Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Palau de la Generalitat de Catalunya - Viquip??dia

Palau de la Generalitat de Catalunya

De Viquip??dia

El Palau des de la Pla??a Sant Jaume
El Palau des de la Pla??a Sant Jaume
Viquip??dia:Articles de qualitat

El Palau de la Generalitat ??s la seu de la Presid??ncia de la Generalitat de Catalunya, i un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es mant?? com a seu del govern i de la instituci?? que el va construir, la Generalitat de Catalunya. Es troba al barri g??tic de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Generalitat ??s un dels s??mbols m??s preats de la naci?? catalana, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar conting??ncies hist??riques i pol??tiques i perqu?? s'erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democr??cia a Catalunya.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

El Palau de la Generalitat, ??s un edifici p??blic amb records hist??rics, i a m??s la seu del Govern de Catalunya i de la Presid??ncia de la Generalitat. Bona part dels cent vint-i-set presidents s'han succe??t en aquesta casa, des d'Alfons de Tous (1396) fins a l'actual president Jos?? Montilla.

[edita] Or??gens

L'any 1289, les Corts Catalanes -considerades des de l'any 1300 com una representaci?? de la totalitat o "generalitat" de Catalunya- van establir una comissi?? delegada per a la recaptaci?? dels impostos que les Corts atorgaven al rei. Les Corts, o General de Catalunya, reunides a Cervera el 1359, van institucionalitzar aquella comissi?? o Diputaci?? del General, integrada per diputats dels tres estaments: militar o nobiliari, eclesi??stic i popular o reial (representants dels gremis i ciutadans de les poblacions sotmeses directament al rei). ??s a partir d'assumir aquestes noves funcions que surt la necessitat d'ocupar una seu administrativa i representativa.

[edita] Segle XV

Macer en la portada de l'edifici originari al carrer Sant Honorat
Macer en la portada de l'edifici originari al carrer Sant Honorat

El 3 de desembre de 1400, els representants del tres bra??os: Alfons de Tous, Jaume Marc i Ramon Despl?? varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originaria del que, amb les posteriors ampliacions, esdevindria l'actual Palau, mes concretament l'edifici del carrer Sant Honorat.

La instituci??, va substituint, en certa manera, el poder reial executant les decisions de les Corts Catalanes. L'exercici d'aquestes funcions de govern, just??cia i defensa militar, justifiquen la ubicaci?? i dimensions del Palau de la Generalitat.

[edita] Primera abolici??

Segles m??s tard, al XVIII, Felip V, rei d'Espanya, va lluitar contra Catalunya perqu?? aquesta va prendre la decisi?? de defensar com a pretendent al tron d'Espanya l'arxiduc Carles d'??ustria. Aquesta situaci??, en el context de la Guerra de Successi?? Espanyola, va acabar l'11 de setembre de 1714, data en la qual Barcelona queia a les mans de Felip V. La Generalitat i les Corts Catalanes foren abolides. El Palau de la Generalitat es convert?? en seu de la Reial Audi??ncia.

[edita] Primera devoluci??

Tot i l'ocupaci?? parcial per part de la Mancomunitat de Catalunya al 1914, la recuperaci?? total del Palau no fou fins el retorn de les institucions de la Generalitat quan, com a conseq????ncia de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Francesc Maci?? pact?? el restabliment de la Generalitat i esdevingu?? el seu president (1931-1933). Maci?? abol?? les quatre diputacions provincials i aquest Palau va tornar a ser la seu de la Generalitat i del seu govern. Sobre la base de l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de N??ria), Catalunya es dot?? d'un Parlament, d'una Administraci?? de Just??cia pr??pia (Tribunal de Cassaci??), i d'unes forces d'ordre p??blic. El seu successor, el president Llu??s Companys, va completar l'any 1934 la unificaci?? del poder pol??tic aut??nom mitjan??ant la supressi?? dels governadors civils provincials introdu??ts pel Govern de Madrid al segle XIX.

[edita] Segona abolici??

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou r??gim franquista abol?? les institucions de la Generalitat. El seu president, Llu??s Companys, defensor de la republica, fou detingut amb la col??laboraci?? nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradici?? i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montju??c (1940).

Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament catal??, es f??u c??rrec de la presid??ncia de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, tamb?? a l'exili. Novament, el centralisme impos?? els governadors civils i les diputacions provincials, i en aquest Palau s'instal??l?? la Diputaci?? de Barcelona. Aquesta divisi?? provincial ignorava la divisi?? territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

[edita] Segona devoluci??

Despr??s del restabliment de la democr??cia a Espanya i de les eleccions generals espanyoles (1977), aquest Palau esdevingu?? novament la seu de la Generalitat restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovaci?? de la Constituci?? espanyola de 1978. Com a President de la Generalitat, Josep Tarradellas prepara la restituci?? de la instituci??, els primers traspassos i el nou Estatut d'Autonomia que fou promulgat en desembre de 1979. Als comicis convocats el 20 de mar?? de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya i el 10 d'abril restava constitu??t. Finalment, amb l'elecci?? d'Heribert Barrera com a President del Parlament i de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, qui form?? el govern de la I legislatura del per??ode democr??tic actual, la Generalitat va quedar b??sicament constitu??da.

[edita] L'edifici

Fa??ana del Palau
Fa??ana del Palau

L'edifici origin??riament havia format part del call jueu de Barcelona fins al saqueig que va patir el 1391. Va passar per diversos propietaris fins la seva adquisici?? el 3 de desembre de 1400 per la Diputaci?? del General. Tenia l'entrada pel carrer Sant Honorat i arribava fins al carrer del Bisbe, on hi havia un hort. Durant el segle XV s'adquiriran gradualment altres immobles: cap a l'actual Pla??a de Sant Jaume unes cases de l'apotecari Esteve Satorre i tamb?? cap al costat nord, la banda m??s propera a la Catedral.

[edita] Obres al segle XV

Personatges als esglaons de l'escala g??tica. Marc Safont, 1424
Personatges als esglaons de l'escala g??tica. Marc Safont, 1424

Les incorporacions desordenades i els requeriments de representaci?? de la instituci?? aconsellen encarregar unes obres que, de fet, varen substituir totalment els edificis originals i es va crear el palau g??tic que avui podem veure encara, tant pel carrer Sant Honorat com la fa??ana del carrer del Bisbe. Les obres s'encarreguen a Marc Safont, un reconegut mestre de cases que hi treballa entre 1410 i 1425.

D'aquest per??ode s??n el pati g??tic, el cos de Sant Honorat (entrada principal en aquell moment), les cambres de representaci?? del primer pis i la fa??ana g??tica del carrer del Bisbe amb imatges obra de Pere Joan.

Portada C/Bisbe. Pere Joan.
Portada C/Bisbe. Pere Joan.

El pati g??tic ??s dels m??s ben conservats i conserva la forma original. Cont?? una escala lateral a l'estil de les cases senyorials de l'??poca, amb roses de traceria a la barana i petits personatges esculpits a l'extrem de cada esgla??. Al primer pis apareix una galeria amb columnes nummul??tiques estilitzades entre les quals es rematen arcs apuntats. Finalment, el sostre ??s rematat per pinacles i g??rgoles d'una gran riquesa escult??rica.

La fa??ana del carrer Bisbe ??s un mur de carreus senzill amb una porta d'acc??s que d??na al pati menor adjacent al pati g??tic. Est?? coronada per una cresteria amb pinacles, g??rgoles i un balustre amb una rica traceria. A sota, just a la part alta del mur, hi ha un seguit de m??nsules amb rostres humans que sostenen unes arcuacions. Al centre de la barana, just sobre la porta, hi ha un gran medall?? amb la representaci?? de Sant Jordi matant el drac, aparentment inspirat en el segell major de l'ofici de la Diputaci?? del General. Pere Joan, l'autor d'aquesta fa??ana escult??rica, tenia nom??s vint anys quan la va fer.

[edita] Per??ode renaixentista

L'evoluci?? de la instituci?? fa que cent anys m??s tard el palau creixi per la banda de ponent. La part m??s destacada d'aquesta ampliaci?? ??s la cambra daurada situada al primer pis i continuaci?? de la sala del Consell. L'obra s'encarreg?? el 16 de juliol de 1526 a Mateu Capdevila, en aquell moment el mestre de cases oficial de la Generalitat. La decoraci??, capitells daurats amb motius her??ldics, va ser realitzada per Joan de Tours i el teginat de fusta dels sostres ??s obra de Bartomeu Barcel??.

G??rgoles al pati dels Tarongers.
G??rgoles al pati dels Tarongers.

Entre 1531 i 1537 es produeix una nova ampliaci?? que fa cr??ixer l'edifici per la cara nord des de Sant Honorat cap al carrer del Bisbe. L'habitatge inclou un hort amb taronges que es respect?? i es reenquadr?? amb les noves depend??ncies. El 1560, el moss??n Pere Cassador encarreg?? pavimentar l'hort convertint-lo en el primer pati dels tarongers.

[edita] El Palau a la pla??a Sant Jaume

Les ampliacions renaixentistes fetes fins el moment, havien respectat l'estil g??tic del palau original i, llevat de petites modificacions, no s'imposaven formes renaixentistes.

Per?? a finals del segle XVI s'aborda l'ampliaci?? cap a migjorn, ??s a dir l'actual Pla??a de Sant Jaume. Al tractar-se d'un bloc compacte adherit al palau original, els diputats opten per un enc??rrec m??s radical. Les obres es comencen en 1597 amb l'enderrocament dels habitatges adquirits i s'encarreguen a Pere Blai sembla que per imposici?? del President, Francesc Oliver de Boteller, abat del monestir de Poblet.

Capella de Sant Jordi, obra de Pere Blai s.XVII, secularitzada al s.XVIII com a Sal?? Sant Jordi.
Capella de Sant Jordi, obra de Pere Blai s.XVII, secularitzada al s.XVIII com a Sal?? Sant Jordi.

L'obra va tenir molts entrebancs. El primer va ser de caire pol??tic amb Felip II que paralitz?? les obres quasi nou mesos. Posteriorment problemes t??cnics en l'encaix d'aquest edifici amb el g??tic, seguit dels dubtes dels diputats sobre l'evoluci?? de l'obra de Blai i sobre l'aspecte exterior massa solemne per l'espai que tenia (fins 1824 a l'espai de l'actual pla??a hi havia el convent de Sant Jaume). Amb tot i despr??s de plantejar-se el seu enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acab?? entre 1616 i 1619, quan el projecte original estimava la durada en quatre anys.

La part mes important de l'obra i nucli de tota la construcci?? ??s la capella de Sant Jordi en el centre del primer pis amb tres naus i c??pula. Al segle XVIII esdev?? Sal?? de Sant Jordi. Encara conserva el paviment original fet de marbre policrom.

[edita] Modificacions posteriors

Amb la primera abolici?? de la Generalitat en el segle XVIII, l'edifici passa a ser ocupat per la Reial Audi??ncia i a partir del 1822 per la Diputaci?? provincial de Barcelona. Aquest per??ode fins la creaci?? de la Mancomunitat de Catalunya, que tamb?? ocup?? l'edifici, aquest no registr?? ampliacions ni canvis arquitect??nics importants, si be pateix una important degradaci?? fruit dels canvis funcionals (capella de Sant Jordi secularitzada i convertida en Sal?? Sant Jordi), de l'espoli de bens mobles, tapissos i peces dels tresors de la capella; i de la manca de cura.

La instauraci?? de la Mancomunitat al 1914 supos?? una recuperaci?? d'un s??mbol del catalanisme. Enric Prat de la Riba encarreg?? a Puig i Cadafalch la rehabilitaci?? i eliminaci?? dels signes deixats durant dos segles d'ocupaci??. En aquesta ??poca es realitzen els frescos de Joaquim Torres Garcia i l'excavaci?? del Pati dels Tarongers i la construcci?? de la sala de confer??ncies qui hi ha sota i que comunica els carrers de Sant Honorat amb els de Sant Sever i del Bisbe.

Pont entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges
Pont entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges

Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, a finals dels anys 20, i sota la direcci?? de Joan Rubi?? i Bellver es construeix el pont neog??tic del carrer del Bisbe per unir el Palau amb la casa dels Canonges, resid??ncia oficial del President. De la mateixa ??poca ??s el Sant Jordi de la font del Pati dels Tarongers, obra de Frederic Galcer?? Alabart.

[edita] Bibliografia

  • El Palau de la Generalitat de Catalunya, 600 anys - Art i Arquitectura. Generalitat de Catalunya, 2005. ISBN 84-393-6909-3
  • Hist??ria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclop??dia Catalana, Barcelona 2003. ISBN 84-412-0884-0 (vol.1) i ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Palau de la Generalitat de Catalunya
v ??? d ??? e
Llocs d'inter??s tur??stic de Barcelona MTR Logo


Coordenades: 41?? 22??? 58??? N 2?? 10??? 36??? E