Rococ??
De Viquip??dia
El Rococ?? ??s un moviment art??stic nascut a Fran??a, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760.
El rococ?? es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental i especialment en els temes galants i amorosos. ??s un art b??sicament mund??, sense influ??ncies religioses, que tracta temes de la vida di??ria i de les relacions humanes. ??s un estil que busca reflectir el que ??s agradable, refinat, ex??tic i sensual.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Context hist??ric i social
El seu precedent es situa als inicis del segle XVIII coincidint amb la reg??ncia de Felip d'Orleans, quan varen comen??ar els t??mids canvis que anunciaven el final de l'estil tardo barroc i la seva evoluci?? cap a l???expressi?? d'un gust m??s contemporani, independent i hedonista, contraposat a l'art oficial, inflexible i ostent??s del regnat de Llu??s XIV. La transici?? del Rococ??, tamb?? conegut com l'estil Llu??s XV , a noves formes i expressions art??stiques, va comen??ar cap al 1760. Les excavacions entre 1738 i 1748 de Pompeia i Hercul??, i la seva divulgaci??, varen despertar una veritable fascinaci?? pel "gust a la grega", embri?? del que, un cop consolidat, coneixer??em com a Neocl??ssic i que coincideix amb el regnat de Llu??s XVI.
Aquest estil, anomenat en el seu temps del gust modern, va ser rebatejat pels seus cr??tics i detractors neoclassicistes amb la paraula Rococ??, que ??s una composici?? de "rocaille" i "coquille", ja que en els primers dissenys del nou estil hi havia la suggesti?? d'unes formes irregulars inspirades en roques marines, algues i petxines. Unes altres versions busquen l'origen a "rocaille", tipus d'ornamentaci?? dels decoradors de grutes dels jardins barrocs i que es distingia pel seu prof??s recaragolament. Malgrat el caire pejoratiu d'aquesta denominaci??, que pocs historiadors actuals encara recolzen, el Rococ?? es l'exemple de com un art representa la immediata expressi?? de la vida social i de com un estil es fa a mida de l'individu, de com els habitatges i els objectes es dissenyen per a homes i no nom??s per a d??us i monarques.
S???expressa sobre tot en la pintura, decoraci??, mobiliari, moda i en el disseny i producci?? d???objectes. La seva pres??ncia a l'arquitectura i l'escultura ??s menor, ja que el seu ??mbit natural va ??sser, fonamentalment, els espais interiors i en molt menor nombre les composicions monumentals.
[edita] Del barroc al rococ??
Durant el regnat de Llu??s XV la vida de la cort s???allunya del palau de Versalles portant el canvi art??stic del palau reial i permeten la seva difusi?? a tota l'alta societat francesa. La delicadesa i la joia dels motius rococ?? han estat vistos sovint com una reacci?? als excessos presents en el r??gim de Llu??s XIV.
Si el barroc estava al servei del poder absolutista, el rococ?? est?? al servei de l'aristocr??cia i la burgesia. L'artista deixa de ser un servidor del poder i treballa amb m??s llibertat i s'inicia el mercat de l'art.
El rococ?? es presenta com l'art al servei de la comoditat, el luxe i la festa. Les escenes de la seva pintura recullen aquest nou estil de vida i l'arquitectura es transforma i es modifica la forma de viure.
Pel que fa a la vessant social, s'inicia un canvi cap al paper de la dona com a organitzadora de reunions per parlar de literatura, pol??tica, jocs d'enginy o per ballar. Aquest entorn d'alta activitat social dins l'alta burgesia, ??s el lloc adient per a qu?? els artistes es promocionin i facin clients.
Els motius del Rococ?? busquen reproduir el sentiment t??pic de la vida aristocr??tica lliure de preocupacions o de novel??la lleugera, m??s que no batalles heroiques o figures religioses.
[edita] Desenvolupament i extensi??
En el desenvolupament i promoci?? del nou estil dins la societat francesa, va jugar un paper clau la influ??ncia de Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de Pompadour i amant del rei. El seu inter??s per l'art que, com aficionada, practicava assessorada per Fran??ois Boucher o per Quentin de La Tour, es va transmetre a les classes benestants de Par??s.
El 1730 represent?? el per??ode de major vitalitat i desenvolupament del Rococ?? a Fran??a. L???estil es desenvolup?? a l???arquitectura i arrib?? al mobiliari, l???escultura i la pintura (d???entre els treballs m??s significatius, trobem els dels artistes Jean-Antoine Watteau i Fran??ois Boucher).
L???estil rococ?? es difon sobre tot gr??cies als artistes francesos i a les publicacions de l?????poca. Fou r??pidament acollit a la zona cat??lica d???Alemanya, Boh??mia i ??ustria, a on "es fusiona" amb el barroc germ??nic. En particular al sud, el rococ?? germ??nic fou aplicat amb entusiasme en la construcci?? de cases i palaus; els arquitectes sovint adornen els interiors amb "n??vols" d???estuc blanc.
A It??lia l???estil tardob??rroc de Francesco Borromini i Guarino Guarini evoluciona cap el Rococ?? a Tor??, Ven??cia, N??pols i Sic??lia, mentre en la Toscana i a Roma l'art resta encara fortament lligat al barroc.
A Anglaterra el nou estil fou considerat com "el gust franc??s per l'art", els arquitectes anglesos no seguirien l'exemple dels seus col??legues continentals, tot i que l'argenteria, la porcellana i les sedes si varen estar fortament influenciades pel rococ??. Thomas Chippendale transform?? el disseny del mobiliari angl??s mitjan??ant l???estudi i l???adaptaci?? del nou estil. William Hogarth contribu?? a crear una teoria sobre la bellesa del rococ??; sense referir-se intencionadament al nou estil, afirmava a la seva obra An??lisi de la bellesa (1753) que la corba en S present al rococ?? era la base de la bellesa i de la gr??cia present a l???art i en la natura.
[edita] Declivi
La fi del rococ?? s???inicia entorn al 1760 quan personatges del nivell de Voltaire i Jacques-Fran??ois Blondel estenen la cr??tica sobre la superficialitat i la degeneraci?? de l'art. Blondel, en particular, es lament?? de la incre??ble barreja de petxines, dragons, canyes, palmes i plantes a l'art contemporani. En 1780 el rococ?? deixa d???estar de moda a Fran??a i ??s reempla??at per l???ordre i la serietat del l???estil Neocl??ssic impulsat per Jacques-Louis David.
El rococ?? es mant?? popular fora de les grans capitals i a It??lia fins la segona fase del Neoclassicisme, quan l'anomenat "estil Imperi" s'imposa gr??cies a l'impuls del govern napole??nic.
Un renovat inter??s pel rococ?? apareix entre el 1820 i el 1870. Anglaterra ??s la primera en revalorar l???estil Llu??s XIV, que ??s com s???anomenava err??niament al comen??ament. Amb aquesta moda, es paguen xifres importants per comprar els objectes rococ?? de segona m?? que es poden trobar a Par??s. Per?? nom??s artistes importants com Delacroix i mecenes com Empress Eug??nie redescobreixen el valor de la gr??cia i de la lleugeresa aplicada a l'art i al disseny.
[edita] El rococ?? aplicat a l???art
[edita] Mobiliari i objectes decoratius durant el per??ode rococ??
La tem??tica lleugera per?? intricada del disseny rococ?? s???adequa millor als objectes d???escala redu??da que a l'arquitectura i a l???escultura. No sorpr??n per tant que el rococ?? franc??s era utilitzat, sobre tot a l'interior de les cases. Figures de porcellana, argenteria i, sobre tot, el mobiliari incorporen l???aplicaci?? del rococ?? quan l'alta societat francesa vol endre??ar les cases amb el nou estil.
El rococ?? aprecia el car??cter ex??tic del l'art xin??s i, a Fran??a, s'imita l???estil en la producci?? de porcellana i vaixella de taula.
Els dissenyadors francesos com Fran??ois de Cuvilli??s i Nicholas Pineau, exporten l???estil a Munic i a Sant Petersburg, mentre el germ??nic Juste-Aur??le Meissonier, es trasllada a Par??s, si b?? cal considerar a Simon-Philippenis Poirier com el precursor del rococ?? a Par??s.
El rococ?? angl??s tendeix a ser mes moderat. El dissenyador de mobles Thomas Chippendale mant?? la l??nia corba per?? menys ampul??losa que al moble franc??s. El major exponent del rococ?? angl??s fou, probablement, Thomas Johnson, un escultor i projectista de mobles ubicat a Londres en la meitat del 1700.
[edita] Arquitectura
Una de les caracter??stiques de l'estil Rococ?? ser?? la marcada difer??ncia entre exteriors i interiors. L'interior ser?? un lloc de fantasia i colorit mentre la fa??ana es caracteritzar?? per la senzillesa i la simplicitat. S'abandonen els ordres cl??ssics i les fa??anes dels edificis es distingiran per ser planes, tenint, amb prou feines, unes motllures per separar plantes o emmarcar portes i finestres.
La forma dominant en les edificacions rococ??s era la circular. Un pavell?? central, generalment entre dues ales baixes i corbes i sempre que era possible, envoltat de jard?? o immers en un parc natural. Altres edificacions podien prendre la forma de pavellons encadenats, en contra del t??pic edifici "bloc", propi de l'etapa anterior.
En tots els casos, l'aspecte m??s destacable dels interiors rococ??s ??s la distribuci?? interna. Els edificis tenen estances especialitzades per cada funci?? i una distribuci?? amb confort. Les habitacions es dissenyen com un conjunt que, amb una marcada funcionalitat, combinen l'ornamentaci??, colors i mobiliari.
En aquest moment la finestra augmenta progressivament de mida, fins a la porta-finestra o "finestra-francesa", obtenint una interrelaci?? entre interior i exterior que aconsegueix l'ideal fusi?? amb la natura, amb el paisatge i l'entorn. Es descarten els marcs en angle recte, massa r??gids i s'adopten finestres arquejades. S'elimina o redueix l'??s d'escultures monumentals, limitant-les a l'ornament dels jardins.
Per la seva mateixa naturalesa, aquestes tend??ncies arquitect??niques van tenir molt poc reflex en les construccions oficials, fossin laiques o eclesi??stiques. En canvi, el nou estil va ser perfecte per a les resid??ncies de la noblesa i l'alta burgesia, les classes m??s ansioses de canviar segons els nous c??nons i les m??s dotades de mitjans econ??mics per aconseguir-ho.
A Alemanya, especialment a Baviera, el rococ?? s'introdueix amb molta for??a i supera les f??rmules barroques. Destaca, a difer??ncia de Fran??a, la capacitat d'adequar l'estil a construccions religioses que va aconseguir el rococ?? alemany. Entre els autors de les obres m??s destacades trobem a artistes francesos i alemanys com Fran??ois de Cuvilli??s, Johann Balthasar Neumann i Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, que realitzaren la preparaci?? d???Amalienburg prop de Munic, el castell de W??rzburg, Sanssouci a Potsdam, Charlottenburg a Berl??n, els palaus d'Augustusburg i Falkenlust a Br??hl (Westf??lia), Bruchsal, Palau Solitud a Stuttgart i Sch??nbrunn a Viena.
[edita] Pintura
Malgrat que el rococ?? deu el seu origen purament a les arts decoratives, l???estil mostr?? la seva influ??ncia tamb?? en la pintura, arribant al seu m??xim esplendor la d??cada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvil??nies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l???herba de personatges aristocr??tics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitol??gics que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
El retrat tamb?? fou popular entre els pintors rococ??s, en el que els personatges s??n representats amb molta eleg??ncia, basada en la artificialitat de la vida de palau i dels ambients cortesans reflectint una imatge amable de la societat en transformaci??.
Jean-Antoine Watteau (1684-1721) ??s considerat el m??s important pintor rococ??, creador d'un nou g??nere pict??ric: les "f??tes galantes", amb escenes impregnades por un erotisme l??ric. Watteau, tot i morir als 35 anys va tenir una gran influ??ncia en els seus successors, incl??s Fran??ois Boucher (1703 - 1770) i Jean-Honor?? Fragonard (1732-1806), dos mestres del per??ode tard??. Tamb?? el toc delicat i la sensibilitat de Thomas Gainsborough (1727-1788), reflecteixen l???esperit rococ??.
[edita] Escultura
L???escultura ??s una altra ??rea en la qual els artistes rococ?? intervingueren. ??tienne-Maurice Falconet (1716-1791) ??s considerat un dels millors representants del rococ?? franc??s. En general, aquest estil fou expressat millor mitjan??ant l???escultura de porcellana delicada m??s que amb est??tues marm??ries i imponents. El mateix Falconet era director d???una famosa fabrica de porcellana a S??vres. Els motius amorosos i joiosos s??n representats a l???escultura, aix?? com la natura i la l??nia corba i asim??trica.
El dissenyador Edm?? Bouchardon represent?? Cupido ocupat en tallar els seus dards d'amor amb la clava d???H??rcules representant un s??mbol excel??lent de l???estil rococ??. El semid??u ??s transformat en el nen tendre, la clava que trenca ossos es transforma en fletxes que colpeixen el cor, en el moment en que el marbre ??s substitu??t per l???estuc. En aquest per??ode podem esmentar als escultors francesos, Jean-Baptiste Lemoyne, Robert le Lorrain, Michel Clodion i Pigalle.
[edita] M??sica
L???estil galant fou l'equivalent del rococ?? en la hist??ria de la m??sica. Podem situar aquest estil entre la m??sica barroca i el classicisme musical, i no ??s f??cil definir aquest concepte amb paraules. La m??sica rococ?? ??s desenvolup?? al marge de la m??sica barroca, particularment a Fran??a. Pot ser considerada com una m??sica molt intimista realitzada de forma extremadament refinada. Entre els m??xims exponents d???aquest corrent es pot citar a Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach.
[edita] El rococ?? a Fran??a
Fran??a ??s el bressol de l'estil, i des d'aqu?? s'estenen a la resta d'Europa, especialment als pa??sos de llengua germ??nica on adquireix una for??a extraordin??ria, degut a les fortes relacions de Frederic II El Gran amb la corona de Fran??a.
[edita] Mobiliari
El disseny de mobles ??s la principal activitat amb una dinastia d'ebenistes parisencs, algun dels quals era nascut a Alemanya, que desenvolupen un estil de l??nia corba en tres dimensions, a on les superf??cies envernissades es completaven amb marqueteria de bronze. La factura d???aquestes obres correspon, majorit??riament, a Antoine Gaudreau, Charles Cressent, Jean-Pierre Latz, Fran??oise Oeben i Bernard van Risen Burgh.
A Fran??a l???estil es mant?? molt sobri ja que el ornaments, principalment de fusta, eren menys massissos i es presentaven com composicions de motius florals, escenes, m??scares grotesques, pintures i incrustacions de pedra.
???La tapisseria va ser un cap??tol important per a la consecuci?? del concepte de confort del moble. Els seients van arribar a cotes de comoditat inimaginables pocs anys abans. La tend??ncia general en favor del luxe i del confort va fer que els cortesans i els assidus assistents als salons poguessin ara asseure's (i fins i tot reclinar-se i estirar-se) en les reunions, a difer??ncia de l'??poca anterior, en la qual havia estat obligatori romandre dempeus per q??estions de protocol. Aquest nou concepte de la comoditat i una actitud m??s despreocupada respecte al cos hum?? (al qual es permetia en moments d'intimitat evadir-se i deslliurar-se de r??gides postures), la inquietud per desenvolupar activitats intel??lectuals i l??diques en els espais privats, propicia el desenvolupament de nous dissenys als mobles.
[edita] Arquitectura
???Amb l'allunyament cultural dels palaus de la cort, les construccions caracter??stiques d'aquesta ??poca van ser les cases allunyades del centre de ciutat o en mig del camp: "folies", "bergeries", "bagatelles" o "ermitages". En resid??ncies urbanes, el "h??tel" o mansi?? a la ciutat, la planta es divideix en unitats espacials relativament petites amb el qual cosa s'obtenen ??mbits especialitzats, de diferent mida segons la seva funci??: sal??, menjador, cambra, antecambra, galeria, gabinet.
D'aquesta forma va apar??ixer una distribuci?? m??s pr??ctica que l'anterior d'"enfilade", ara les habitacions serien independents i amb acc??s individual. Es van tallar obliquament les cantonades de les habitacions per col??locar escales secund??ries en els espais guanyats, i aquests es van comunicar entre si mitjan??ant passadissos, corredors i galeries.
Entre els representants m??s destacats trobem a Jean Courtonne i a Robert de Cotte nomenat arquitecte de la cort i que durant 30 anys va intervenir en la quasi totalitat de les obres importants que es varen fer a Fran??a.
[edita] Escultura i objectes de porcellana
Fran??a va ocupar un lloc important a la producci?? de porcellana durant el segle XVIII. Es va fabricar a Rouen, Estrasburg, Saint -Cloud, Mennecy, Chantilly i en la Manufactura Real de porcellana de S??vres. Despr??s d'uns inicis dif??cils (1741) a Vincennes, la Manufactura Real es va transferir a S??vres el 1756. Es caracteritzava la porcellana de S??vres pels seus dibuixos envoltats d'ornamentaci?? de rocall sobre fons blanc, encara que aquest blanc va passar r??pidament a colors de tons molt vius com el bleu de Roi(posterior al Rococ??), el groc viu, el blau turquesa, i el rosa Pompadour (a partir de 1757), de moda durant deu anys i que es va denominar aix?? com a reconeixement a l'inter??s personal de Madame Pompadour en el desenvolupament de les Manufactures.
A partir de la d??cada de 1750 es va posar de moda la col??locaci?? de plaques de S??vres com a decoraci?? de mobles petits o accessoris. Bernard van Risen Burgh va ser el primer ebenista conegut que va decorar les seves obres amb plaques de porcellana, una pr??ctica que r??pidament es va fer popular. Van ser molt utilitzats pels ebenistes Martin Carlin i Weisweiler.
[edita] El rococ?? a It??lia
Les Guerres Italianes van tenir com a resultat l'hegemonia del poder espanyol sobre It??lia. Encara que molts estats, com ara Ven??cia, no van pert??nyer a la corona espanyola, It??lia va dependre d'Espanya per rebre protecci?? de les agressions externes. El control d'Espanya va ser reempla??at amb l'hegemonia austr??aca el segle XVIII llevat d'alguns pocs estats que van romandre sota el control espanyol.
Tamb?? a It??lia el rococ??, seguint l???exemple franc??s, cre?? una notable renovaci?? sobre tot en el sector de la decoraci?? d'interiors i en la pintura. Aquest fet es d??na sobre tot a la regi?? del nord (Lig??ria, Piemont, Llombardia i V??neto), mentre que a l'It??lia central, for??ada per la influen??a de l???esgl??sia, l???estil no es desenvolupa de forma sensible.
Un fet diferent es produeix a Sic??lia que es desenvolup?? sobre tot una evoluci?? del barroc per?? de gust m??s espanyolitzant molt similar al plateresc.
[edita] Arquitectura
Els m??xims int??rprets de l'estil rococ?? en l'arquitectura italiana s??n Guarino Guarini, molt actiu al Piemont i a Messina, i Filippo Juvarra que treballa molt a Tor?? com arquitecte de la casa Savoia.
Les obres m??s importants de Guarino Guarini s??n: l???Esgl??sia de San Filippo a Messina, l???Esgl??sia dels Pares Somaschi a Messina, la Casa dels pares Teatini a Messina, la Capella del Sant Sudari a Tor?? i el Palau Carignano tamb?? a Tor??.
Entre les m??s importants realitzacions de Filippo Juvarra tenim: la C??pula de la Bas??lica de Santa Andrea a M??ntua, la C??pula del Duomo de Como, el campanar de la Catedral de Belluno, la Bas??lica de Superga prop de Tor??, el Castell de Rivoli, el Palauet de ca??a a Stupinigi, el Palau Reial de Venaria Reale i el Palau Madama a Tor??.
[edita] Pintura
_023.jpg/230px-Canaletto_(II)_023.jpg)
En el camp de la pintura els majors int??rprets del rococ?? es poden considerar els artistes que treballen a la Rep??blica de Ven??cia, destacant els grans paisatges detallistes amb representacions dels principals espais de la ciutat: els canals, la Pla??a de Sant Marc i el Palau Ducal, seguint el corrent anomenat veduta.
Entre les figures m??s importants a considerar trobem: Giovanni Battista Tiepolo de qui destaca el Retrat d???Antonio Riccobono, San Rocco i H??rcules sufoca Anteo. Tiepolo va passar quatre anys a W??rzburg abans de tornar a Ven??cia, i finalment va anar a treballar a Madrid, a la cort de Carles III, ciutat en la que finalment mor??; Giovanni Antonio Canal, conegut per Canaletto que realitz?? obres entre altres: Piazza San Marco, Sant Crist??fol, Sant Miquel i Murano, Els cavalls de Sant Marc a la pla??a, el camp de Rialto a Ven??cia i Passeig fluvial amb columna i arc de triomf Canaletto tamb?? va treballar a Anglaterra per?? sense arribar a l'esplendor dels paisatges de la seva ciutat natal; Francesco Guardi, amb un estil al toc, representa amb els seus paisatges m??s difuminats i foscos la Rep??blica que s'enfonsa, realitzant prop de vuit-cents seixanta obres entre les quals destaquen Miracle d???un sant dominic, Concert al Casino dels Filarmonici i La Caritat.
[edita] Escultura
En el sector de l???escultura, el m??s pobre en aquest per??ode, es distingeix Giacomo Serpotta que, sobre tot a Palerm, realitz?? obres per diverses esgl??sies de la ciutat entre les que podem citar els Oratoris de Ciutat Santa, de Sant Lloren?? i del Rosari a Sant Dom??nec i l???esgl??sia de Sant Francesc d'Ass??s. Tamb?? alguns escultors que realitzaren fonts a Roma i en el Palau de Caserta poden ser considerats inspirats en l???estil rococ??.
[edita] El rococ?? a Espanya
L'evoluci?? del barroc cap al recarregament ornamental va engendrar a Espanya l'estil xorigueresc, en certa manera emparentat amb el Rococ??, per?? d'arrels aut??ctones: Jos?? Benito Churriguera (1665-1725), arquitecte i escultor espanyol, i els seus germans Joaqu??n i Alberto, tamb?? artistes que van conrear el mateix estil, li van donar nom.
Amb tot, el nou estil no va arribar a difondre's massa, per ser elitista i estar allunyat dels temes religiosos.
Als Pa??sos Catalans i, especialment a Barcelona, la coincid??ncia d'aquest per??ode amb la postguerra provoc?? una intervenci?? directa dels arquitectes militars en les tasques de reconstrucci?? i l'obra nova tindr?? un car??cter militar (ciutadella de Barcelona, castell de San Fernando de Figueres). Aquesta situaci?? reduir?? de forma notable el desenvolupament d'artistes dels Pa??sos Catalans. L'esclat d'obra civil que es produeix m??s tard, cap a meitat del segle XVIII, ja t?? un incipient estil neocl??ssic.
[edita] Arquitectura i escultura
??s en aquestes disciplines a on trobem m??s mostres de rococ?? a Espanya. A m??s dels Churriguera, tamb?? van destacar Pedro de Ribera, que va treballar a Madrid construint l'antic hospici de San Fernando (1722-1729, avui Museu Municipal), la caserna del Comte Duc (1720) i el pont de Toledo (1723-1724).
A Toledo va treballar Narc??s Tom?? i a Sevilla Leonardo de Figueroa, un arquitecte i decorador molt destre que va fer la portada del palau de San Telmo (1724-1734). Francisco Hurtado Izquierdo va realitzar els sagraris de la catedral de Granada (1704) i de la cartoixa d'El Paular (Madrid, 1718). Un altre exemple de rococ??, tot i que barrejat amb barroc i neocl??ssic degut a la durada de la seva construcci?? ??s la Catedral de Cadis.
A Val??ncia destaquen el palau del Marqu??s de Dos Aguas (1740-1744) de Val??ncia, remodelat per Hip??lito Rovira i, a M??rcia, la fa??ana de la catedral (1741-1792), ambdues obres del valenci?? Jaime Bort. A Gal??cia cal citar la gran fa??ana de l'Obradoiro (1738-1749), de Fernando Casas i Novoa. Coexistint amb aquest postbarroc aut??cton, el rococ?? franc??s va arribar a la cort de Felip V a trav??s de les seves esposes.
[edita] Talla en fusta
El murci?? Francisco Salzillo es va inspirar en les formes delicades del rococ??; tamb?? pot incloure's a Francisco Hurtado Izquierdo, a qui hem vist tamb?? com a arquitecte del xorigueresc.
[edita] Pintura
Com pintors del rococ?? a Espanya destaquen Luis Mel??ndez i Luis Paret; l'itali?? Giovanni Battista Tiepolo va treballar tamb?? a Espanya al costat de Mengs.
A Catalunya cal destacar l'obra pict??rica d'Antoni Viladomat i Manalt i de Francesc Tramulles Roig, deixeble de Viladomat i menys conegut degut al car??cter ef??mer de la seva obra. Francesc Pla, conegut com "el Vigat??", mostrar?? una lleu influ??ncia rococ?? en les pintures del Palau Moja de Barcelona, si be la resta de la seva obra cal ubicar-la dins l'estil barroc.
[edita] El rococ?? i l???Esgl??sia Cat??lica
Una visi?? cr??tica del rococ??, en el context eclesi??stic, fou sostinguda a l'Enciclop??dia cat??lica. Per a l???esgl??sia, l???estil rococ?? es podia assimilar a la m??sica profana, contraposada amb la m??sica sacra. La manca de simplicitat, l???exterioritat i la frivolitat tenien un efecte que distreu del recolliment i de la pregaria. La seva feblesa i subtilesa no s'adiu amb la casa de D??u. Amb tot, treta la seva exterioritat m??s expl??cita va poder ser acceptat en la seva transformaci?? en quelcom en conson??ncia amb un ambient dedicat al culte.
En el desenvolupament del rococ??, trobem una decoraci?? compatible amb l'aspecte sagrat de les esgl??sies.
Els artistes francesos semblen no haver considerat mai la bellesa de la composici?? de l'objecte principal, mentre els alemanys fan de la pot??ncia de les l??nies la seva caracter??stica principal.
A l'interior de les esgl??sies el rococ?? va poder ser tolerat donat que els objectes eren petits com un vas, una tauleta d???un cor, un llum, una barana o una balustrada i no eren massa evidents a la vista.
Resulta estar m??s en conson??ncia a la sagristia i en ambients no pr??piament de culte que no en l???esgl??sia pr??piament dita. L???estil rococ?? s???adapta molt malament amb l'ofici solemne de la funci?? religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el p??lpit. En el cas de grans objectes, l???escultura rococ?? resulta bella, per?? alhora es troba una semblan??a amb el barroc. Els elements fantasiosos d???aquest estil no s'adiuen amb les grans parets de les esgl??sies. En qualsevol cas, tot ha de ser segons la situaci?? local i les circumst??ncies. Hi ha peces del rococ?? aut??nticament belles, mentre que algunes altres no responen als c??nons i intenten assimilar-se a objectes sacres. Entre els materials utilitzats en l???estil rococ?? figuren la fusta tallada, el ferro i el bronze utilitzat en la construcci?? de balustrades i portals. Un element distintiu ??s el daurat que cobreix els freds materials met??l??lics m??s acceptables per a la implantaci?? en ambients no profans.
[edita] Bibliografia
- (angl??s) Pal Kelemen, 1967. Baroque and Rococo in Latin America.
- (angl??s) Fiske Kimball, 1943. Creation of the Rococo (Ristampato com The Creation of the Rococo Decorative Style, 1980).
- (angl??s) Michael Levey, 1980. Painting in Eighteenth-Century Venice.
- (angl??s) Arno Sch??nberger i Halldor Soehner, 1960. The Age of Rococo (Publicat origin??riament en alemany, 1959).
- (alemany) T. Hetzer, Die Fresken Tiepolos in der W??rzburger Residenz, Frankfurt del Main, 1943.
- (itali??) A. Morassi, Tiepolo i la Villa Valmarana, Mil??, 1945.
- (itali??) A. Morassi, Giovan Battista Tiepolo, Londres, 1955.
- (itali??) A. Pallucchini, L???opera completa de Giambattista Tiepolo, Mil?? 1968.
- (itali??) A. Porcella, La giovinezza de Gianbattista Tiepolo, Roma 1973.
- (itali??) M. Gemin, F. Pedrocco, Giambattista Tiepolo. I dipinti. Opera completa, Ven??cia 1993.
- (castell??) ??gueda Vi??amata, El Rococ??, Ed.Montesions, Barcelona 1987.
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) Descripci?? de rococ?? i comparaci?? amb el barroc
- (castell??) Catedral de M??rcia
- (castell??) Catedral de Cadis
