Àcid oleic
De Viquipèdia
| Àcid oleic | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Nom sistemàtic | Àcid cis-9-octadecaenoic |
| Fórmula molecular | C18 H34 O2[1] |
| Aspecte | Líquid oliós, color groc pàl·lid a marró grogós. Olor similar al llard |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 0.895 g/cm3, sòlid |
| Solubilitat en aigua | insoluble |
| Punt de fusió | 15,3 °C |
| Punt d'ebullició | 360 °C |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L'àcid oleic és un tipus d'àcid gras monoinsaturat, que es pot trobar en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de raïm, l'oli de gira-sol, l'oli de soja, el de palma, etc.
És conegut que en certa mesura aquesta substància al ser un àcid gras essencial (omega 9), genera un efecte beneficiós als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i hepàtiques. La forma saturada d'aquest àcid és l'àcid esteàric.
L'àcid oleic també es troba als cossos en descomposició d'alguns insectes, com ara les abelles i les formigues. La substància en qüestió fa que els demés que actuen com a obrers, puguin reconèixer els individus ja morts i els puguin eliminar dels nius. Si una abella[2] o una formiga[3] vives entren en contacte amb l'àcid oleic, és expulsada del niu per les demés obreres com si estigués morta.
[edita] Aplicacions
L'àcid oleic s'utilitza industrialment com a additiu als sabons i gels de bany, per tal de donar lubricitat. També es fa servir en cremes cosmètiques i de protecció solar, pels seus efectes beneficiosos i reparadors per a la pell.
[edita] Referències
- ↑ Bishop, Paul L. (2000). Pollution Prevention: Chapter 2 - Properties and Fates of Environmental Contaminants, instructional slides to accompany Pollution Prevention:Fundamentals and Practice, by Paul L. Bishop (ISBN 0-07-366147-3). Retrieved 2005-03-07.
- ↑ Anies Hannawati Purnamadjaja, R. Andrew Russell (2005). «Pheromone communication in a robot swarm: necrophoric bee behaviour and its replication». Robotica 23 (6): 731-742. DOI:10.1017/S0263574704001225.
- ↑ Ayasse, M, Paxton, R (2002) Brood protection in social insects. In: Hilker, M, Meiners, T (eds.). Chemoecology of Insect Eggs and Egg Deposition. Blackwell, Berlin, 117-148.
