Charles Gounod
De Viquipèdia
Charles Gounod, compositor francès nat a París el 1818 i mort a Saint-Cloud el 1893.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va estudiar al Conservatori de París i obtingué el Prix de Rome el 1837, aprofitant la seua estada a la Vil·la Medicis per estudiar, principalment, la música religiosa.
El 1859, es va estrenar al Théâtre-lyrique el seu Faust, òpera basada en el drama de Goethe, en el qual Marguerite és seduïda per Faust després que aquest havia venut la seua ànima al diable. Gràcies a una partitura superba, incloent-hi la cèlebre ària de Méphisto le Veau d'or, l'ària de Marguerite coneguda per "l'ària de les joies" — Ah! je ris —, immortalitzada per La Castafiore d'Hergé, el cor de soldats i la música de ballet de la Nit de Walpurgis, l'èxit fou considerable : 70 representacions el primer any!. El 1867, va publicar Roméo et Juliette, òpera basada en el drama homònim de Shakespeare, de la qual és especialment cèlebre el vals de Juliette, Je veux vivre, i l'ària del tenor L'amour, l'amour.
Si bé Gounod és reputat per les seues òperes, val a dir que també va compondre dues simfonies — una de les quals és la Petite symphonie per a deu instruments de vent (1885) — música religiosa — per exemple, la seua celebríssima Ave Maria, no destinada en un principi a ser interpretada a una església i derivada del primer preludi del Clavecí ben temperat de J. S. Bach (BWV 846) —, nombroses cançons i arranjaments sobre poemes d'Alfred de Musset o Victor Hugo, com ara Venise, ô ma belle rebelle, D'un cœur qui aime.
[edita] L'obra operística
Faust és l'òpera més cèlebre i representada de Gounod. Al contrari del que indica el títol, el personatge central és Marguerite. En aquesta obra, tot i respectar les convencions de la grand opéra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, ballet...) Gounod trenca amb certs dels seus convencionalismes. Per exemple relaxa l'estructura de peces tancades, dotant als recitatius d'una gran entitat musical, i s'apropa a una línia musical continua, fet pel que va ser acusat de massa "alemany". També la seua orquestració és més rica del que ho acostumaven a fer els seus col·legues. Va ser estrenada al Teatre Líric de París, el 19 de març de 1859
Romeo i Julieta també gaudeix de popularitat entre el públic d'òpera. Va ser estrenada el 27 d'abril de 1867, al Teatre Líric de París.
Mireille està basada en l'obra homònima de l'escriptor occità Frederic Mistral, Mirèio. En aquesta obra el paisatge de la Provença impregna l'acció, de manera que pot ser considerat com un personatge més. Es va estrenar al Teatre Líric de París el 19 de març de 1964.
[edita] Obres principals
- Operes :
- Sapho (1851)
- La nonne sanglante (1854)
- Le Médecin malgré lui (1858)
- Faust (1859)
- Philémon et Baucis (1860)
- La Colombe (1860)
- La Reine de Saba (1862)
- Mireille (1864)
- Roméo et Juliette (1867)
- Cinq-Mars (1877)
- Polyeucte (1878)
- Le tribut de Zamora (1881)
- Música religiosa:
- Ave Maria
- Mors et Vita (1885)
[edita] Per descobrir Gounod
Faust par Richard Leech, Cheryl Studer, José van Dam, Thomas Hampson et le Capitole de Toulouse, dirigits per Michel Plasson
Faust, dirigit per Henri Büsser, amb Mireille Berthon (Marguerite), César Vezzani (Faust), i Marcel Journet (Méphistophélès), version de 1931
[edita] Enllaços externs
Partitures gratuïtes al portal WIMA http://icking-music-archive.org/ByComposer/Gounod.html
