Ginebra

De Viquip??dia

Vegeu Ginebra (licor) per la beguda alcoh??lica. Vegeu Reina Ginebra per l'esposa del Rei Art??s

Ginebra (Gen??ve en franc??s, Genf en alemany, Ginevra en itali?? i Genevra en romanx), ??s una ciutat de l'oest de Su??ssa, capital del cant?? hom??nim i centre de la zona de parla francesa del pa??s (m??s pr??piament, francoproven??al). Amb 184.758 habitants (2003) i 645.000 en l'??rea metropolitana, ??s la segona ciutat del pa??s, despr??s de Zuric. El 43,4% de la poblaci?? ??s d'origen estranger.

Est?? situada a l'extrem occidental de llac L??man entre els Alps i els monts Jura. El riu Roine la creua just abans d'endinsar-se a Fran??a. El riu Arve tamb?? passa per la ciutat i s'uneix al Roine. Es troba a una altitud de 373 m sobre el nivell del mar.

La ciutat ??s seu de diverses organitzacions internacionals, incloent-hi la Creu Roja, l'institut de recerca CERN, les Nacions Unides (seu secund??ria) i algunes de les seves ag??ncies (Organitzaci?? Mundial de la Salut (OMS), Uni?? Internacional de les Telecomunicacions (UIT), Organitzaci?? Meteorol??gica Mundial (OMM), entre altres).

[edita] Hist??ria

Fou fundada pel poble celta dels al??l??broges, prop del l??mit amb els helvetis dels que estaven separats per el Roine; un pont sobre el riu a la ciutat de Ginebra connectava als dos pobles. Els romans l'anomenaren Geneva (lectura general a Juli C??sar) o Genua (opini?? d'alguns erudits) per?? la primera te un generalitzat suport. Altres lectures son Geno??a, Genou??a, Cenava, Cennava i Gennava. Fou teatre d'operacions militars de Juli C??sar contra els helvetis.

Els romans la van incorporar a la prov??ncia de la G??l??lia Narbonesai al segle III de la G??l??lia Vienesa. Al segle V fou part del regne dels burgundis i despr??s del regne merovingi (534) i del imperi carolingi. El 888 Rodolf fou erigit a Ginebra en rei de la Borgonya Transjurana, i esdevingu?? cap??alera d'un comtat (vegeu comtat de Ginebra).

El 1124 la ciutat es va constituir en ciutat lliure sota l'autoritat del bisbe.

Al segle XVI, fou el centre del Calvinisme i per aix?? considerada la "Roma dels protestants". L'antiga catedral de Sant-Pierre era la pr??pia esgl??sia de Joan Calv??. L'1 d'octubre del 1534, amb la reforma religiosa, la ciutat va assolir la forma republicana acabant el poder del bisbe; aliada amb Berna va poder conquerir Gex, Chablais i Ternier el 1536 que van quedar sota control de Berna (el Gex va passar a Ginebra el 1590 per?? el 17 de gener de 1601 fou cedit a Fran??a); l' 11 de juliol de 1603 la independ??ncia de Ginebra fou reconeguda per Savoia; el 1648 es va confederar als cantons de la Lliga Helv??tica, de la que no fou membre; el 14 d'abril de 1794 es va proclamar al Rep??blica sota els principis de la revoluci?? francesa i el 26 d'abril del 1798 fou annexionada a Fran??a, annexi?? efectiva el 13 de juny del mateix any; el 25 d'agost es va formar el departament de L??man que va durar fins el 30 de desembre del 1813; el darrer dia de l'any (31 de desembre de 1813) es va proclamar la Rep??blica de Ginebra per?? el pa??s de Gex va quedar en mans de Fran??a integrat al departament del Ain; el 19 de maig de 1815 va ingressar a la confederaci?? helv??tica i Fran??a li va cedir (20 de novembre de 1815) un grapat de poblets per poder connectar amb la resta de la Confederaci?? de la que quedava separada.

[edita] Enlla??os externs

• P??gina oficial de la ciutat (franc??s)(alemany)(itali??)(angl??s)
• Informaci?? tur??stica a Wikitravel (angl??s)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ginebra