Pere Ribot i Sunyer
De Viquipèdia
Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 1908 - Girona 1997) fou un poeta i religiós català. El 1941 fou ordenat sacerdot i fou rector a Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influït per la Bíblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària d'el volum molt il·lustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Català Roca, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Manuel Blancafort, Eduard Toldrà o Frederic Mompou. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi
[edita] Obres
- Laetare (1935)
- L'ombra dels tres (1945)
- Llengua de foc (1950)
- El pont de l'àguila (1951)
- Epifania (1952)
- Si el gra no mor... (1959)
- La pedra en la veu (1971)
- Llevat d'amor(1975)
- Cadolles de muntanya (1978)
- El crit del desert (1982)
- El petit gran do (1987)
- Intimitat (1992)
- La llum del corriol (1997)
