Astringent
De Viquipèdia
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.
Astringent és aquell producte químic, medicament o substància de natura orgànica o inorgànica que, després d'una aplicació externa local o tòpica, té la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i produint una acció cicatritzant, antiinflamatòria i antihemorràgica. Els astringents constitueixen un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Produeixen constricció i sequedat i per això un producte tant habitual com són les locions per desprès del afaitat contenen astringents. Dos exemples més ben coneguts són la calamina preparada i l'aigua de Burow. Els més coneguts a nivell vegetal són els tanins, les aigües d'hammamelis, la tintura de benjuí, la infusió de ratània i la quina. Altres productes astringents són: el nitrat de plata, l'acetat de plom, el sulfat de zenc, les sals de bismut, el sèrum salí i l’oli essencial de Xipre. Generalment s'associen a la propietat de ser antidiarreics i hemostàtics.
