Cacau
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Arbre del cacau amb les seves fruites
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Theobroma cacao L. |
||||||||||||||
El cacau (Theobroma cacao) és un arbre de la família de les Sterculiaceae propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. Theobroma, en grec, significa 'beguda dels déus'; cacau ve del Nàhuatl cacahualt això concorda amb la llegenda asteca que considerava la llavor del cacau d’origen diví. Per últim, cacau també es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s’obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
És un arbre originari dels boscos tropicals de l'Amèrica central i de l'equador d’Amèrica del sud. S’ha introduït en diverses regions tropicals, cultivant-ne a l'Àfrica, Amèrica del sud i el sud-est asiàtic. Pel que fa a l'hàbitat l'arbre del cacau necessita humitat i calor, clima humit amb una temperatura entre el 20 ºC i els 30 ºC i una precipitació anual de 1500-2000 mm. També necessita protecció del vent i un sòl porós ric en nitrogen i potassi. Es desenvolupa millor en les terres baixes i rarament el seu cultiu supera els 900m d'altitut. Creix en boscos tropicals perennifolis molt sovint a l'ombra d’altres arbres més grans com cocoters i plataners en una zona ecològica que correspon al tròpic humit .
[edita] Països productors
El cacau es conrea principalment a l'oest d'Àfrica, Amèrica Central, Sudamérica i Àsia. Segons la producció anual, recollida per la UNCTAD per a l'any agrícola 2005/06, els vuit majors països productors del món són (en ordre descendent) Costa d'Ivori 38%, Ghana 19%, Indonèsia 13%, Nigèria 5%, Brasil 5%, Camerun 5%, Equador 4% i Malàisia 1%. Aquests països representen el 90% de la producció mundial.
[edita] Descripció
És un arbre de petita talla, perennifoli, que pot arribar a créixer entre els 6 i els 10 metres d’altura tot i que les plantes silvestres poden créixer fins a 20m d’alçada. La rel és pivotant i en condicions favorables pot penetrar fins a més de dos metres de profunditat. Les fulles són grans, persistents, alternes, lanceolades, el·líptiques o oblongues de 20-35cm de llarg i de 4-15 d’ample. Les inflorescències són racemoses fent raïms al llarg del tronc. Aquestes després de produir flors durant alguns anys es converteixen en tubercles que reben el nom de “coixinets florals”. Les flors són hermafrodites, cauliflores i sostingudes per un pedicel d’1 a 3cm. La flor és de color rosa, púrpura i blanca, de 0,5 a 1cm de diàmetre i de 2 a 2,5cm de llarg en forma estrellada. Conté 5 pètals, alterns amb els sèpals i de forma molt singular: comencen estrets en la base, s’eixamplen i es fan còncaus per formar un petita caputxa i terminen en una lígula. Hi ha 5 sèpals, roses, punteguts, àmpliament estesos. Floreix durant tot l'any (principalment a l'estiu i a la tardor). L'androceu conté estaminoids en 2 cicles de 5, amb filaments, sovint sobre un andròfor. El gineceu està constituït per 2-12 carpels soldats, ovari súper i lòculs amb 2 o més primordis seminals. Els fruits són baies amb forma de carbassó allargat que, un cop va madurant, es torna de color vermell o groc púrpura i pesa poc menys de mig kilogram. Quan és ben madur té una mida de 15-20 cm de llarg i de 10-12 d’ample. Té un exocarp rugós de gairebé 4cm d’espessor. Dins hi ha una polpa rosada, viscosa, dolça i comestible que conté les llavors en un nombre de 20 a 40. Aquestes llavors són grans, ovoides, aplanades, de color xocolata i de 2-3 cm de llarg i 1-1,5 d’ample. El seu sabor en brut és molt amarg i astringent. Aquestes llavors es troben envoltats per una polpa de color blanc.
 Inflorescència cimosa amb flors obertes |
 Càpsules madures |
 Llavors de cacau dins la fruita xapada |
 Llavors seques o faves del cacau |
[edita] Usos medicinals
|
La droga són les llavors.
[edita] Composició química
- Les llavors del cacau (l'ametlla representa un 85-90% del pes de la llavor) contenen un 40-50% de lípids, principalment constituïts per glicèrids dels àcids esteàric, palmític i oleic, variant poc en relació amb l'origen geogràfic.
- Els compostos polifenòlics (5-10%), catecols, leucoantocians, antocians i tanins més o menys condensats, s’oxiden durant la fermentació i acoloreixen les llavors.
- És ric en alcaloides entre els que destaquen la teobromina (1-2%) i la cafeïna (0,05-0,3%). També conté petites quantitats de vitamines A, B1, B2 i D.
- element 1eeee
- element 2eeee5rr
- element 3ergfde
[edita] Indicacions terapèutiques
- El cacau entra a formar part de diversos preparats utilitzats en l'alimentació del lactant (farines, pures infantils...).
- Aliments de situacions especials com complement alimentari per l'embaràs, lactància, etc.
- Com aromatitzant i correctiu de sabors d'alguns medicaments ja que conte un oli essencial que li proporciona un sabor particular.
- El cacau també s’utilitza en la fabricació de bombons, xocolata i altres productes alimentaris, destaquen: Cacau en pols, Xocolata, Soluble del cacau, Gelea de cacau, alcohol, vinagre, nata i polpa processada.
La mantega de cacau entra en la composició de nombrosos preparats farmacèutics i cosmètics:
- Utilitzat com excipient de supositoris, encara que avui en dia ha estat substituït per altres productes que es conserven millor.
- Com a protec´tor labial enfront l'aparició d’esquerdes als llavis produïdes per la sequedat o el fred.
- Aparició d’esquerdes als mugrons de les mares lactants.
- Cremades, erupcions i irritacions de la pell.
- En la cura d’hemorroides i vaginitis.
[edita] Accions farmacològiques
- Diürètic i excitant ja que la teobromina és un alcaloide amb una fórmula química (S-7-Dimetilxantina) que té uns efectes similars a la cafeïna. La diferència es troba en que la teobromina és més diürètica i menys excitant que la cafeïna, per tant es considera només lleugerament estimulant.
- Antiinflamatori sobretot del ronyó, per el que s’aconsella en casos de nefritis i nefrosis.
- Tonificant
- Antioxidant ja que conté polifenols i a més els seus fitosterols bloqueixen parcialment l'absorció intestinal del colesterol a la dieta.
- La mantega del cacau és un poderós emulgent i cicatritzant.
[edita] Toxicitat
El consum de cacau s’ha relacionat de vegades amb certs episodis de migranya. La teoria més acceptada considera que el cacau i els seus derivats contenen amines biògenes, com la tiramina i la β-feniletilamina (BFEA), capaces de provocar vasodilatació cerebral, que s’associa al dolor provocat per la migranya.
El cacau i els seus derivats també han estat associats a l'aparició d’acne, però estudis recents no estableixen cap relació. La xocolata també a estat relacionada amb l'aparició de caries però aquestes són un procés multifuncional i per tant és difícil trobar-ne un culpable. La xocolata i els productes a base de xocolata es consideren actualment menys cariogènics que la sacarosa o inclòs determinades fruites com el plàtan, tot i això es recomana moderar el seu consum.
El consum de cacau per via interna i especialment de la xocolata, es desaconsella en els següents casos:
- Al·lèrgia al cacau.
- Digestions pesades per litiasis o dispèpsia biliar (per el seu contingut en greixos).
- Estrenyiment perquè l'accentua.
- Insomni (especialment en nens).
- Taquicàrdia.
[edita] Apunts històrics
Els primers arbres del cacau (en singular, cacahuaquahitl) creixien de forma natural a l'ombra de les selves tropicals de les conques de el Amazones i de l'Orinoco, fa uns 4000 anys. Els primers conreadors van ser o bé els olmeques, fa tres mil anys, que ocupaven un àrea de selves tropicals al sud de Veracruz, en el golf de Mèxic, o bé els maies. Aquests, entorn del segle IV a. de C., diversos segles després de la desaparició dels olmeques, s'havien establert en una extensa regió al sud de el Mèxic actual, que s'estén des de la península del Yucatán en Amèrica Central al llarg de regió de Chiapas, Tabasco i la costa de Guatemala en el Pacífic. Els maies anomenaven a l'arbre del cacau kakhauatl: frase relacionada amb el foc (kakh) amagat en les seves ametlles, i l'aigua (atl) molt escassa en Mesoamèrica: es buscava i localitzava l'aigua de forma segura en les proximitats dels arbres de cacau. La frase kakahuaxochlt es refereix a la flor (Xochilt) de l'arbre de cacau. El cacau simbolitza per als maies vigor físic i longevitat.
Els maies van crear una beguda amarga feta de llavors de cacau que consumien exclusivament els reis i els nobles i també usat per a donar solemnitat a determinats rituals sagrats. En els seus llibres, els maies descriuen diverses formes d'elaborar i perfumar la beguda: més líquid o més espès, amb més o menys escuma, amb aditius com la mel, anomenada per ells hikoth, el blat de moro o Ixim, el Xile picant...
La xocolata s'usava amb fins terapèutiques. Els metges maies prescrivien el consum de cacau tant com estimulant com pels seus efectes calmants. Els guerrers ho consumien com una beguda reconstituent, i el sagí de cacau era usada com ungüent per a guarir ferides. Era també usat com a moneda.
Més tard, els maies ho duen cap al sud, a les terres que ocupaven els tolteques, el poble que va precedir als asteques en la història de Amèrica Central.
Els asteques van imposar un sistema feudal en el qual les tribus maies i tolteques havien de pagar els impostos en forma de grans de cacau
El domini asteca va suposar, doncs, la submissió dels tolteques, els olmeques i tots els pobles que van constituir l'immens imperi dels adoradors del Sol i de la Serp Emplumada, o Quetzalcóatl, Kuhkulkanper als maies, el déu fundador de l'estirp i de la cultura precolombina de Mèxic. Era precisament a Quetzalcóatl a qui els asteques feien remuntar el primer origen de cacau, regal diví per a alleujar el seu cansament i delectar el repòs. Els asteques van prescriure també una poció a força de cacau barrejat amb la pols dels ossos picats dels seus avantpassats per a guarir la diarrea.
Hernán Cortés va escriure al seu rei Carlos I el següent respecte del cacau: "és un fruit com d'ametlles que venen mòlta i tenint-la com a moneda en tota la terra i amb ella es compren totes les coses necessàries". No obstant això, la beguda de cacau que Cortés havia pres en copes d'or durant els banquets organitzats en el seu honor per Moctezuma II era molt diferent al que avui estem acostumats. El xocolatl, que així era com s’anomenava, era una aigua amarga. Els asteques barrejaven xile picant, clau i canyella amb les llavors del cacau torrades i mòltes, i afegien farina de blat de moro com emulsionant bàsic per a absorbir el sagí de cacau. L'escuma era una de les parts més importants i delicioses de la beguda. Els maies feien que la beguda fora encara més espumosa abocant-la des d'un recipient elevat a un altre que estava en el sòl. Més tard, els asteques van inventar una espècie de molinet per a provocar l'aparició de l'escuma.
[edita] La llegenda
Conta la llegenda que el déu Quetzalcoatl (representat pels mortals com la serp amb plumes) va baixar dels cels per a transmetre saviesa als homes i els va portar un regal: la planta del cacau. Pel que sembla, els altres déus no li van perdonar que donés a conèixer un aliment diví i es van venjar bandejant-lo: va ser expulsat de les seves terres pel déu Tezcatlipoca. Aquesta versió en realitat és una confusió amb la versió grega sobre foc robat als déus (cal recordar que els maies relacionen el cacau amb el foc i l'aigua).
Un altra versió conta que Quetzalcoatl era un déu bo que estava enfrontat a Tezcatlipoca, el déu cruel; aquest va poder més que ell i el va condemnar al bandejament. Sigui com sigui la història, la veritat és que abans de marxar-se va prometre tornar per on surt el sol en l'any ce-Àcatl, any u de la canya, segons el calendari asteca, el que després es va associar amb l'arribada de Hernán Cortés.
[edita] Vegeu també
[edita] Bibliografia
- Coe, Sophie D., Coe, Michael D. The True History of Chocolate, Thomas y Hudson 1996, ISBN 0500282293
- McNeil, Cameron (ed.). 2007. Chocolate in Mesoamerica: A Cultural History of Cacao. University of Florida Press. ISBN 0813029538
- Motamayor, J. C., et. al. 2002. Cacao domestication I: The Origin of the cacao cultivated by the Mayas, Heredity 89: 380-386.
[edita] Enllaços externs
- Més informació a GRIN : espècie Theobroma cacao (anglès)
- El Cacao en La Historia Maya (castellà).
- Organización Internacional del Cacao (ICCO) (anglès).
- Instituto del Cacao y el Chocolate (ICC). (castellà).
- Federación de Asociaciones del Dulce (FEAD) (castellà).
