Sant Pere de Vilamajor

De Viquipèdia

Sant Pere de Vilamajor

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Oriental
Vista general
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental
Gentilici	Vilamajorencs, Vilamajorenques
Superfície	34,8 km²
Altitud	305 m
Població (2007)   • Densitat	3.902 hab. 112,13 hab/km²
Coordenades	41° 41′ 8″ N, 2° 23′ 24″ E / 41.68556, 2.39(i) 41° 41′ 8″ N, 2° 23′ 24″ E / 41.68556, 2.39
Sistema polític Entitats de població • Alcalde:	8 Josep Maria Llesuy Suñol (CiU)
Agermanament	Genté (França)
Web	http://www.vilamajor.cat

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

[edita] Situació geogràfica

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb un àrea de 35 km2 és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l´est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l´oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

[edita] Comunicacions

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d´allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1'5Km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

[edita] Terme municipal

Terme municipal de Sant Pere de Vilamajor

El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 25 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els turons:

• el turó del Pi Novell
• el turó d´en Besa amb 1225m,
• el turó de la Cova amb 1091m,
• el turó de Sant Elies amb 1003m.

Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l´activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La riera de Vilamajor neix sota el turó de la Moixa (entre el turó del Samont i el turó de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Cortès fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Vallès. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l´Uixola i Palestrins i, per l´altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, després com a riera del Cortès, més avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).

La part sud del terme és més planosa, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap el 90% de la població. L´activitat econòmica ha estat l´agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.

[edita] Vilamajor (el gran terme municipal)

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la sev superfície. Al segle XIX, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3474 hectàrees, és a dir, 34'74 quilòmetres quadrats.

[edita] Els veïnats i els barris

Els 7 veïnts de Sant Pere de Vilamajor

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 7 veïnats: el veïnat de Santa Susanna, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.

[edita] Història

Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, doncs on actualment es troba l'església, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.

Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i , posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona . En el segle XI els comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de sant Pere i que és conegut amb el nom de La Força. Parlem de la primera o segona ( segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.

Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.

Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent poc a poc població. A principis del segle XX amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.

[edita] Cultura

[edita] Festes i tradicions

[edita] Festa Major

La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers.

[edita] Aplecs

Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor: L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest veïnat cada 11 d'agost.

[edita] Fira Medieval de Vilamagore

La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als selges XI i XII on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

[edita] Els gegants de Sant Pere de Vilamajor

Els gegants de ant Pere de Vilamajor representen el rei Alfons I el Cast i la seva dida Loreto, de Can Clavell. El gegantó representa un fill adoptiu del municipi, en "Quico del Montseny"

[edita] Patrimoni arquitectònic

L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal , va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes, l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen pre-romànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi. També hi trobem l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle XV i l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1684.

[edita] Demografia

[edita] Política

En les passades eleccions municipals es van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Municipis del Vallès Oriental

Aiguafreda | l’Ametlla del Vallès | Bigues i Riells | Caldes de Montbui | Campins | Canovelles | Cànoves i Samalús | Cardedeu | Castellcir | Castellterçol | Figaró-Montmany | Fogars de Montclús | les Franqueses del Vallès | la Garriga | Granera | Granollers | Gualba | la Llagosta | Lliçà d'Amunt | Lliçà de Vall | Llinars del Vallès | Martorelles | Mollet del Vallès | Montmeló | Montornès del Vallès | Montseny | Parets del Vallès | la Roca del Vallès | Sant Antoni de Vilamajor | Sant Celoni | Sant Esteve de Palautordera | Sant Feliu de Codines | Sant Fost de Campsentelles | Sant Pere de Vilamajor | Sant Quirze Safaja | Santa Eulàlia de Ronçana | Santa Maria de Martorelles | Santa Maria de Palautordera | Tagamanent | Vallgorguina | Vallromanes | Vilalba Sasserra | Vilanova del Vallès

 

Aquest article sobre el Vallès Oriental és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.