Cantons de Suïssa
De Viquipèdia
A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi Romà, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km2, i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dóna lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
[edita] Llista de cantons suïssos
Hi ha 23 cantons a Suïssa, però 3 estan compostos per semicantons (Basilea, Appenzell i Unterwalden), siga perquè les dues comunitats sempre han estat separades (Unterwald) o per les històriques guerres de religions (les dues Basilees i els Appenzells).
| Escut i abrev. | Cantó | des de | Capital | Població1 | Superfície [km²] |
Densitat [hab/km²] |
Nombre de municipis1 | Llengües oficials |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 ZH |
Zuric (Zürich) | 1351 | Zuric | 1 228 600 | 1 729 | 701 | 171 | alemany |
 BE |
Berna (Bern) | 1353 | Berna | 947 100 | 5 959 | 158 | 399 | alemany, francès |
 LU |
Lucerna (Luzern) | 1332 | Lucerna | 350 600 | 1 493 | 233 | 107 | alemany |
 UR |
Uri | 1291 | Altdorf | 35 000 | 1 077 | 33 | 20 | alemany |
 SZ |
Schwyz | 1291 | Schwyz | 131 400 | 908 | 143 | 30 | alemany |
 OW |
Obwalden | 1291 | Sarnen | 32 700 | 491 | 66 | 7 | alemany |
 NW |
Nidwalden | 1291 | Stans | 38 600 | 276 | 138 | 11 | alemany |
 GL |
Glarus | 1352 | Glarus | 38 300 | 685 | 51 | 28 | alemany |
 ZG |
Zug | 1352 | Zug | 100 900 | 239 | 416 | 11 | alemany |
 FR |
Friburg (Freiburg) | 1481 | Friburg | 239 100 | 1 671 | 141 | 242 | francès, alemany |
 SO |
Solothurn | 1481 | Solothurn | 245 500 | 791 | 308 | 126 | alemany |
 BS |
Basilea-Ciutat (Basel-Stadt) | 1501 | Basilea | 186 700 | 37 | 5 072 | 3 | alemany |
 BL |
Basilea-Camp (Basel-Land) | 1501 | Liestal | 261 400 | 518 | 502 | 86 | alemany |
 SH |
Schaffhausen | 1501 | Schaffhausen | 73 400 | 298 | 246 | 34 | alemany |
 AR |
Appenzell Ausser-Rhoden (Appenzell Außer-Rhoden) | 1513 | Herisau2 | 53 200 | 243 | 220 | 20 | alemany |
 AI |
Appenzell Inner-Rhoden | 1513 | Appenzell | 15 000 | 173 | 87 | 6 | alemany |
 SG |
Sankt Gallen | 1803 | Sankt Gallen | 452 600 | 2 026 | 222 | 90 | alemany |
 GR |
Grisons (Graubünden, Grigioni, Grischun) | 1803 | Chur | 185 700 | 7 105 | 26 | 211 | alemany, romanx, italià |
 AG |
Argòvia (Aargau) | 1803 | Aarau | 550 900 | 1 404 | 388 | 232 | alemany |
 TG |
Turgòvia (Thurgau) | 1803 | Frauenfeld | 228 200 | 991 | 229 | 80 | alemany |
 TI |
Ticino | 1803 | Bellinzona | 311 900 | 2 812 | 110 | 244 | italià |
 VD |
Vaud | 1803 | Lausana | 626 200 | 3 212 | 188 | 382 | francès |
 VS |
Valais (Wallis) | 1815 | Sion | 278 200 | 5 224 | 53 | 160 | francès, alemany |
 NE |
Neuchâtel | 1815 | Neuchâtel | 166 500 | 803 | 206 | 62 | francès |
 GE |
Ginebra (Genève) | 1815 | Ginebra | 414 300 | 282 | 1,442 | 44 | francès |
 JU |
Jura | 1979 | Delemont | 69 100 | 838 | 82 | 83 | francès |
 CH |
Suïssa | Berna | 7 261 200 | 41 285 | 174 | 2 889 | alemany, francès, italià, romanx |
Notes :
- el 31 desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
- Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
[edita] Evolució
Els tres primers cantons :
La confederació dels 8 :
La confederació dels 13 :
- 1484 - Friburg, Solothurn
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
- 1513 - Appenzell
La república helvètica :
Suïssa :
[edita] Noms en altres llengües
| Abrev. | Anglès | Francès | Italià | Alemany | Romanx | Castellà | Esperanto¹ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| AG | Aargau | Argovie | Argovia | Aargau | Argovia | Argovia | Argovio |
| AI | Appenzell Innerrhoden | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Interno | Appenzell Innerhoden | Appenzell dadens | Appenzell Rodas Interiores | Appenzell Innerrhoden |
| AR | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell dador | Appenzell Rodas Exteriores | Appenzell Ausserrhoden |
| BS | Basel-Stadt | Bâle-Ville | Basilea Città | Basel-Stadt | Basilea-Citad | Basilea-Ciudad | Bazelo-Urbo |
| BL | Basel-Landschaft | Bâle-Campagne | Basilea Campagna | Basel-Landschaft | Basilea-Champagna | Basilea-Campaña | Bazelo-Kamparo |
| BE | Bern | Berne | Berna | Bern | Berna | Berna | Berno |
| FR | Fribourg | Fribourg | Friburgo (o Friborgo) | Freiburg (o Fribourg) | Friburg | Friburgo | Friburgo |
| GE | Geneva | Genève | Ginevra | Genf | Genevra | Ginebra | Ĝenevo |
| GL | Glarus | Glaris | Glarona | Glarus | Glaruna | Glaris | |
| GR | Graubünden | Grisons | Grigioni | Graubünden | Grischun | Grisones | Grizono |
| JU | Jura | Jura | Giura | Jura | Giura | Jura | |
| LU | Lucerne | Lucerne | Lucerna | Luzern | Lucerna | Lucerna | Lucerno |
| NE | Neuchâtel | Neuchâtel | Neuchâtel (o Neocastello) | Neuenburg | Neuchâtel | Neuchatel | Neuchâtel |
| NW | Nidwalden | Nidwald | Nidvaldo | Nidwalden | Sutsilvania | Nidwalden | Nidwalden |
| OW | Obwalden | Obwald | Obvaldo | Obwalden | Sursilvania | Obwalden | Obwalden |
| SH | Schaffhausen | Schaffhouse | Sciaffusa | Schaffhausen | Schaffusa | Schaffhausen | Ŝafhaŭzo |
| SZ | Schwyz | Schwyz (o Schwytz) | Svitto | Schwyz | Sviz | Schwyz | Schwyz |
| SO | Solothurn | Soleure | Soletta | Solothurn | Soloturn | Soleura | |
| SG | St. Gallen | Saint-Gall | San Gallo | St. Gallen | Son Gagl | Sankt Gallen | |
| TG | Thurgau | Thurgovie | Turgovia | Thurgau | Turgovia | Turgovia | |
| TI | Ticino | Tessin | Ticino | Tessin | Tessin | Tesino | Tiĉino |
| UR | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | |
| VS | Valais | Valais | Vallese | Wallis | Vallais | Valais | Valezo |
| VD | Vaud | Vaud | Vaud | Waadt | Vad | Vaud | Vaud |
| ZG | Zug | Zoug | Zugo | Zug | Zug | Zug | |
| ZH | Zurich | Zurich | Zurigo | Zürich | Turitg | Zúrich | Zuriko |
Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.
