Faust (??pera)
De Viquip??dia
| Faust | |
 Faust i Margarida, La seducci??, d'Ary Scheffer (1795-1858) |
|
| Llengua original: | franc??s |
| G??nere: | Grand Op??ra |
| M??sica: | Charles Gounod |
| Llibret: | Jules Barbier i Michel Carr?? |
| Font liter??ria: | llegenda de Faust i obra hom??nima de Goethe |
| Actes: | cinc |
| Estrena: | 19 de mar?? de 1859 |
| Teatre: | Th????tre Lyrique de Par??s |
| Estrena Liceu: | 17 de febrer de 1864 |
|
Personatges:
|
|
Faust ??s unan ??pera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carr??, basat en la llegenda hom??nima i en l'obra de Goethe. Va ser estrenada al Th????tre Lyrique de Par??s el 19 de mar?? de 1859. ??s la tercera ??pera m??s representada al Liceu amb 297 representacions.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinaci?? sobre Gounod : ?? Jo havia llegit "Faust" l'any 1838 ?? - escriu a la seua autobiografia - ?? a l'edat de vint anys, i quan l'any 1839 vaig anar a Roma en rebre el gran premi de composici?? musical, com a pensionari de l'Acad??mia de Fran??a, vaig dur amb mi el Faust de Goethe, que no se separava de mi ??. Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de Capri i per les rodalies de N??pols. L'any 1852, un peri??dic afirmava que el jove compositor treballava en una ??pera sobre "Faust". No obstant, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins l'any 1855, quan Gounod va con??ixer fortu??tament el llibretista Jules Barbier i sota la influ??ncia de L??on Carvalho, director del Th????tre Lyrique.
Va ser Jules Barbier el vertader autor del llibret. La contribuci?? de Michel Carr??, autor d'una pe??a teatral titulada Faust et Marguerite i representada al th????tre du Gymnase, es va limitar a l'??ria del Rei de Thul?? i a la ronda del vedell d'or. De tota manera, l'obra va patir nombrosos retocs al llarg dels assajos, que alhora van estar farcits de perip??cies. La partitura inicial era molt m??s llarga, i Gounod va haver d'acceptar suprimir certs passatges, principalment la detacable escena de l'Harz, que allargava excessivament l'??pera; i el duo entre Marguerite i Valentin a l'inici de l'acte II, en el qual Marguerite d??na al seu germ?? la medalla de la qual ell se separa malhauradament en l'acte IV. Per contra, el cor de soldats, ?? Gloire immortelle de nos a??eux... ??, va ser afegit a l'acte IV a sol??licitud de Carvalho i d'Ingres : compost inicialment per a un Ivan el Terrible, va ocupar el lloc d'una roman??a en la qual Valentin lloava la bellesa de la seua germana.
L'??pera va ser estrenada el 19 de mar?? de 1859 al Th????tre Lyrique. Inclo??a di??legs parlats que posteriorment, amb ocasi?? de la primera representaci?? a Estrasburg, l'abril de 1860, van ser substitu??ts per recitatius. M??s tard, Gounod va inserir a l'acte II l'??ria de Valentin, ?? Avant de quitter ces lieux... ??, amb ocasi?? de la representaci?? al Her Majesty's Theatre l'any 1863 i, el 1869, el ballet de la nit de Walpurgis, per altra banda molt reeixit.
A Par??s, Faust va gaudir de 314 funcions en els diferents escenaris del Th????tre-Lyrique fins a l'abril de 1869, despr??s 166 vegades des del 1869 al 1875 a l'??pera (Sales Le Peletier i Ventadour). L'obra va con??ixer una llarga carrera internacional i va gaudir d'una immensa popularitat: ha estat representada m??s de 2.400 vegades a l'??pera Garnier i va ser l'obra amb qu?? es va estrenar el Metropolitan Opera de Nova York. Si b?? la seua popularitat ha declinat, continua sent representada de manera habitual en els teatres d'??pera d'arreu del m??n.
[edita] Sinopsi
La hist??ria te lloc al Segle XVI a Alemanya. L'??pera comen??a amb una breu introducci?? orquestral que descriu, amb una gran for??a evocadora, les aspiracions contradict??ries que esquincen el personatge principal, el doctor Faust: el v??rtigen metaf??sic i la set de coneixement i les pulsions humanes, evocades pel tema, f??cil i lleugerament vulgar de l'??ria ?? Avant de quitter ces lieux... ?? que Valentin cantar?? en el segon acte.
[edita] Acte 1: El gabinet de de Faust
Molt breu, el primer acte posseeix una densitat musical comparable a la del pr??leg. Al capvespre de la seua vida, el doctor Faust es lamenta de la inanitat de tot coneixement i vol su??cidar-se bevent un ver??. Per??, dues vegades, les veus de les noies i dels treballadors que passen sota les finestres aturen el seu prop??sit. Revoltant-se contra la ci??ncia i la fe, Faust invoca el diable, que apareix sota la forma d'un dimoni subaltern, anomenat Mefist??fil (M??phistoph??l??s o M??phisto).
El savi i el diable entaulen un di??leg. Faust, despr??s d'haver refusat l'oferta de la gl??ria, la riquesa i el poder, reclama, sobre una m??sica i un text d'una vulgaritat intensa i calculada, la joventut: ?? je veux la jeunesse ! A moi les plaisirs, les jeunes ma??tresses ! ?? moi leurs caresses ! ?? moi leurs d??sirs ! ?? (vull la joventut! les joves amants! les seues car??cies! els seus desitjos!). El tracte que cerca M??phisto es obtenir l'??nima de Faust a canvi de concedir-li el seu desig: una modulaci?? sinistra, aterridora, acompanya el simple mot de ?? L??-bas... ?? (All??!) i produeix un intens efecte dram??tic; Faust dubta, per?? M??phisto, amb un sol gest, fa apar??ixer la imatge de Marguerite filant en la seua filosa i aleshores Faust s'hi decideix en una mena d'??xtasi : ?? A toi, ?? toi, fant??me adorable et charmant ! ?? (A tu, a tu, fantasma adorable i encisador!).
[edita] Acte 2: La kermesse[1]
El segon acte permetr?? que es troben Faust i Marguerite. Un cor de soldats, d'estudiants i de camperols canta alegrement una can???? festiva, ?? Vin ou Bi??re ?? (Vi o cervesa). Valentin, a punt d'anar a la guerra, confia la cura de la seua germana Marguerite als seus dos amics, Wagner i Si??bel. Canta una invocaci??, afegida anys despr??s de l'estrena de l'??pera sobre text d'O. Prad??re, ?? Avant de quitter ces lieux... ?? (abans de deixar aquests indrets). Aquesta ??ria, bastant convencional, ??s molt popular i posa a prova la veu del bar??ton. Valentin ??s, en l'??pera, l'encarnaci?? del conformisme burg??s. No ??s estrany, doncs, que la seua part gaudisca de la m??sica menys original i m??s senzilla.
M??phistoph??l??s fa la seua aparici?? i canta la c??lebre tonada ?? Le veau d'or est toujours debout ?? (el vedell d'or est?? sempre erigit). Molt corprenedora, aquesta ??ria produeix sempre un gran efecte. El ritme endiablat de la m??sica, aix?? com les paraules, produeixen d'una manera bastant convincent un calfred sat??nic en aquesta atmosfera de festa. Aix?? introdu??t el personatge, M??phisto es lliura a diversos trucs de m??gia cada vegada m??s anodins. Despr??s d'haver-se burlat de Marguerite, Valentin intenta ferir-lo amb la seua espasa, per?? aquesta es trenca. Aleshores Valentin i els seus companys fan retrocedir el dimoni amb l'empunyadura en forma de creu de llurs espases (cor: ?? De l'enfer qui vient ??mousser nos armes... ??) (De l'infern qui ve a afeblir nostres armes), escena en si un poc rid??cula, m??s encara at??s que a l'acte 4 es podr?? veure a M??phistoph??l??s campar sense problema en una esgl??sia.
Seguidament, M??phistoph??l??s, Faust i els camperols es deixen arrosegar pel c??lebre vals ?? Ainsi que la brise l??g??re ?? (Com la brisa lleugera). Apareix Marguerite a qui Faust ofereix el seu bra??, que Marguerite refusa.
L'acte conclou amb la repetici?? del c??lebre vals que deixa a l'espectador transportat i, alhora, inquiet per la continuaci?? de la hist??ria.
[edita] Acte 3: El jard?? de Marguerite
El tercer acte ??s el punt culminant de la partitura. Una superba introducci?? orquestral desemboca en els cuplets de Si??bel, espurnejants i lleugers com el personatge, que deixa un ram de flors per a Marguerite (?? Faites-lui mes aveux ?? Parleu-li per mi). M??phisto es burla d'ell i va a buscar ?? un tr??sor plus merveilleux, plus riche encor que tous ceux qu'elle voit en r??ve ! ?? (un tresor m??s meravell??s, m??s ric encara que tots els que ella imagina) deixant sol a Faust per a cantar l'admirable i famoss??sima cavatina ?? Salut, demeure chaste et pure ?? (Salut, casal cast i pur), culminant en un temible do sobreagut, que en cap cas, de fet, est?? justificat en la partitura i que hi ??s nom??s per a permetre lluir al tenor, almenys si ??s capa?? d'emetre aquesta nota amb facilitat. Segueix un r??pid di??leg amb M??phisto, qui torna amb un petit cofre ple de joies i que exclama: ?? Si le bouquet l'emporte sur l'??crin, je consens ?? perdre mon pouvoir ! ?? (si el ram de flors li agrada m??s que el cofret, consentisc a perdre el meu poder). Aquesta r??plica revela la complexitat del personatge de Marguerite, dividida, com en el cas de Faust, entre la puresa i la coqueteria.
Apareix finalment Marguerite que, fins aleshores, no s'ha deixat veure pels espectadors m??s que furtivament al segon acte. S'asseu davant de la seua filosa i canta la c??lebre i bella balada ?? Il ??tait un roi de Thul?? ?? (hi havia un rei a Thul??) en la qual la m??sica evoca el moviment circular de la filosa i el misteri de les llegendes n??rdiques. Llavors, Marguerite troba el ram de flors de Si??bel, i despr??s les joies. En un primer moment dubta, per?? despr??s s'adorna amb elles. La c??lebre ??ria dita ?? ??ria de les joies ?? (?? Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir ?? Ah! ric de veure'm tan bella en aquest mirall), popularitzada com a arquetip de la gran ??ria d'??pera pels c??mics de Tintin, ??s naturalment una pe??a d'efectes, i fins i tot de grans efectes, ??s a dir, de vegades efectes f??cils (el triangle per evocar la brillantor dels diamants quan Marguerite obre el cofret...). Recarregada de refilades, no obstant expressa superbament l'exaltaci?? creixent de l'hero??na, la qual s'encomana de coqueteria en un vertader deliri.
Apareix Marthe, la ve??na de Marguerite, paper secundari per?? que per tradici?? se sol atribuir a grans artistes, com les tres dames de La flauta m??gica. Marthe coven?? Marguerite de conservar les joies. Arriben Faust i M??phisto, qui flirteja amb Marthe. En una escena de gran habilitat, s'encreua la intriga de M??phisto i Marthe amb la de Faust i Marguerite. Tothom surt deixant sol en escena a M??phisto, qui canta la seua invocaci?? a la nit (?? ?? nuit, ??tends sur eux ton ombre... ?? Oh nit, est??n sobre ells la teua ombra), altra ??ria molt c??lebre, que aprofita amb habilitat els recursos de la veu de baix. Es tracta d'una pe??a inquietant, l'??nic passatge de l'??pera en qu?? M??phisto sembla vertaderament diab??lic. Ell mateix obre l'escena seg??ent, de la seducci?? de Marguerite, que marca amb una emprempta m??gica: d'aquesta manera, Marguerite potser no ??s simplement fr??vola i pecadora, perqu?? est?? sota la influ??ncia d'un sortilegi; tamb?? aix?? s'introdueix el dubte sobre la naturalesa real del personatge, el que li confereix la seua profunditat i la seua complexitat; malhauradament no sempre ben expressada per les int??rprets del paper.
El duo de Faust i Marguerite ??s un dels m??s bells fragments de la partitura. Els primers compasos donen la impressi?? que els dos enamorats, que s'havien allunyat, tornen a escena i que a mesura que s'acosten reprenen progressivament el fil de llur conversa: musicalment, es tracta d'una contrucci?? deguda a un domini art??stic consumat. Marguerite permet a Faust d'abra??ar-la (?? Laisse-moi, laisse-moi, contempler ton visage ?? Deixa'm, deixa'm, contemplar el teu rostre), per?? poc despr??s li demana que se'n vaja. Despr??s canta des de la seua finestra per a demanar a Faust que torne, el que ell fa.
[edita] Acte 4: L'habitaci?? de Marguerite, l'esgl??sia, el carrer
L'acte 4 comen??a en l'habitaci?? de Marguerite despr??s que haja donat a llum a un fill de Faust. Ella canta l'??ria ?? Il ne revient pas ?? (No hi torna), ??ria magn??fica, extremadament dram??tica, malhauradament tallada ben sovint.
Turmentada, decideix anar a l'esgl??sia a resar, per?? ??s interrompuda primer per M??phistoph??l??s i despr??s per un cor de dimonis. Aconsegueix acabar la seua preg??ria, per?? s'esvaneix en ser male??da per M??phistoph??l??s. L'escena, en la qual interv?? l'orgue, ??s corprenedora.
Canvi d'escena. Al carrer, Valentin i els soldats tornen de la guerra. Canten un cor marcial molt popular, ?? Gloire immortelle de nos a??eux ?? (Gl??ria immortal dels nostres avantpassats). Valentin entra a la casa de la seua germana. Arriben Faust i M??phistoph??l??s. Aquest darrer canta una serenata ir??nica (?? Vous qui faites l'endormie ?? V??s que us feieu la indolent). Valentin torna i intenta esbrinar qui ??s el pare del fill de Marguerite. Faust i Valentin es baten en duel. Abans de comen??ar la lluita, Valentin comet la imprud??ncia de separar-se de la medalla que li ha donat Marguerite, el que el deixa sense protecci?? front als sortilegis de M??phisto. Faust el mata sense dificultat.
[edita] Acte 5: Les muntanyes de l'Harz, la vall del Brocken, la pres??
L'acte 5 comen??a en les muntanyes de l'Harz, durant la Nit de Walpurgis. M??phistoph??l??s i Faust es veuen envoltats de bruixes (?? Un, deux et trois ?? Un, dos i tres). Faust ??s transportat a una caverna on assisteix a un banquet de les reines i cortesanes de l'Antiguitat. Faust t?? una visi?? de Marguerite i demana veure-la.
M??phistoph??l??s ajuda Faust a penetrar en la pres?? on Marguerite ha estat tancada per haver donat mort al seu fill. Llavors canten plegats un duo d'amor (?? Oui, c'est toi je t'aime ?? S??, ets tu a qui estime). Quan Marguerite s'assabenta que Faust havia fet un pacte amb el diable, demana la protecci?? divina. Faust prega, mentre l'??nima de Marguerite s'eleva vers el parad??s i ??s acollida per un cor d'??ngels (?? Christ est ressuscit?? ?? Crist ha ressuscitat).
[edita] Grans ??ries
- Invocaci?? de Valentin : ?? Avant de quitter ces lieux... ??
- Ronda del vedell d'or (M??phisto) : ?? Le veau d'or est toujours debout ?? (Acte 2)
- Vals : ?? Ainsi que la brise l??g??re... ?? (Acte 2)
- ??ria del rei de Thul?? (Marguerite) : ?? Il ??tait un roi de Thul??... ?? (Acte 3)
- ??ria de les joies (Marguerite) : ?? Ah ! je ris de me voir si belle... ?? (Acte 3)
- Cavatina (Faust) : ?? Salut ! Demeure chaste et pure... ?? (Acte 3)
- Invocaci?? a la nit (M??phisto) : ?? ?? nuit ! ??tends sur eux ton ombre... ?? (Acte 3)
- Cor de soldats : ?? Gloire immortelle de nos a??eux... ??
[edita] Notes
- ??? Festa popular a l'aire lliure
