Sabó
De Viquipèdia
El sabó es tracta d'un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes. Actualment a més, també es emprat per a decorar la cambra de bany. Es pot trobar en pastilla, com a pols o com crema. En sentit estricte, tècnicament existeix una gran diferencia entre el que es un sabó, un detergent i un xampú.
A la capa de xicotets glòbuls d'aire (o espuma) que fa el sabó quan es barreja amb aigua s'anomena sabonera.
Taula de continguts |
[edita] Historia
El naixement del primer sabó es perd a l'antiguitat. Aquest article de neteja existeix des de fa molt de temps. Els sumeris, (3000 a.C.) ja fabricaven el sabó; bullien diverses bases juntes i utilitzaven el seu residu per a rentar-se. Els antics egipcis ja utilitzaven un producte sabonós que consistia d'una mescla d'aigua, oli i ceres d'origen vegetal o animal, fórmula que fou utilitzada també per els grecs i els romans, aquestos últims els quals conegueren una forma de sabó particularment per transmissió dels gals. Plini el Vell, historiador romà, menciona un ungüent de cendra de faig i greix de cabra que els gals utilitzaven com a untura per als cabells.
A les excavacions de la ciutat de Pompeia s'ha descobert una fàbrica de sabó que data de més de 1900 anys. Galè menciona el sabó usat específicament per a la neteja al segle II.
Al segle VII ja es coneixia a casi tot el sud d'Europa, per aquestos segles existia una potent indústria a Espanya i Itàlia. Fou precisament a la ciutat italiana de Savona on se va començar a elaborar un sabó d'oli d'oliva que també feien els musulmans. A l'Edat mitjana el sabó ja era un article d'ús general.
Al segle XV apareix el sabó de Marsella, el precursor dels sabons actuals, preparat amb una mescla de ossos (rics en potassi) i greixos vegetals. La indústria sabonera florí a les ciutats costeres del Mediterrani, favorescudes per l'abundant presencia de l'oli d'oliva i la sosa càustica natural.
Durant la Segona Guerra Mundial, els americans desenvoluparen un tipus de sabó que podia utilitzar-se amb aigua de mar, pensant en els marines destinats al Pacífic: així nasqué el sabó dermatològic, el menys agressiu de tots els sabons per la pell.
[edita] Composició
El sabó generalment és el resultat de la reacció química entre un alcali (generalment hidròxid de sodi o de potassi) i algún àcid gras; esta reacció es denomina saponificació. L'àcid gras pot provenir, per exemple, de la mantega de porc o l'oli de coco. El sabó es soluble en aigua i, per les seues propietats detergents, serveix comunament per a rentar o netejar.
A l'hora de l'elaboració domèstica es prou més còmode i segur, si ens limitem a refondre un sabó a base de glicerina de coco, i el decorem i adornem al nostre gust. En sentit estricte no estem elaborant un sabó, solament s'està modelant mitjançant un fos i modelat a un sabó prèviament elaborat.
Tradicionalment és un material sòlid, cosa que fa un contrast entre ells encara que també és habitual veure'l en forma líquida o en pols. En realitat la forma sòlida és el compost "sec". La forma líquida és el sabó dissolt en aigua, en aquest cas la seua consistència pot ser molt viscosa o molt fluida.
[edita] Mètodes d'obtenció del sabó
Encara en essència el procés, ja siga industrial o artesà, consta de tres fases:
- saponificació
- sagnat
- modelat
[edita] Saponificació
Es bull el greix en grans calderes, s'afegix lentament sosa càustica (NaOH) i s'agita contínuament la mescla fins que comença a posar-se pastosa.
La reacció que ha tingut lloc rep el nom de saponificació i els productes són el sabó i el lleixiu residual que conté glicerina: greix + sosa → sabó + glicerina + lleixiu (aigua i sosa)
[edita] Sagnat
El sabó obtingut es diposita a la superficie en forma de grànuls. Per a que qualli completament se li afegeix sal (NaCl). Aquesta operació rep el nom de sagnat o salat i s'aconsegueix la separació total del sabó que flotara sobre la dissolució de glicerina, de sosa que no ha reaccionat i d'aigua.
c) Ya habiendo realizado el sangrado, el jabón se pasa a otro recipiente o vasija donde se le pueden añadir perfumes, colorantes, productos medicinales, etc. Entonces todavía caliente, se vierte en moldes, se deja enfriar y se corta en pedazos.
El jabón líquido esta constituido principalment por oleat de potassi, preparat per la saponificació de l'àcid oleic amb hidròxid de potassi.
[edita] Mètodes de fabricació
Actualment hi ha dos métodes d'obtenció del sabó, ambdos basats en la saponificació.
[edita] Primer mètode
SAPONIFICACIÓ En el primer mètode es produeix la saponificació directament sobre la greix, se hace reaccionar el álcali con la grasa, y se obtiene el jabón y glicerina. Este método tiene como desventaja que es más difícil la separació de la glicerina i el sabó.
[edita] Segon métode
En aquest mètode primer es produeix la ruptura química del greix, i s'obté la glicerina i els àcidos grassos; aquests es separen fàcilment. Després es produeix la sal de l'àcid gras i la base.
[edita] Variants
També se te la costum d'agregar-li colorants i perfum (a pesar de les queixes d'alguns usuaris), carregues (per abaratir el preu), glicerina, etc.
[edita] Farmacèutica
En farmacia es pot usar amoníac o altres bases, o un òxid metàl·lic, sobre olis, greixos o resines, i es mescla a vegades amb altres substàncies que no produeixen saponificació.
[edita] Fabricació industrial
Les matèries primes es mesclen amb aigua fins que formen una pasta. Després es fa l'atomització, que consisteix en transformar la pasta en pols: la pasta passa per un tub a pressió i entra en una gran torre, on es ruixa amb aire calent a contracorrent. El flux d'aire ajuda a evaporar l'aigua de la pasta i es forma la pols, de major o menor gruix segons la pressió amb la que ha sortit del tub i el diàmetre dels orificis del ruixador. Alguns dels ingredients, que no poden resistir la temperatura de l'aire calent o la humitat, s'afegeixen a la pols obtinguda després de l'atomització. A continuació, la pols es mescla en un tambor giratori. Finalment, passa per un sedàs que separa les partícules massa fines o gruixudes, això produeix un contrast en els diferents tipus de sabons que podem trobar al mercat.
Les fàbriques han d'estar ben equipades amb aspiradors, perque la pols pot provocar problemes al·lèrgics o asma als treballadors. S'ha de ser curós sobre tot en les parts del procés de fabricació on es manipulen els enzims, ja que aquestes sòn especialment perilloses per al sistema respiratori.
[edita] Acció detergent del sabó
Els sabons apliquen la seua acció netejadora damunt de les grasses mitjançant l'aigua degut a l'estructura de les seues molècules. Aquestes porten una part liposoluble i una altra hidrosoluble.
El component liposoluble fa que el sabó mulle la grassa disolvint-la i el component hidrosoluble fa que el sabó es disolvisca a la seua vegada a l'aigua.
Las taques de greix no es poden eliminar només amb aigua degut a que no s'hi dissolen. El sabó no obstant, que es soluble a les dues, permet que el greix passe a la dissolució desapareguent la taca.
[edita] Enllaços externs
- Glossari per al fabricant modern de sabó (castellà)
