Torre Iris
De Viquipèdia
La Torre Iris, construida en 1910, està considerada una de les obres més significatives del període modernista de Joaquim Raspall. Ubicada al Passeig num. 1, dins de la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey , la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'interès nacional en 1997. És la única de les quatre cases amb tres habitatges, si bé l'aparença externa és de torre d'estiueg com la resta. Es va construir per a llogar als estiuejants.
Es tracta d'una casa de nova planta composta de soterrani, planta baixa, planta i golfes, amb una torre mirador que conté l'escala que comunica els tres habitatges i rematada al carener amb una crestallera de ferro forjat. Les cobertes són de dues vessants amb teula àrab de dos colors, amb ràfecs sostinguts per bigues i mèsules de fusta, amb rajoles blanques i grogues al sotarèfec.
A l'exterior, està estucada en color groc [1] amb esgrafiats de motius vegetals més rics quan més amunt, enmarcant les finestres, simulant una imposta i decorant el capcir i la torre mirador.
Com a altres cases de Raspall, la tanca del jardí forma part del lluïment dels artesans. Està formada per un mur baix de paredat capserrat de perfil ondulat i rematat en peces ceràmiques grogues i blanques. La reixa de la tanca és de forja treballada amb cop de fuet. A la torre Iris trobem el nom de la casa escrit a cadascun dels pilars de carreus de la porta d'accés.
Les reixes dels balcons i terrasses són molt treballats amb decoracions vegetals
[edita] Modificacions
En unes obres en 1973 es va alterar la coberta de la galeria que tenia forma ondulada a dues vessants, per una forma rectilínia amb teula àrab.
 Portal exterior |
 Detall del timbre exterior. |
 Detalls barana terrassa de la torre mirador |
 Esgrafiats façana nord |
[edita] Notes
- ↑ Raspall va assignar a cada casa de la mansana un color distintiu: rosa per la Casa Barbey ; groc per la torre Iris; verd per la Bombonera i blau per la casa Antoni Barraquer.
[edita] Bibliografia
- Lluís Cuspinera. La Garriga, crònica d'una destrucció. ISBN 84-7705-086-4
- Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.
