Jacques Fromental Hal??vy

De Viquip??dia

Jacques-Fran??ois-Fromental-??lie Hal??vy, (Par??s, 27 de maig de 1799 - Ni??a, 17 de mar?? de 1862), va ser un compositor franc??s.

[edita] Biografia

Son pare, de cognom L??vy, originari de F??rth (Baviera), era mestre d'escola i poeta, sa mare Julie Meyer era de la localitat francesa de Malz??ville, prop de Nancy. L'any 1807, la fam??lia va canviar el cognom pel de Hal??vy.

A l'edat de 7 anys va entrar en el Conservatori de Par??s on va tenir com a mestres a F??lix Cazot (solfeig), Lambert (piano), Henri Berton (harmonia), ??tienne Nicolas M??hul i Luigi Cherubini (contrapunt). Amb auest ??ltim va establir una amistat que va durar tota la seua vida. En 1817, va obtenir el Segon Prix de Rome i dos anys m??s tard el Primer Gran Premi.

L'any 1827 va ser nomenat professor d'harmonia del Conservatori i, on m??s tard va impartir classes de contrapunt i composici??. Va compondre un gran nombre d'??peres, per?? nom??s La Juive, gran ??pera en cinc actes sobre un llibret d'Eug??ne Scribe, es continua interpretant actualment.

Va contraure matrimoni amb una dona artista i culta, filla d'un banquer, L??onie Rodrigues-Henriques, amb la que va tenir dos filles, la major casada amb el seu cos?? Ludovic Hal??vy i Genevi??ve que seria l'esposa de Georges Bizet i posteriorment senyora d'??mile Straus.

A m??s de la seua inspiraci?? com a m??sic, tenia tamb?? vertader talent com a escriptor, i sota el pseud??nim de Gervasius va escriure diverses cartes sobre m??sica, a m??s d'un Tractat de Contrapunt i Fuga firmat per Luigi Cherubini.

D'entre les 36 obres que va escriure per al teatre, les m??s aplaudides seran Guido et Ginebra ou la Peste de Florence sobre un llibret de Scribe (1838), La Reine de Chipre sobre un llibret de Saint-Georges (1841) i Charles VI sobre un llibret de Casimir et Germain Delavigne (1843).

Entre les seues ??peres c??miques cal esmentar: L'Eclair (1835), Les Mousquetaires de la Reine (1846), Le Val d'Andorre (1848) i La Tempesta (1850). La seua obra compr??n tamb?? algunes cantates, diverses peces de m??sica vocal, i un de Profundis per a la cerim??nia f??nebre del Duc de Berry.

L'any 1833, va succeir Fran??ois-Joseph F??tis com a professor de contrapunt en el conservatori i va ser elegit membre de l'Acad??mia de Belles Arts substituint a Anton Reicha. Despr??s de la seua mort li va ser concedida a la seua viuda una pensi?? de 5.000 francs com a recompensa nacional.

Com a professor va tenir com a alumnes m??s destacats a Charles Gounod, Victor Mass??, Fran??ois Bazin i Georges Bizet, casat amb la seua filla en 1869.

Va morir de tuberculosi.

Donant prova de gran entusiasme, va declarar: ?? La m??sica ofereix aquesta meravellosa conjunci?? de l'art que crea, que emociona, i de la ci??ncia que regeix. Per?? nom??s l'art ??s l'amo, la ci??ncia governa per?? no regna. ??

El seu nebot Ludovic Hal??vy va ser llibretista de moltes ??peres importants, entre elles Carmen de Bizet.