Joan Oliver i Sallarès
De Viquipèdia
Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
Taula de continguts |
[edita] Cap al compromís polític
Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família pobre i molt desgraciada de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista.
[edita] La Guerra Civil i l'Exili
Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bàndol republicà. Es nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context crea l'Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució). Al final de la guerra la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d'evacuar els intel·lectuals. Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirà definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys. Durant l'exili va continuar la seva tasca d'intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Col·laborà amb Catalunya (editada a Buenos Aires) i dirigí Germanor (editada a Xile). Fundà amb Xavier Benguerel la col·lecció El pi de les tres branques.
[edita] Resistència, "vacances pagades" i la transició
El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressió. Fou empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop de Molière. Va traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txèkhov. El 1960 aparegué la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. És un obra escèptica, sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l'entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L'any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.
Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Ovidi Montllor, la qual cosa ha donat major projecció popular a la seva figura. L'any 1986 morí a Barcelona i fou enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.
[edita] Obres
Teatre
- Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet. (1929)
- Cataclisme. (1935)
- El 30 d'abril. (1935)
- Allò que tal vegada s'esdevingué (1936)
- Cambrera nova. (1937)
- La fam (1938)
- L'amor deixa el camí ral (1947)
- Quasi un paradís (1951)
- La barca d'Amílcar. (1958)
- Ball robat. (1958)
- Primera representació (1959)
Poesia
- Una tragèdia a Lil·liput
- Bestiari (1937)
- "Oda a Barcelona" (1936)
- Saló de tardor (1947)
- Terra de naufragis (1956)
- La gran pietat (1960)
- Vacances pagades (1959)
- Circumstanciès (1968)
- Quatre mil mots (1977)
- Poesia empírica (1981)
- Refugi de versos, obra pòstuma (1987)
Traduccions
- Pigmalió. Original de Bernard Shaw.
- Tot esperant Godot. Original de Samuel Beckett.
- El criat de dos amos. Original de Carlo Goldoni.
- L'opera de tres rals. Original de Bertold Brecht.
- Un barret de palla d'Itàlia. Original d'Eugène Labiche.
- Anònim venecià. Originnal de Giuseppe Berto.
- Ubú, rei. Original d'Alfred Jarry.
- El Misantrop. Original de Molière.
- El Tartuf. Original de Molière.
- El banyut imaginari. Original de Molière.
- L'hort dels cirerers. Original d'Anton Txèkhov
[edita] Enllaços externs
- (català) Auca de Joan Oliver
