Noucentisme

De Viquip??dia

El Noucentisme ??s un moviment cultural, d???abast pol??tic, que s???inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creaci?? de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d???Estat de Miguel Primo de Rivera. ??s la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.

El nom de Noucentisme va apar??ixer per primera vegada en les gloses d???Eugeni d???Ors. Ell n?????s el creador i el principal ide??leg. D???Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D???Ors diu que noucentista ??s un adjectiu cronol??gic. Per altra banda, nou ??s el contrari de vell. S???inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.

A difer??ncia dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunci?? de pol??tica i cultura. La burgesia est?? compromesa amb el catalanisme i la intel??lectualitat i accepta col??laborar en el projecte de transformaci?? d???una Catalunya m??s aut??noma. Aquesta idea d???autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, per?? els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.

A nivell ideol??gic, el Noucentisme representa la imposici?? de la ra??, la precisi??, la serenitat, l???ordre i la claredat. Manifesten una preponder??ncia de la l??nia respecte al color i defensen la sobrietat expressiva. ??s una reacci?? en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el la??cisme. S???oposa a aquests moviments amb una exig??ncia intervencionista en els afers p??blics, un renovat espiritualisme, i una major import??ncia de la voluntat en contra de la dada m??s emp??rica. Valora m??s la intel??lig??ncia que la sensibilitat. El Noucentisme coincideix m??s amb les doctrines m??s mediterraneistes que s???estan donant a Fran??a en aquell moment. Doctrines originades en primer lloc per l?????cole romane i despr??s per les aportacions de C??zanne i la ret??rica classicista de l???esprit nouveau.

El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegem??nica i exportar el seu programa de millora a la resta d???Espanya.

Hereta de la Renaixen??a l'afany de superaci?? per veure la literatura catalana a un m??s alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperaci?? dels cl??ssics grecollatins i una gran atenci?? a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i met??fores.

La seva ideologia ??s la imposici?? de la ra??, la precisi??, la serenitat, l'ordre i la claredat. ??s una reacci?? contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el la??cisme.

La novel??la va ser un g??nere menor durant aquest per??ode, tot i aix??, Narc??s Oller i Joaquim Ruyra en van escriure. La major producci?? de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les degut a que el text fos massa llarg. La producci?? de teatre va ser molt minsa, nom??s van ser Carles Soldevila i Mill??s-Raurell qui n'escriguren.

Els autors m??s importants del per??ode s??n Josep Carner i Eugeni d'Ors.

Els artistes pl??stics m??s representatius del Noucentisme foren escultors com Ar??stides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar m??s vinculat a Par??s que a Barcelona coincidia amb l'est??tica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clar?? Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientaci?? mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogu??s -sempre per?? amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Ass??s Gal?? o Josep Aragay.

Aquest article ??s un esborrany sobre literatura i ??s possible que li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.