta. Belulla-Coll de la Manya | Sense documentació | ? |
[edita] Cardedeu
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1904 | Casa Mercè Espinach “Alqueria Cloelia” | Gran via de Tomàs Balbey 40 | Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció. | Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per a ser urbanitzada. |  |
| 1906 | Reforma la casa d'Alfred Santamaria | Av. Rei en Jaume, 31 | Molt modificada posteriorment. | Correcte |  |
| 1907 | Casa d'Esteve Agustí | Ctra. de Barcelona, 108 | Desapareguda | ||
| 1908 | Casa Carme Golferichs Losada Vda. de Masó | C/Hospital, 26 | Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per a Carme Golferichs en 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada, també per Raspall, al 1917. | Ben conservada |  |
| 1908 | Casa Clavell Bot | Pça. Església 9 | Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres del primer pis i la barana del terrat. | Ben conservada |  |
| 1908 | Ca l'Arquer | Plaça Major, 1 | Casa per a Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semi-circular característica de Raspall. | Ben conservada |  |
| 1908 | Casa Francesc Granés | C/Sant Miquel, 7 | Casa en planta que dóna a dos carrers. Porta d'accés i façana posterior modificada. | Regular |  |
| 1909 | Salvador Clavell "Cal Peó" |
C/Montseny 5 i 7 | Casa i magatzem de gra i farines de Salvador Clavell | El magatzem ha sofert alguna modificació per adaptar-ho a altres usos. |  |
| 1909 | Casa Joan Bartrés | Av. Rei en Jaume | Sense documentació | ? | |
| 1910 | Masia Joan Niella - Can Cuiàs | Crta. Cànoves, Km. 1,7 | Es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella. | Ben conservada. |  |
| 1910 | Casa Joan Alsina | Av. Rei en Jaume, 18 | Habitatge atribuït a Raspall. | correcte |  |
| 1910 | Can Serra | Gran via Tomàs Balvey, 24 | Regular |  |
|
| 1910 | Casa Josep Ruaix | Gran via Tomàs Balvey, 26 | Regular | |
|
| 1911 | Casa de Francesc Rosas | Pau Gesa n° 45 | Sense documentació. | En molt mal estat |  |
| 1912 | Casa Salvador Clavell | C/Montseny 7 | Sense documentació | ? | |
| 1913 | Casa Josep Torruella | Av. Rei en Jaume, 3 | Desapareguda en 2007 | ||
| 1914 | Casa Joan Bartrés | Gran via Tomas Balvey | Sense documentació | ? | |
| 1915 | Casa Joan Balvey | Crta.Cànoves, 9 | Una de les primeres cases de l'eixample dissenyat per Raspall. | En molt mal estat |  |
| 1915 | Cases Josep Torruella | Av. Rei en Jaume, 5 i 7 | Desapareguda en 2007 | ||
| 1915 | Cases Josep Torruella | ?? | sense documentació | ? | |
| 1915 | Cases Josep Viñals | Av. Rei en Jaume, 9 i 11 | Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions | Regular |  |
| 1916 | Cases Josep Pericas i Rosselló | Av. Rei en Jaume, 217 | Cases de vilatans d'estil senzill i amb mostres modernistes als esgrafiats de la façana | Regular |  |
| 1916 | Cases Magí Torruella | Av. Rei en Jaume, 185-187 | Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'atre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues. | Regular |  |
| 1917-1922 | Torre Marc Viader i Bas | C/ Teresa Oller 10-14 | Construïda a partir de 3 cases del segle XVIII per a Marc Viader, propietari de la Granja Viader. La façana principal dóna a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, a on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt. | Ben conservada |  |
| 1917 | Font pública | C/Angel Guimerà | Sense documentació | ? | |
| 1917 | Casa Josep Viñals | Psg. Pau Gesa, 55 | Atribuïda a Raspall, es tracta d'una casa senzilla de vilatans | Regular |  |
| 1918 | Cementiri | Pg. Del Cementiri | L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarassó i Dandí. | Correcte |  |
| 1920 | Casa Josep Bas | Crta. Cànoves, 72 | Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes. | Ben restaurada |  |
| 1920 | Ca l'Espargueró | Crta. Cànoves, 80 | Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla. | Regular |  |
| 1920 | Casa Joaquim Ricós | Crta. Cànoves, 32 | Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades. | Correcte |  |
| 1920 | Casa Joan Felip | C/Dr. Reig, 19 | Atribuida a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents. | Correcte |  |
| 1923 | Casa Ricós | Crta. Cànoves, 82 | Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per a garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924. | Ben conservada |  |
| 1923 | Casa Pere Maurí | Crta. Cànoves, 68-70 | Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcir de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics. | Molt degradat |  |
| 1923 | Casa Tomàs Elies i Aimerich | Crta. Cànoves, 83 | Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral. | Regular |  |
| 1924 | Casa Joan Lorenzo | C/Sant Josep Oriol, 25 | Casa senzilla de planta baixa amb pati-jardí. | Correcte |  |
| 1925 | La granja Viader [1] | Riera de Vallfornés s/n | Marc Viader, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat. | Molt degradada |  |
| 1926 | Casa Clementina Artigas | Pça. Sant Joan - C/ de Baix 9 | Casa entremitgeres a la zona central de la població | Regular |  |
| 1927 | Casa Ramon Llivina | Av. Rei en Jaume, 233 | regular |  |
|
| 1927 | Casa Pere Forns | C/ Dr. Reig, 40 | Va sofrir canvis en una restauració de 1943. | Regular |  |
| 1927 | Casa Eugeni Casanovas | C/ Lluís Llibre 35 | Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista. | Correcte |  |
| 1928 | Casa Alfred Riollo | C/ Sant Josep Oriol | Sense documentació | ? |  |
| 1930 | Cases Joan Codina Terrades | Av. Rei en Jaume, 78-80 | Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins el 1935. | Regular |  |
| 1930 | Casa Morgades | C/ Dr. Klein 9 | Casa d'estil noucentista a on sembla que havia viscut el Dr. Klein que dóna nom al carrer. | Ben conservada |  |
| 1930 | Casa Rafaela Herrera Suarez | Av. Rei en Jaume 76 | Casa de traços senzills i d'orientació déco. Modificada amb poca cura. | regular |  |
| 1931 | Casa Albert Bonamusa | C/ Eduard Corbella 2 | Casa en planta amb façana a dos carrers | regular |  |
| 1930 | Cafe del Centre | Psg. Pau Gesa 20 | Reconvertit en habitatge unifamiliar | regular |  |
| 1930 | Els Pinetons | Parc dels Pinetons | Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte. | Ben conservat | |
| 1930 | Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch | Pça. Església 6-8 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1932 | Casa Borràs | Crta. Cànovas, 22 | Casa d'estil noucentista i feta en pedra va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, industrial de Cardedeu | Ben conservada |  |
| 1932 | Casa Miró | ?? | Sense documentació | ? | |
| 1932 | Casa Joan Carbonell Sabota | Av. Àngel Guimerà 40-42 | Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista. | Correcte |  |
| 1932 | Torre Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 225 | Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus. | Correcte |  |
| 1933 | Teatre Esbarjo | C/ Lluís Llibre, s/n | "Patronat catòlic", d’estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista. | Correcte |  |
| 1933 | Casa Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 228 | Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall. | Correcte |  |
| 1933 | Casa Adolf Agustí | Av. Àngel Guimerà 232 | Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa, amb un capcer i llindes amb dibuixos déco. | Correcte |  |
| 1933 | Manuel Vallès | Av. Àngel Guimerà 226 | Habitatge unifamiliar aïllat de planta i pis | Correcte |  |
| 1933 | Francesc Cruells Pericàs | Av. Àngel Guimerà 28 | Dues cases entremigeres de planta baixa i molt senzilles. Una d'elles ha estat modificada. | Degradat | |
| 1933 | Casa Juan Casadevall | C/bisbe Dr. Reig i C/ Cervantes | La casa va ser totalment transformada als anys 60-70. De l'original, només es conserven els pilars d'accés al jardí amb un escut del propietari. | Desapareguda |  |
| 1933 | Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert | Crta. Dosrius 14 | Casa d'estil noucentista | Regular |  |
[edita] Centelles
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1907 | Casa Salvador Ripoll | Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals. | Correcte |  |
|
| 1914 | Casa Josep Oller | Passeig | Edifici original del segle XVII reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com "can Gaudi". Destaca l'obra de forma per la seva originalitat. | Regular |  |
| 1922 | Bancs i fanals del passeig | Passeig | Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu. | Ben conservats |  |
| 1922 | Tanca del jardí de la finca Pratmarsó | Passeig | Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca. | Ben conservats |  |
[edita] el Figaró
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1908 | Reforma de Can Gallart | C/ Jacint Verdaguer 77 | Coneguda popularment com "l'Ave Maria" pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava. | Regular. S'ha subdividit en diversos habitatges. |  |
| 1910 | Ajuntament d'el Figaró | Crta. de Ribes 42-44 | Ubicat a les antigues escoles. La seva construcció remarcà el caràcter de la -en aquell moment- nova carretera de Ribes, en substitució del carrer Major. | Ben restaurat |  |
| 1910 | Casa Espelta | C/ Mossen Cinto Verdaguer | Correcte | ||
| 1911 | Can Xicola | Pça Major, 1 | Correcte | ||
| 1915 | Vil·la Rosita i VIl·la Pepita | C/ Font d'en Llanes 1-3 | Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo | Ben conservades, si bé Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'alçada del primer pis. |   |
| 1915 | Torre Filella | C/ Font d'en Llanes | Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Ha sofert modificacions | Regular. |  |
| 1921 | Hotel Congost | Crta. de Ribes, 29 | Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades. | Regular. |  |
[edita] les Franqueses del Vallès
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1908 | Reformes en Can Rovira de Villar | Llerona | Ampliació, per un dels extrems, d'una masia tradicional, eliminant una terrasa pre-existent. | Desaparegut |  |
| 1931-1934 | Escola de Llerona | Pla de Llerona | Actualment és la seu del Consell del Poble de Llerona | Ben restaurada |  |
| 1931-1934 | Escola de Marata | Crta. de Marata | Correcta |  |
[edita] la Garriga
[edita] Les mansanes Raspall
L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[2] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.
A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació, podem veure al plànol adjunt la seva ubicació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1903 | Can Raspall | C/ Banys 40 | Reforma de la casa materna, “Can Mayol de la plaça” | Correcte. En procés de restauració |  |
| 1903 | Josepa Vila Fauria "Can Vila" | C/ Banys 78 | Obra amb un estil clarament noucentista tot i ser de les seves primeres obres. Conserva uns magnífics vitralls | Correcte. |  |
| 1904 | Casa Joan Colom i Capdevila | Passeig 39 | Regular |  |
|
| 1904 | Panteó de la família Esturgó | Cementiri de la Doma | Única obra funerària de Raspall | Regular |  |
| 1904 | Casa Sr.Marià Breton | Pça. Oliveres, 7 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1904 | Cases Maria Bové i Solé | C/Calabria, 134 i C/ Bertí | Grup de cinc cases iguals, primera mostra d'una construcció "en sèrie" de Raspall. | Quatre han desaparegut; la restant està correcta. |  |
| 1905 | Casa Joan Colom i Capdevila | Passeig 38 | Conegut com el conjunt "Can Durall". La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge actual. | regular |  |
| 1905 | Portalada Cementiri de la Doma | Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu. | Correcte |  |
|
| 1905 | Casa Marià Breton | C/Samalús 19 | Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada en 1930. | Desapareguda |  |
| 1905 | Casa Lluís Ambròs | C/Banys 104 | Es tracta de la reforma d'una casa pre-existent | Ben conservat |  |
| 1905 | Casa Dr. Gonçal Planas | Rda. Carril 24 | Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda "Consultorio Clínico" . A la dècada dels 60 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els el·lements modernistes. | Desapareguda |  |
| 1905 | Casa Lluís Pou i Costa | C/Banys 41 | Edifici entremigeres amb habitatge i botiga. | Regular |  |
| 1905 | Casa Sebastià Bosch i Sala | C/Ramon Pascual 48 | Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat. | Correcte |  |
| 1905 | Casa Josep Solé i Borrell, "el café" | Plaça de l'Església, 4 | Coneguda com "el Café del Centro", era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó. Va ser enderrocada en 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat pel patrimoni. | Desapareguda |  |
| 1906 | Casa Aureli Diéguez i Mas, “Torre Sant Josep” | C/Llerona-Ctra. l'Ametlla, 11 | Forma la primera mansana Raspall. Reformada als anys 40, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de "sant Josep". La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat. | Correcte |  |
| 1906 | Casa Ramon Pujol Valls | C/ Banys, 39 i C/ Figueral | Desapareguda | ||
| 1907 | Casa Llorenç | Passeig, 11 | És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer. | Correcte |  |
| 1908 | Casa Esteve Roqué “Villa Cristina” | Passeig, 19 | El resultat final difereix força del projecte aprovat. | Deteriorada |  |
| 1908 | Casa Fèlix Fages i Vila | Passeig, 9 | És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. Va ser encarregada per Fèlix Fages, diputat provincial i membre de la Lliga Regionalista. Als anys 30 s'afegí, en un extrem de la finca, un cobert en diferent estil que esdevindria un habitatge. Als anys 60 es transformà per convertir-se en dos habitatges. | Correcte |  |
| 1908 | Casa Carolina Fort, vda. de Cristòfol | Passeig 83 | Casa senzilla de planta baixa i golfes, va sofrir una reforma integral als anys 60 i va perdre la seva identitat. | Desapareguda |  |
| 1908 | Villa Dolores | C/ Sancho Marraco, 33 | Dues cases adossades probablement fetes per a ser llogades a estiuejants | Restaurades en 2002 |  |
| 1908 | Taller per a Josep Reig | C/ Sant Francesc 107 | Correcte |  |
|
| 1909 | Tanca Casa Antonio Prats Ferrer | C/Banys 48 | Raspall fa una tanca per al terreny i quan posteriorment Emili Sala Martin construeix l'actual casa, ho fa mantenint la tanca integrada dins la façana principal. | Correcte |  |
| 1909 | Casa Joaquim Fonollosa | C/Sant Francesc 102-104 | Totalment rehabilitades respectant la façana original, si be s'han perdut alguns dels esgrafiats inicials. | Correcte. |  |
| 1909 | Casa Antonio Prats | C/Sant Francesc 115 | Sense documentació. | Regular |  |
| 1909 | Casa Pere Serra Pons | C/ Ametlla 18-20 | Molt transformada | ?. | |
| 1909 (aprx) | Casa Narcisa Freixas | C/Narcisa Freixas 4-5 | Ubicada al final del Passeig al costat d'on estava el bosc de Can Terrers, escenari de les festes modernistes de 1910-1914. Va ser feta per encàrrec de Narcisa Freixas i Cruells qui animà la vida intel·lectual local | Degradada |  |
| 1910 | Hospital-Asil "La Caritat" | C/Llerona-la Doma | D’estil modernista, va ser ampliat al 1913 pel propi Raspall, si bé amb un estil més auster d’influència noucentista | Ben conservat. Als anys 80 va tenir una reforma i ampliació com a centre de salut, amb prou respecte. |  |
| 1910 | Casa Dolors Vilar i Torra | C/Samalús 21 | Casa entremigeres amb jardí. Destacable els esgrafiats de la façana i la forja de la tanca del jardí. | Regular |  |
| 1910 | Casa Jaume Gotanegra | C/Vinyals 35 | Desapareguda |  |
|
| 1910 | Casa Paulí Puig i Gol | Passeig 93 | Ben restaurada |  |
|
| 1910 | Casa Valentí Pons "Villa Maria" | C/Font del Nen, 1 | Restaurada recentment |  |
|
| 1910 | Casa Pere Serra i Pons | C/Guinardó, 4 i C/ Rosselló | Formà part de la tercera mansana Raspall. | Degradada. En procés de restauració. |  |
| 1910 | Casa Esteve Font i Germà | C/ Sancho Marraco, 25 | Correcte |  |
|
| 1910 | Torre Iris | Passeig, 1 | Una de les seves obres més elegants, on l’estuc de la façana, el "trencadís" i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat. Ubicada a la quarta mansana Raspall | Regular |  |
| 1910 | Casa Juli Barbey Poinsard | C/Figueral | L'obra més important de Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Ubicada a la quarta mansana Raspall. | Correcta |  |
| 1910 | Casa Cecilia Reig i Argelagós, "La Bombonera" | Passeig, 3 | Ubicada a la quarta mansana Raspall, és la més petita de les 4 cases. Destaquen els vitralls de la galeria posterior. | Ben restaurada |  |
| 1910 | Font Pública Can Santadigna | C/Calabria | Recull molts dels el·lements propis del modernisme raspallià | Restaurada en 2001 |  |
| 1910 | Jardins "El Pedró" | Av. de Catalunya | De la finca original només resta la tanca exterior (atribuïda a Josep Sala i Martin) i unes escales amb jardineres fetes en pedra amb trencadís atribuïdes a Joaquim Raspall. | Desapareguts. L'estat de les restes esmentades és correcte. |  |
| 1910 | Casa Isidre Riera | Passeig | Sense documentació | ? | |
| 1910 | Casa Adrià Ventura | C/Figueral | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1910 | Casa Josep Suñol | Rda. Carril | Reforma de l'interior. La casa és de Emili Sala i Cortés | Correcte | |
| 1910 | Casa Sebastià Viñas | Psg. Til·lers, 21 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1911 | Casa Esteban Pericas | C/Samalús, 10 | Sembla totalment reformada als anys 40-60 | Regular |  |
| 1911 | Cases Valentí Dameson Martí | C/Banys 136-142 | Conjunt de quatre cases similars que han estat força modificades. La del número 138 és la que millor respecta l'original. | Regular |  |
| 1911 | Casa Antonio Viñolas Tey | C/Vinyals 33 | Sense documentació | ? | |
| 1911 | Casa Pere Pujol Crusats | C/Vinyals 37 i C/ Sancho Marraco | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1911 | Casa Vicente Pareras | C/Vinyals 25 | Sense documentació | ? | |
| 1912 | Casa Francesc Blancafort i Puig | Plaça de l'Església, 5 | Es tracta d'una reforma en que Raspall afegí pis i golfes i reformà la façana. | Modificada |  |
| 1912 | Casa Antoni Barraquer Roviralta | Passeig, 7 | Ubicada a la segona mansana Raspall. | Ben conservada |  |
| 1912 | Botiga de Can Reig | C/Banys 44 | Regular |  |
|
| 1912 | Fàbrica "Victoria" més coneguda com "La Solfa" | C/Caselles i Manuel Raspall | La primera fàbrica de rotlles de pianola d'Espanya encarregada per Joan B. Blancafort. L'obra industrial més important de Raspall amb dues naus unides per un cos central, va ser destruïda per un incendi en 1965. | Desapareguda |  |
| 1912 | Casa Sebastià Bosch i Sala | Passeig 97 | Sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes. Al patí hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia. La data de la façana (1916) és la d'acabament. | Ben conservada |  |
| 1912 | Casa Joan Calls i Antonell | Pça. Oliveres, 5 | Es tracta d'una reforma d'un habitatge pre-existent | Ben restaurada |  |
| 1912 | Casa Dolors Vilar i Talí | Pça. Oliveres, 6 | Regular |  |
|
| 1913 | Casa Cecília Reig i Argelagós | C/Cardedeu, 11 | Correcte |  |
|
| 1913 | Tanca de la casa Ramona Sallent | C/Figueral | Probablement aquesta intervenció coincideix amb la construcció de la casa original de la que no es te documentació. Una reforma posterior (1924) és la que deixà la fesomia que coneixem. | Ben restaurada |  |
| 1913 | Cases Josep Corrons | C/Calabria, 13 | Dues cases noucentistes de dues plantes amb una galeria tancada amb vitralls. | Desapareguda |  |
| 1913 | Casa Joaquim Fonollosa | Ctra. l'Ametlla 10 | Correcte |  |
|
| 1913 | Casa Galvany | C/Vinyals 3-5 | Sense documentació | Transformada | |
| 1913 | Casa Tomás Espinasa | C/ la Doma 13 | Sense documentació | ? | |
| 1914 | Casa Valentí Damesón Maurí | Pça.Església, 9 | Modificada al 1973 unificant les dues finestres del primer pis en una única, així com la fesomia de la planta baixa | Correcte |  |
| 1914 | Casa Manel Maresma "Villa Concha" | Torrent de la Sínia 38 | Habitatge modernista del qual destacava la ceràmica i trencadís obra de Lluís Brú | Desapareguda en 1994 |  |
| 1915 | Casa Antoni Serra | C/ Vinyals 33 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1915 | Casa Pere Vilaró Gispert | C/ Doma i Llerona | Desapareguda |  |
|
| 1915 | Casa Joan Martí Viñolas | C/Doma 9 i Sant Francesc 36 | Regular |  |
|
| 1915 | Font Pública Passeig | Passeig | En 1992 va ser desplaçada uns metres del seu emplaçament original i restaurada | Correcte |  |
| 1915 | Casa Joaquim Fonollosa | Ctra. l'Ametlla 12 | Correcte |  |
|
| 1916 | Casa "La Caritat" o "Villa Blanca" | Rda. Carril i C/ Ametlla | Única obra de la sisena mansana Raspall. Va ser construïda per a obtenir fons per a fer l'ampliació de l'asil de la Caritat. El templet d'estil neoclàssic que hi ha a l'altra extrem del jardí és obra d'Eusebi Bona (1917). La casa va ser reformada al 1941 desapareixent-li la mansarda. Als anys 60, es va parcel·lar la finca, si be manté una part significativa del jardí. | Degradada |  |
| 1916 | Casa Lluís Ambrós i Martí | C/ Banys, 43 | És una reforma d'una casa de 1902. Balcó amb formes i materials únics en Raspall | Regular. |  |
| 1916 | Casa Jaume Serra i Dachs | C/ Sant Ramon, 8 | Actualment en desús, es troba tapiada | Regular. |  |
| 1918 | Casa Jaume Aspa | C/Figueral, 1 | Desapareguda |  |
|
| 1919 | Cases de Salvador Grau Madriguera | Passeig 101-103 | Conjunt de dues cases iguals, en una d'elles es va afegir una planta, desfigurant el conjunt original. | Correcte |  |
| 1919 | Casa Miquel Garriga Oliveras | C/Llerona 28-30 | Sense documentació | desapareguda |  |
| 1919 | Casa Dolors Vilar i Talí | C/Calabria, 16 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1920 | Casa Jaume Galvany Corominas | C/Doma, 11 | Sense documentació | Transformada |  |
| 1920 | Casa Mercè Mayol | C/Banys 38 | Construcció adossada a Can Raspall, segueix el seu mateix estil i actualment tenen el seu interior unificat. Va ser construïda per encàrrec de la seva germana. | Ben restaurada |  |
| 1920 | Casa Ramon Reig Argelagós | C/Banys 46 | Vivenda situada al costat de la lampisteria del propietari que Raspall construí en 1912. | Regular |  |
| 1920 | Casa Joan Baptista Blancafort | C/Banys 55 - Blancafort,1 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1921 | Casa Vicente Ramos Marsa | C/Rosselló | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1922 | Casa Pere Sellarés i Roca | C/Sant Ramon, 5 | Habitatge de dues plantes amb un porxo a l'entrada, a l'estil de la casa Sallent, el qual va ser modificat el 1977 i va perdre els originals arcs i columnes de totxo amb capitells lobulats. | Correcte |  |
| 1923 | Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló | C/Banys, 34 | Probablement construïda el 1913. | Ben restaurada |  |
| 1924 | Casa Esteve Mallol | C/Llerona 5 | De clar estil noucentista, destaquen els seus vitralls i l'estructura en forma de "L" | Correcte |  |
| 1924 | Casa Lluïsa València d’Uriach | C/ Ametlla 17 | Molt be |  |
|
| 1924 | Casa Felip Solà | C/ Calabria, 24 | Desapareguda |  |
|
| 1924 | Casa Antònia Martinez "Villa Sofia" | C/Ramon Pascual 26 | Habitatge de planta baixa amb tres cossos. Al 1992 es va aixecar una planta sobre el cos central mirant de respectar la volumetria i la decoració de la façana. | Correcte |  |
| 1924 | Casa Dolors Vilar i Talí | Psg. dels Til·lers 13 | L'habitatge fet per Raspall (foto superior) va desaparèixer en 1987 i al seu lloc es va construir un nou edifici amb un pis més que va reaprofitar la forja de la casa Corrons (1913) per al balcó i la tanca del jardí (foto inferior). | Desapareguda |   |
| 1924 | Magatzem Joan Ausió Noguera | C/Llerona, 99 | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1924 | Casa Antoni Faura | C/Vinyals, 14 | Sense documentació | Transformada | |
| 1924 | Casa Miquel Mas i Costa | Crta. Vic | Modernista amb un treballat capcer a joc amb les llindes de portes i finestres. Actualment fa les funcions de porteria de la fàbrica SATI. | Ben conservada |  |
| 1925 | Casa Andrés Morell | C/Sant Francesc | Sense documentació | Reformada |  |
| 1925 | Casa Lluís Codina i Codina | C/Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Taller Joaquim Ciurans Prat | Crta. Ribas-Barcelona | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1925 | Casa Pere Clapés Abanco | Crta. Ribes-Barcelona | Sense documentació | Desaparegut |  |
| 1925 | Casa Miquel Garriga Oliveras | C/ Figueral | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1925 | Casa José Jonch Ramon | ? | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1926 | Casa Jaume Guardis | C/Centre 21 | Habitatge unifamiliar i comerç construït substituint un edifici d'estil medieval com altres que hi trobem al mateix carrer. | Ben conservat |  |
| 1926 | Casa Josep Vallicrosa i Costa | C/Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1926 | Casa Valentín Fontseré i Angela Gesa | C/ Consell | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1927 | Casa Pilar Cabré, vda. de Galofré | C/ Figueral 30 i Banys 36 | Regular |  |
|
| 1927 | Casa Martín Llimargas Muntal | C/ Llerona | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1927 | Casa Pablo Puig Pujadas | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1927 | Casa Eduard Dalmau | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1928 | Casa Solà i Borrell | C/ Rocabuquera | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1928 | Casa Jaume Canal i Serra | C/ Rocabuquera | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1928 | Casa Salvador Oliveras | C/Narcís Cortinas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1929 | Casa Felipe Peycasat | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1929 | Casa Antonio Abanco | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1929 | Casa Emilio Balleras | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | ? | |
| 1929 | Casa Luís Olivé i Jo | C/ Riera Congost | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1929 | Casa Conrad Queralto i Nou | Prop de Ctra. Barcelona-Ribes | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1930 | Casa Josep Borrell i Marmiña | C/ de Fray Benet | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1930 | Casa Àngela Soldevila | C/ Banys 116 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1930 | Casa Salvador Alabau i Bote | C/ Banys | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1930 | Casa Joan Hernándes | Pça. Oliveras | Reformada | Correcte |  |
| 1931 | Casa Albert Compte i Camp | C/Banys 49 | Obra atribuïda. En tot cas, en 1955 rep una transformació que anul·la qualsevol signe de l'original. | Correcta |  |
| 1931 | Casa Miquel Garriga | C/ Llerona | Sense documentació | ? | |
| 1931 | Casa Miquel Viñas Ferrer | Ctra. Nova 121 i C/ Miquel Porter | Sense documentació | Correcte | |
| 1931 | Safareigs públics | Crta. Nova | Molt mal estat |  |
|
| 1932 | Casa Antoni Tàpias | C/ Sant Ramon, 1 i 3 | Són dues cases contigües del mateix any i és el darrer treball de Raspall a la Garriga. La del num. 1 ha estat totalment transformada. El num. 3 manté l'estil, clarament posterior a la resta d'obres de la Garriga. Es troben a faltar les reixes déco de la planta baixa que figuren al projecte. | Regular |  |
| 1932 | Casa Josep Mª Riera i Ros | Crta. Sant Llorenç-Llinars | Sense documentació | ? | |
| 1932 | Casa José Torras Furriol | C/ Calabria, 37 | Planta baixa transformada | Correcte |  |
| 1933 | Casa Francesc Castellsagué i Pujol | C/ Ramon Pareras | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1933 | Casa Jaume Aspa | C/ Figueral, 3 | Desapareguda |  |
|
| 1933 | Casa Prudenci Serrat i Angles | C/ Calabria 125 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1933 | Casa Sebastián Casalí i Coma | C/ Torrent de Queralt | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1934 | Casa Rosa Corcellas | C/Llerona i Doma | Casa de planta i pis amb façana a dos carrers. D'estil clarament noucentista. | Correcte |  |
[edita] Granollers
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1906 | Casa Josep Vergés Feu | C/ Miquel Ricomà 148 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1907 | Casa Clapés | Plaça Porxada n° 14 | Únic edifici plenament modernista de Raspall a Granollers, conté tots els elements d'aquesta decoració: frontó, ceràmica, forja en cop de fuet i esgrafiats en tons pastis. | Ben restaurat |  |
| 1908 | Casa Pibernat | C/ Sans 28 | Projecte signat per Eduard Balcells | Desapareguda | |
| 1908 | Casa Antonia Bosch Vda. Uyà | C/ Sant Roc 10 | Projecte inicial d'Eduard Balcells | Desapareguda | |
| 1910 | Casa Manuel Viñas "Can Puntes" | C/Antoni Espí i Grau, 2 | Projecte d'Eduard Balcells, reformat per Raspall. Son destacables les reixes de les finestres de la planta baixa. | Regular |  |
| 1911 | Casa Antoni Lloret | C/ Corró, 7 | Projecte inicial d'Eduard Balcells | Desapareguda | |
| 1913 | Casa Concustell | C/Travesseres | Projecte inicial d'Eduard Balcells | Desapareguda | |
| 1913 | Casa Adela Roca vda. de Furnó | C/ del Rec, 19 | Coneguda també com a "Can Jonch". Projecte inicial d'Eduard Balcells. | Restaurant-se (2008) |  |
| 1914 | Cinema Mundial | Pça. Corona | Sense documentació | Desaparegut | |
| 1916 | Font Pública | C/ Miquel Ricomà i C/Llorer | Obra atribuïda. La seva construcció apareix als acords del ple de l'ajuntament del 24 d'agost de 1916. | Correcte |  |
| 1917 | Casa Recolons | C/Anselm Clavé 19 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1919 | Casa Castellsagué | C/Prim 37 | Es tracta d'una reforma | Desapareguda | |
| 1920 | Casa Josep Riera | Pça de les Olles / Pça dels Cabrits | Sense documentació | Correcte | |
| 1920 (aprox) | Casa | C/Corró 32 | Atribuida | Correcte |  |
| 1922 | Casa Josep Estapé | Crta. Barcelona a Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1922 | Casa Joan Listuella Figueras | Crta. Masnou a Granollers | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1923 | Cases de Jaume Corbera "Can Mònic" | Av. Primer Marqués de les Franqueses 123-145 | Conjunt de 12 cases unifamiliars uniformes gairebé sense ornamentació. Varen ser construïdes per a obtenir fons per l'hospital-asil de Granollers. | Correcte. Una d'elles ha sofert una modificació per instal·lar-hi un local comercial. |  |
| 1924 (maig) | Casa Antoni Lleonart | ?, prop C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 (desembre) | Casa Antoni Lleonart | C/Murillo i C/Sant Josep de Calassanz | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Antoni Ventura | C/Congost | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Francesc Marimon | C/Barcelona 15 | El porxo de l'entrada és similar al de la casa Sallent de la Garriga, també de 1924. Destaca la signatura de Raspall a la porta què només trobem en aquesta i la Casa Clapés. | Regular. |  |
| 1924 | Casa Francesc Marsans | Crta Barcelona-Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Josep Grau i Trull | C/ Barcelona (continuació) | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Joan Palaus Sirvent | C/ Palaudaries | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Mamerto Castellà | Crta Barcelona-Ribas | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Pere Rosell Vila | ?, prop C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1924 | Casa Teresa Paré | C/Anselm Clavé - Pça- Perpinyà | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Bossy | C/ Santa Esperança, 6 | Sense documentació | Ben conservada |  |
| 1925 | Casa Antonia Olivé Rius | C/Barcelona prop C/Indústria | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Isabel Garcia | C/Indústria | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa i garatge Josep Pont | C/Muntanya | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Joan Riera | prop C/Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Josep Ripoll Vila | Crta. Masnou-Granollers | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Joaquin Sanchiz | C/ Sta. Elisabet 2 | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Manuel Loren Paris | C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Miquel Mayans | C/ Miquel Ricomà | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 | Casa Manuel Vicente | C/ Molí | Sense documentació | Desapareguda |  |
| 1925 (aprox) | Casa | C/ Joan Prim 98 | atribuida | Desapareguda |  |
| 1926 | Reforma l'antic hospital de Granollers per passar a ser la biblioteca Francesc Tarafa | C/Corró 47 | Edifici gòtic construït per Bertran de Seva al segle XIV-XV, que prestà serveis com a centre sanitari fins 1844. S'encarregà convertir-ho en biblioteca, i Raspall decorà l'interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es reutilitzaren dues finestres gòtiques i s'obrí una rosassa. Alfons XIII l'inaugurà el 21 d'octubre de 1926 | Correcte |  |
| 1927 | Casa Sebastià Costa | C/Santa Anna,13 | Edifici entre mitgeres d'origen medieval reformat per Raspall. Destaca les teules de ceràmica del pis superior amb finestres lleugerament mansardades. | Correcte |  |
| 1928 | Casa Sebastià Costa (Can Biel) | C/Santa Anna,6 | Edifici amb l'estil de la darrera època consta de dos cossos: un fet en pedra que conté l'escala i el cos principal fet en totxo amb un gran finestral en arc al primer pis. | Correcte |  |
| 1929 | Casa Pere Gendra | C/Alfons IV, 72 | Sense documentació | Correcte |  |
| 1929 | Urbanització de la plaça de la Corona | Plaça Corona | Les reformes que coincidien amb una nova visita reial a Granollers, contenia un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica. | El monument, avui ha desaparegut. | |
| 1929 | Casa Enric Deu Umbert | C/Frances Macià, 90-92 i C/Mallorca, 2 | Sense documentació | Correcta |  |
| 1931 | Casa Josep Sola Segales | C/Indústria i C/Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1932 | Casa Pau Ciurans | Av.Francesc Macià | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Eduard Corbera | C/Prat de la Riba | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Pau Riera Monells | C/Princesa, 8 | Casa senzilla amb canvis respecte al projecte | Regular |  |
| 1933 | Casa Joan Listuella | C/Sant Jaume, prop Isabel de Villena | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Alfredo Baró | C/Sant Jaume | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Joan Martí Rabassa | C/Sant Jaume, prop Isabel de Villena | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josep Solé | C/ Sant Jaume | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josefa Casals | Av. Santiago Rusiñol | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Pere Ribalta | Paral·lela a Santiago Rusiñol | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Fèlix Polls Albertí | Av. Santiago Rusiñol, 110 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Eusebi Turró Constans | C/Indústria | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Pedro Barbany Sempera | C/Indústria 35 | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Francisco Cruixent | Crta. Caldes, 88 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Rosa Ballus Massó | Crta. Caldes-Sant Celoni | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Julià Ridameya Llobet | Crta. Caldes, Km.13,950 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Francisco Masat | C/Menendez Pelayo | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Josep Pont | C/Torreta | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Casa Wenceslao Virgili | Barri de Palou | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa i magatzem per a Joan Serra i Dalmau | C/Prat de la Riba | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Reformes casa Manuel Carrió i Cuscuela | C/Menendez Pelayo | Sense documentació | Desapareguda | |
| 1933 | Reformes casa Magdalena Bufí | C/Sant Roc, 25 i Pça Maluquer i Salvador, 26 | Sense documentació | ? | |
| 1933 | Casa Joan Jofra | C/Alvarez de Castro-Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Regular |  |
| 1933 | Casa Josep Pagès | C/Alvarez de Castro-Sant Josep de Calassanç | Sense documentació | Desapareguda? | |
| 1933 | Casa Jaume Montañà | C/Isabel de Villena-Sant Jaume | Sense documentació | Desapareguda |
[edita] l'Hospitalet de Llobregat
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1911 | Can Buxeres | Crta. Esplugues | Jardins, templet de mosaic i portalada de forja de la casa principal de Can Buxeres. Erròniament[3], s'havia atribuït a Raspall la casa dels masovers i la reforma de la casa principal, una mansió del segle XVIII i d'estil neoclàssic. | Correcte |   |
[edita] Ocata (El Masnou)
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1933 | Casa Ramon Balcells | C/ Sant Agustí. Actualment, C/Puerto Rico, 9-11 | Es tratava de dues cases amb dos habitatges cadascuna a la planta baixa i primer pis. Els habitatges de les plantes baixes han estat convertits en comerços. | Regular |  |
[edita] La Roca del Vallès
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1920 | Reforma del Castell de Vilalba | Camí del Castell de Vilalba | Reformes al pis principal | Actualment és la seu d'un club de golf. |  |
[edita] Sant Antoni de Vilamajor
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | Casa per al seu cosí Miret | C/França, 22 | Sense documentació | Regular |  |
[edita] Referències
- ↑ Web família Viader
- ↑ Ildefons Cerdà proposà la utilització de la paraula mansana a la seva “Teoria General de la Urbanización”, vol. I. Madrid, 1867, com "l'espai de sol urbà dins la trama viaria, delimitat per tres o més vials, amb edificacions al seu interior". A la revista Cuadernos d’Arquitectura, de març de 1975 es reivindicà la normalització de la paraula. Actualment, encara no és una paraula recollida al diccionari català, si be s'utilitza alternativament a "illa de cases".
- ↑ Lluís Cuspinera. M.J.Raspall,arquitecte. ISBN 84-7664-563-5
[edita] Bibliografia
- Manuel Raspall, arquitecte municipal de la Garriga, de Ll. Cuspinera, P. Muñiz i F. Garcia. Ajuntament de la Garriga.
- La Garriga i les mansanes Raspall, article revista Lauro Nº 10 (1995).
- Seixanta anys d'anar pel món. Memòries d'Eugeni Xammar. 1989. ISBN 84-7306-054-7
- Inventari del patrimoni arquitectònic de Cardedeu. Museu de Cardedeu
- Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.
- M.J.Raspall, arquitecte. Fundació "la Caixa". 1997. ISBN 84-7664-563-5
- La Garriga, crònica d'una destrucció. Lluís Cuspinera. 2000. ISBN 84-7705-086-4.
- El modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Guia de la Diputació de Barcelona. 2001
- Quadern de dibuix personal de Joaquim Raspall. 1892-1896. Facsímil de l'original editat per l'Ajuntament de la Garriga.
[edita] Agraïments
- A l'arquitecte Lluís Cuspinera, estudiós, biògraf i autor de llibres i exposicions sobre Joaquim Raspall, per permetre accedir i compartir el seu arxiu personal sobre l'arquitecte.
[edita] Enllaços externs
- Centre de documentació del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
- Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona
- Portal Modernisme a Catalunya
- Xarxa Telemàtica d’Educació
- Catàleg d’arquitectes del portal “El poder de la palabra”
- Rutes Raspall al Vallès
- Nomenclàtor històric de carrers de Granollers
