??pera Garnier
De Viquip??dia
L????pera Garnier, tamb?? coneguda com l'??pera de Par??s o Palau Garnier ??s un dels edificis m??s caracter??stics del 9?? districte de Par??s i del paisatge urb?? de la capital francesa. Napole?? III de Fran??a va ordenar la seua construcci?? a l'arquitecte Charles Garnier, qui el va dissenyar en estil Neobarroc.
Des de la seua inauguraci?? l'any 1875, l'??pera va ser anomenada oficialment Acad??mia Nacional de M??sica - Teatre de l'??pera. Va conservar el seu t??tol fins a 1978 quan va ser declarada Teatre Nacional de l'??pera de Par??s. L'any 1989 la Companyia de l'??pera va traslladar la seua seu al recentment constru??t Teatre de la Bastilla i la seua vella seu va rebre el nom de Palau Garnier, on roman l'Acad??mia Nacional de M??sica. A pesar del canvi de nom oficial i del trasllat de la Companyia de l'??pera, el Palau Garnier continua sent conegut popularment pel nom d????pera de Par??s.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El rei Llu??s XIV va autoritzar el compositor Jean-Baptiste Lully per a establir la'Acad??mia Reial de M??sica l'any 1672, la gran instituci?? d'art dram??tic francesa que comprenia ??pera, ballet i m??sica. L'??pera va conformar la seua pr??pia companyia fins a 1669, incloent-hi el ballet, que en aquell temps era simplement una extensi?? d'aquesta, i desenvolupant-se de manera independent de l'art dram??tic. No obstant Llu??s XVI, un dels grans impulsors del ballet barroc (forma art??stica que va evolucionar vers el ballet cl??ssic), va establir l'any 1661 l'escola de ballet com Acad??mia Reial de Dansa. Des de 1671 fins a la mort de Lully, l'escola va estar sota la direcci?? del gran mestre de ball Pierre Beauchamp, l'home que va crear les cinc posicions del peu.
El 1713 el rei Llu??s XIV va fer de la Companyia de l'??pera una instituci?? estatal, incloent una companyia de ballarins professionals coneguts com el Ballet de l'??pera. Des d'aleshores fins a la inauguraci?? del Palau Garnier el 1875, l'Acad??mia Reial de M??sica va canviar de teatre fins 13 vegades, sent molts d'aquests edificis destru??ts per incendis. Malgrat els noms "oficials" que van rebre fins llavors, tots aquests teatres van ser comunament coneguts com a ??pera de Par??s.
El Palau Garnier va ser designat part de la gran reconstrucci?? parisenca del Segon Imperi Franc??s, promoguda per l'emperador Napole?? III, qui va elegir el bar?? Haussmann per a supervisar les obres. L'any 1858 l'emperador va autoritzar Haussmann a enderrocar els 12.000 metres quadrats requerits per a construir el segon teatre per a les anomenades companyies d'??pera i ballet de Par??s. El projecte es va treure a concurs l'any 1861, i va ser confiat a Charles Garnier (1825-1898). La primera pedra va ser posada el 1861, seguida de l'inici de les obres el 1862. Es diu que l'esposa de l'emperador, l'emperadriu Eugenia de Montijo, va preguntar a Garnier durant la construcci?? si l'edifici tindria estil Grec o Rom??, a la qual cosa va respondre: "??s en estil Napole?? III, senyora!".[1]
La construcci?? de l'??pera va tenir diversos contratemps. L'obra va haver de ser interrompuda en trobar-se coves amb aig??es subterr??nies durant les excavacions,[1] les quals van haver de ser eliminades amb ajut de bombes durant 8 mesos. Tamb?? es va interrompre despr??s del desastre de la Guerra Franco Prussiana, la caiguda del Segon Imperi Franc??s i la Comuna de Par??s de 1870. Durant aquesta ??poca l'obra va continuar en forma espor??dica i fins i tot es van estendre rumors que la construcci?? de l'??pera seria abandonada.
Insospitadament, va apar??ixer un incentiu per a acabar de construir aquest edifici quan l'antiga ??pera de Par??s, coneguda com el Teatre de l'Acad??mia Reial de la M??sica (tamb?? coneguda com a Teatre de l'Acad??mia Imperial de M??sica), va ser destru??da per un incendi, que va durar 27 hores, el 29 d'octubre de 1873. Aquest teatre havia estat la seu de l'??pera i Ballet parisencs des de 1821, en ell es van presentar les m??s grans peces mestres, i va ser la seu on va arribar al seu apogeu el ballet rom??ntic, junt al Teatre de Sa Majestat de Londres. L'any 1874, Garnier i el seu equip de treball van acabar el teatre.
El Palau de Garnier va ser oficialment inaugurat el 15 de gener de 1875, amb una espl??ndida cerim??nia que inclo??a la presentaci?? del tercer acte de l'??pera La Juive de Jacques Fromental Hal??vy i extractes de l'??pera Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer. La companyia de ballet va presentar un Divertimento representat pel Mestre de ballet Louis M??rante que consistia en la c??lebre escena de Le Jardin Anim?? de Joseph Mazilier, recreada del seu ballet Le Corsaire.
Un poc m??s petit en escala que el seu predecessor, el Teatre de l'Acad??mia Reial de M??sica, el Palau Garnier est?? conformat per 11.000 metres quadrats, t?? una capacitat d'aproximadament 2.200 espectadors i un extens escenari per a 450 artistes. ??s un edifici molt vist??s, el seu estil ??s monumental, opulentament decorat amb frisos multicolors elaborats en marbre, columnes i luxoses est??tues, moltes d'elles representant de??tats de la mitologia grega. Entre les columnes de la fa??ana frontal del teatre, hi ha bustos en bronze de molts compositors famosos, com Mozart i Beethoven. L'interior est?? adornat en vellut, fulls daurats, nimfes i querubins. L'aranya de llums de l'auditori central pesa m??s de sis tones. L'??rea del sostre al voltant de l'aranya t?? una pintura de 1964 feta per Marc Chagall. Aquesta pintura ha sigut mat??ria de controv??rsia, amb moltes persones que pensen que desentona amb el conjunt de la resta del teatre.
En 1969 el teatre va rebre noves instal??lacions el??ctriques i el 1978 part del Foyer de la Danse original es va convertir en un nou espai per a assajos de la Companyia de Ballet, obra de l'arquitecte Jean-Loup Roubert. L'any 1994 va comen??ar la restauraci?? del teatre, la qual va consistir en la modernitzaci?? de la tramoia i de les instal??lacions el??ctriques, mentre es restaurava i preservava el decorat i s'enfortia l'estructura de l'edifici. La restauraci?? va ser conclosa l'any 2006.
[edita] Transcend??ncia cultural
El Palau i les Coves subterr??nies van ser els escenaris escollits per Gast??n Leroux per a situar l'acci?? de la seua novel??la El fantasma de l'??pera, que ha donat lloc a un musical i diverses pel??l??cules.
El "Teatre del Fantasma" a l'Hotel Ven??cia de Las Vegas va ser constru??t a semblan??a de l'??pera Garnier.
La pel??l??cula biogr??fica Maria Antonieta de Sofia Coppola usa l'entrada principal i la gran escala del Palau en l'escena del ball de m??scares. Curiosament, aquest encara no existia durant l'??poca de la reina Maria Antonieta.
L'edifici va ser reprodu??t en el joc de simulaci?? urbana SimCity 4 com la Casa de l'??pera, la qual es pot posar a la ciutat com un premi.
El Palau es va utilitzar en la pel??l??cula animada Anastasia quan un dels personatges observa el Ballets Russos representant La ventafocs.
[edita] Refer??ncies
- ??? 1,0 1,1 Hist??ria de l'Opera Garnier (angl??s), URL ??ltim acc??s 20 d'abril de 2007
- Allison, John (ed.), Great Opera Houses of the World, supplement to Opera Magazine, Londres 2003
- Beauvert, Thierry, Opera Houses of the World, Nova York: The Vendome Press, 1995. [ISBN 0-86565-978-8]
- Guest, Ivor Forbes, Ballet of the Second Empire, Londres: Wesleyan University Press, 1974
- Guest, Ivor Forbes, The Paris Opera Ballet, Londres: Wesleyan University Press, 2006
- Zeitz, Karyl Lynn, Opera: the Guide to Western Europe's Great Houses, Santa Fe, Nou M??xic: John Muir Publications, 1991. ISBN 0-945465-81-5
[edita] Enlla??os externs
- Lloc oficial de l'??pera de Garnier (franc??s)
- Informaci?? pr??ctica per a visitar l'Opera Garnier (castell??)
