Sumeris

De Viquipèdia

Els sumeris foren el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap el 5000 aC i que va acabar barrejat (de fet gairebé absorbit) amb els acadians semites cap el 1900 aC. També es dóna aquest nom a la seva llengua.

L'origen dels sumeris no s'ha pogut establir. Se'ls ha buscat un origen a Pèrsia, però les proves que ho suporten són molt minses. Molts historiadors apunten un desenvolupament autòcton (fases de Eridu, El Obeid i Uruk, del 5000 aC al 2750 aC) continuat, amb aportacions externes de difícil determinació, iranianes o de més a l'est.

A l'època primitiva d'Uruk els pobles semites començaren a establir-se a Sumer i a la futura Acàdia. Els semites rebien contínuament nous contingents de nòmades que es volien establir a les ciutats alhora que els sumeris ja no rebien aportacions exteriors. Així es va produir la fusió. La llengua acadiana, derivada del semita, va acabar imposant-se i va fer desaparèixer el sumeri.

La seva llengua és del tipus aglutinant que combinen segon normes fixes paraules invariables. En aquest grup hi ha l'elamita, el protohitita, i el hurrita-urartià, però cap d'aquestes llengües es relaciona amb el sumeri. Tampoc s'han pogut establir vincles amb altres llengües aglutinants com el finohongarès, mongol, llengües turques, basc o georgià. Les llengües aglutinants es divideixen segons que anteposin o postposin els elements gramaticals formatius o utilitzin ambdues possibilitats. El sumeri utilitza l'anteposició i la posposició, és a dir com el georgià i el basc.