Trinitat Catasús i Catasús
De Viquipèdia
Trinitat Catasús i Catasús (Sitges, 4 de juny del 1887 – 29 de maig del 1940), enginyer agrònom i poeta noucentista molt vinculat a Sitges.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Després d'obtenir el batxillerat el 1904, anà a Madrid per fer la carrera d'enginyer agrònom, que acabà el 1914 com un dels quatre millors alumnes de la seva promoció. La seva primera plaça va ser l'estació enològica de Reus, d'on passà a Girona per ser-ne cap del Servei Agronòmic Provincial (1918-1925). De Girona marxà a Barcelona, nomenat enginyer agregat a la Secció Agronòmica. A l'any 1926 l'encomanaren la instal·lació de l'estació agropecuària de Vic. Només un any després ja era professor de la Universitat Industrial de Barcelona. Al 1929 obtingué el càrrec de director dels Serveis Agrícoles de la Diputació, i quan es creà el "Consell d'Agricultura, Ramaderia i Boscos" el 1931 s'hi incorporà com a membre. En fer-se la Cambra Agrícola de Barcelona al novembre del 1934 en fou escollit membre de la directiva [1], i a l'abril del 1935 fou nomenat enginyer en cap i president de la Secció Agronòmica de la província de Barcelona, post que mantingué fins a la guerra.
En la seva esfera personal, mentrestant, destacava com a poeta i escriptor. El seu primer recull de poemes, De l'hort i de la costa, és publicà el 1915, en ocasió del seu casament amb Túlia Mas i Carreras, filla d'Arcadi Mas i Fondevila; l'edició de l'obra fou un present de noces d'un grup d'amics. Més endavant, tres altres reculls poètics seus veieren la llum, a banda de moltes col·laboracions en revistes d'arreu.
[edita] Activitat sitgetana
Catasús destacà també per la seva vinculació amb diverses activitats del Sitges de la seva època. Va ser secretari del jurat de la "Festa de l'Arbre Fruiter" del 1907; amb Miquel Utrillo publicà el 1914 la revista La Cantonada. Fou membre de la "Comissió d'Atracció de Forasters" (1916), un dels jurats de la "Festa de la poesia" (que atorgà la Flor natural a Carner el 1918) i la "III Exposició Internacional de Clavells" (1920), i el 1932 del patronat del Cau Ferrat. Vinculat al Retiro, escrigué nombroses caramelles, que musicaren -entre altres- els mestres Torrents i Pallarès.
Durant la guerra civil fou objecte de persecucions i hagué d'abandonar la feina. Acabada la contesa, es reintegrà al seu antic càrrec de cap del Servei Agronòmic de Barcelona; amb la salut molt minvada però, exercí la feina poc temps, donat que al 1939 mateix fou rellevat pel també sitgetà Antoni Almirall; morí al maig del 1940. Als deu anys del seu traspàs se li va tributar un homenatge a la que havia estat la seva societat, el "Retiro", i al 1960, l'ajuntament de Sitges donà el seu nom a un carrer del barri del Vinyet. Però l'homenatge més important fou possiblement la institució del Premi Trinitat Catasús, atorgat per primera vegada el 1976, i que recompensa persones o entitats vinculades a Sitges que s'hagin distingit pel seu treball i esforç desinteressat envers la Vila.
[edita] Obres
- De l'hort i de la costa Sitges: Imp. El Eco de Sitges, 1915
- Poemes del temps Barcelona: Imp. Altés, 1918
- Poesies en el volum antològic Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans núm. 212 (192?), p. 66-96
- Vendimiari Barcelona: La Revista, 1921
- Tomàs Garcés, tria i pròleg Trinitat Catasús Barcelona: Lira, 1924. Col·lecció "Els poetes d'ara"
- Robins de magrana: poemes 1922-1932 Barcelona: La Revista, 1930
[edita] Col·laboracions en revistes i antologies
Trinitat Catasús col·laborà en les diverses revistes sitgetanes de la seva època: Des del 1903, a L'Eco de Sitges. També apareixen poesies i articles seus al Baluard de Sitges, La Gaseta de Sitges, La Punta, Monitor i L'Amic de les Arts.
Fora de la seva vila, la seva firma també és present a Joventut, El Poble Català, Pel & Ploma, La Revista, La Nova Revista, Quaderns d'Estudi, Viticultura i Enologia, La Veu del Camp de Reus, L'Avi Munné de Sant Feliu de Guíxols i Themis de Vilanova i la Geltrú.
[edita] Musicacions de poemes de Trinitat Catasús
- Per Amadeu Cuscó, Cant dels homes intrèpids
- Enric Morera, A un roser (per veu i piano), Ànima, Catalònia al mar, De bon matí (veu i piano) i Sis cançons per a infants (cor infantil i piano).
- Josep Maria Ruera, Sant Joan (sardana per a cor mixt)
- Eduard Toldrà [2], Cançó d'un vell amor (1920), Sonetí de la rosada, per a violí i piano (1921), Abril (1920) i Maig (1920), arranjats per a veu i piano; aquesta darrera fou gravada en disc per Montserrat Caballé amb acompanyament orquestral dirigit per Rafael Ferrer (Eduard Toldrà: La rosa als llavis, L'ombra del lledoner Barcelona: Vergara, 1963).
[edita] Bibliografia
- Marçal Subiràs i Pugibet Trinitat Catasús o la "claredat sonora" de la poesia, article publicat a la Revista de Catalunya núm. 220 (setembre 2006), p. 83-100
- Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
- Joan Duran Ferrer Paisatge de tardor amb poeta, article publicat a La Xermada núm. 9 (tardor 1998), p. 37-39
- Salvador Soler i Forment Trinidad Catasús, poeta de Sitges, article publicat a l'Antología de Sitges núm. 1 (1950), p. 13-25
