Montserrat Caballé i Folc
De Viquipèdia
Montserrat Caballé i Folc ( Barcelona, Barcelonès 1933 ) és una soprano d'òpera catalana.
[edita] Biografia
Va néixer el 12 d'abril de 1933 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar 12 anys al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, de la qual en va guanyar la medalla d'or l'any 1954. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Fou deixeble de Conxita Badia.
L'any 1956 es va unir al Teatre Municipal de Basilea (Stadttheater Basel), on va fer el seu debut operístic l'any 1957 com a Mimí a La Bohème, i va cantar un impressionant repertori de papers a Tosca de Giacomo Puccini, Aïda de Giuseppe Verdi, Arabella i Salomé, ambdues últimes de Richard Strauss. La temporada de 1960 i 1961 va ser contractada per l'Òpera de Bremen, on es va especialitzar en papers de bel canto. El 1962 va tornar a Barcelona i va debutar al Liceu el 7 de gener d'aquell any amb Arabella.
El 1964 es casà amb el tenor Bernabé Martí, unió de la qual nasqué, Montserrat Martí, també cantant i que ocasionalment canten juntes.
[edita] Èxit internacional
El primer èxit internacional de Caballé fou l'any 1965 quan va substituir la indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de New York. La seva representació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. El mateix any debutà al Glyndebourne Festival i al Metropolitan Opera com a Marguerite en el Faust de Gounod. El 1972 debutà a La Scala amb Norma de Bellini i també representà la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House-Convent Garden de Londres.
Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits pianissimos.
Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica rebut el 1968 per la seva interpretació en l'àlbum Rossini: Rarities. El 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo. Caballé també ha fet incursions en la música pop, així el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, Barcelona, esdevingué l'himne dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música, que concedeix la Generalitat de Catalunya, pel seu retorn al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera Enric VIII, de Camille Saint-Säens.
Des que es retirà de l'escenari, Caballé s'ha dedicat a diverses activitats benèfiques. És Ambaixadora de Bona Voluntat per la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1991
- (anglès) Plana oficial sobre Monserrat Caballé
- (anglès) Plana dels afeccionats
- (alemany) Plana dels afeccionats
