[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Aiguafreda - Viquipèdia

Aiguafreda

De Viquipèdia

Aiguafreda
Escut d'Aiguafreda Bandera d'Aiguafreda
(En detall) (En detall)
Localització

Localització del Vallès Oriental a Catalunya Localització d'Aiguafreda respecte del Vallès Oriental


Municipi del Vallès Oriental
Vista panoràmica d'Aiguafreda
Vista panoràmica d'Aiguafreda
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental
Gentilici Aiguafredenc, aiguafredenca
Superfície 7,92 km²
Altitud 404 m
Població (2007)
  • Densitat
2.375 hab.
299,87 hab/km²
Coordenades 41° 46′ 9″ N 2° 15′ 16″ ECoordenades: 41° 46′ 9″ N 2° 15′ 16″ E
Sistema polític
Entitats de població

1

Aiguafreda és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Taula de continguts

[edita] Història

A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.

La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues.

El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera.

A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial.

Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys 60, època de prosperitat. L’augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població.

Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.

[edita] Llocs d'interès

· La riera d'Avencó · La riera de Martinet (La Frau) · Sant Martí del Congost · Can Brull (on hi ha un dòlmen) · El castell de Cruïlles

[edita] Castell de Cruïlles

El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Bàrcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstruït. L’estructura de l’edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres. Actualment pertany a Maria del Carme de Sitjar de Togores i Masferrer.


[edita] Sant Martí del Congost

Sant Martí del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifré el Pelós. És una petita església que ha sofert canvis dràstics als llarg de la història. Actualment, es troba en un estat deplorable i és urgent que s'hi faci una reforma a fons.

Al voltant d'aquesta església hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l’acció malèfica de les bruixes. Quan el temps amenaçava calamarsa, la campana de l'església començava a sonar amb el seu so llòbrec; i el capellà, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a l'intempèrie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la població, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s’anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d’aixopluc als qui prenien part en la cerimònia, perquè no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llançaven.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
12 16 15 200 226 638 574 452 450
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
472 480 689 743 882 1.223 1.813 2.029 2.071
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
2.062 2.082 2.090 2.150 2.147 2.175 2.241 2.373 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

Resultats electorals de Aiguafreda, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Convergència i Unió Joan Vila i Matabacas 545 5
ICV-EUiA-EPM Jordi Sambola i Serres 323 3
GpA - PSC - PM Josep Sellas i Benvingut 303 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal 100 0
Partit Popular 13 0
Total 1.284 11

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Aiguafreda