Caldes de Montbui

De Viquipèdia

Caldes de Montbui és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Entitat de població	Hab. (2006)
Caldes de Montbui	13.073
Lladoners, els	154
Urbanitzacions Can Valls i Torre del Negrell	1.344
Urbanització els Saulons i la Finca Ribó	1.370
Font: Municat

Taula de continguts 1 Informació general 2 Llocs d'interès 2.1 Balnearis 2.2 Torre Vella 3 Història 4 Proximitats 5 Demografia 6 Enllaços externs

[edita] Informació general

Caldes de Montbui és un poble que situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.

El centre del casc antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.

Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila.

Dos eixos de comunicació principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Vallès amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A més, el mateix nucli urbà de Caldes està situat en l'encreuament de les vies de comunicació entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. Té també una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagales), de segur com a conseqüència d'aquesta ubicació privilegiada com enllaç de camins, i de les seves històriques empreses de diligencies que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, al restar al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econòmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Vallès, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogràfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una població mitjana i amb poca influència sobre els municipis veïns. Existeix sota la denominació d'aquesta localitat el títol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest títol fou concedit l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat condal entre 1906 i 1909. El fill primogènit i successor del títol, com a segon marquès, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973).

El topònim del municipi, Caldes de Montbui, dóna fe de l'establiment romà de les termes, com ha estat freqüent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Boí o Caldes d'Estrac són alguns dels exemples. L'existència d'aquests tipus de memòria és un dels millors indicis de la importància de la romanització a casa nostra. Caldes va formar part de la sots-vegueria del Vallès fins, part de la vegueria de Barcelona, fins al 1716. Entre els anys 1716 i 1833, Caldes estigué integrat en el corregiment de Mataró, i en crear-se la divisió provincial espanyola passà a formar part de la província de Barcelona. El seu partit judicial és el de Granollers.

Font del Lleó

Termes Romanes

[edita] Llocs d'interès

Si ens introduïm a través dels emblemàtics carrers del casc antic, descobrirem l'històric itinerari termal, en el qual trobarem les antigues termes romanes, la Font del Lleó, l'església parroquial de Santa Maria i els balnearis. També es poden visitar el museu Thermalia, la casa-museu els Delger, el pont romànic i l'ermita del Remei.

[edita] Balnearis

• Broquetas (pl.del Lleó, 1)

Aigües hipotermals (emergents a més de 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumàtiques, traumatologia, patologia respiratòria, sistema nerviós, obesitat i estrés. Aquest centre inicià la seva activitat el 1729 i serà reedificat el 1770. està catalogat com a monument artístic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, am el temps ha anat incorporant edificis veïns un parc privat, així el seu caràcter arquitectònic resulta un tant heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestíbul, galeria de banys, terrasses i balcons, ceràmiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures , així com també el vaporarium romà del segle II en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.

• Vila de Caldes (pl. de l'Àngel, 5)

Aigües hipotermals (emergents a 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. També indicades per afeccions reumàtiques i estrés. Aquest centre és el més modern de tots ja que ha estat edificat de nou al 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Solà (des de 1680). El nou edifici conserva la façana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les façanes laterals.

• Termes Victòria (c.de Barcelona, 12)

Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el [[call]], de la vila medieval. El seu origen arquitectònic està en les cases que anirà ocupant, totes d'origen medieval, i en l'interior es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lleó, d'aquella mateixa època.

• Banys Forns (c.Forn,12)

Aquí només trobarem galeria de banys, doncs no té oferta d'hotel; de fet depén de les termes Victòria i complementa els seus serveis. Els orígens arquitectònics d'aquests banys els trobarem tot just al segle XIX.

[edita] Torre Vella

Aquesta torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Esta situada a dalt d’un turonet entre la riera i la muntanya del Farell. La torre és de planta regular i l’edifici principal té tres pisos d’alçada. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l’Aranella. Avui en dia es fa servir com a mas.

Llegenda el mas de les serps: aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial. Tothom fuig d’aquesta casa perquè està habitada per serps, especialment per una de molt gran que ha travessat dues vegades el mar.

[edita] Història

La presència de l'home en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remonta al Neolític, a l'any 3500 a.C. Els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb pobles ibèrics.

Els conquistadors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes en són una mostra.

A l'edat mitjana, el municipi es va consolidar com un important centre comarcal i des de principis del segle XII va tenir un mercat setmanal.

Entre els segles XIII i XIV, Caldes, que va començar a denominar-se "de Montbui" per la seva proximitat als barons dels senyors Montbui, es va convertir en un prestigiós centre comercial i menestral, amb nombroses indústries.

La vitalitat de la població es va posar de manifest al llarg del segle XVI amb l'inici de diferents obres urbanes, com la construcció del nou ajuntament, la remodelació de l'hospital medieval i la construcció de la nova església parroquial.

Després de les guerres dels Segadors i de Successió, Caldes va entrar en una decadència de la que no es va recuperar fins després de la Guerra del Francès al segle XIX.

Tal com va succeir en els seus orígens, la prosperitat tornà al municipi de la mà de les aigües termals. L'impuls econòmic va acabar l'any 1880 amb l'arribada de la línia de ferrocarril de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França entre Mollet-Caldes.

A principis del segle XX la indústria tèxtil i l'explotació de les canteres de granit van obrir camí a la industrialització del municipi. Però el desenvolupament industrial no va adquirir les dimensions d'altres municipis de la comarca com Terrassa, Sabadell, Mollet, o Granollers. Això va afavorir que Caldes de Montbui es convertís en una residència secundària de moltes famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys han aparegut nombroses urbanitzacions al poble. L'economia de Caldes gira al voltant de la indústria, sobretot la tèxtil i la construcció.

[edita] Proximitats

• Barcelona a 27 km.
• Monestir de Sant Miquel del Fai a 20 km.
• Costa Brava a 70 km.
• Monestir de Montserrat a 65 km.
• Parc Natural del Montseny a 65 km.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 138 157 197 1.391 1.694 3.595 3.693 3.737 3.474

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.627 4.308 4.777 4.388 4.729 5.986 8.161 10.168 11.003

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 11.501 12.126 12.788 12.673 12.464 13.244 15.096 15.941 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldes de Montbui

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Balneari Termes Victòria
• Mapa topogràfic de Caldes de Montbui
• Associació la Guspira
• Centre Democràtic i Progressista