[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Le Val d'Andorre - Viquipèdia

Le Val d'Andorre

De Viquipèdia

Le Val d'Andorre

Títol original:
Llengua original: Francès
Gènere: òpera còmica
Música: Jacques Fromental Halévy
Llibret: Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges
Font literària:
Actes: 3
Època de composició:
Estrena: 11 de novembre de 1848
Teatre: Opéra-Comique de París
Estrena Liceu:
Personatges:
  • Georgette (soprano)
  • Jacques Sincère (baix)
  • L'endormi (baix)
  • Le joyeux (tenor)
  • Rose de Mai (soprano)
  • Saturnin (tenor)
  • Stéphan (tenor)
  • Thérése (mezzosoprano)

Le Val d'Andorre (La Vall d'Andorra) és una òpera còmica en tres actes de Fromental Halévy, amb llibret de Saint-Georges.

Taula de continguts

[edita] Història

L'òpera va ser estrenada l'11 de novembre de 1848 a l'Opéra-Comique de París. Tot i que avui ha estat totalment oblidada, va constituir un dels més grans èxits de Halévy, gaudint de 165 representacions i capgirant l'aleshores precària situació econòmica del teatre. El crític de la parisenca Gazette et révue musicale va escriure « Aquest és el més brillant èxit absolut que hom recorda a l'Opéra-Comique ». Va ser traduïda a l'alemany i representada l'any 1849 a Leipzig, on va rebre lloances d'Ignaz Moscheles - « Música de genuí caràcter dramàtic, amb una melodia més fluïda que en les altres obres de l'autor. El subjecte està treballat amb intel·ligència i és molt expressiva » [1]. L'any 1850 va ser estrenada a Londres, amb crítiques mediocres, però amb l'assistència de la reina Victòria. Per a l'ocasió, la companyia de cantants francesos va haver d'afanyar-se a aprendre el God Save the Queen.[2].

A Madrid es va estrenar l'any 1952, amb gran èxit, la sarsuela El Valle de Andorra, amb música de Joaquín Gaztambide i llibret de Luis de Olona, basat en el llibret de Saint-George.

[edita] Sinopsi

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

L'òpera transcorre a Andorra, on Stéphan intenta fugir a l'allistament en l'exèrcit francès. Stéphan és estimat alhora per la jove Rose de Mai; l'ama de Rose, la viuda Thérèse; i la rica Georgette. Quan ell és condemnat per deserció, Rose el rescata amb uns finers furtats a Thérèse, i declarant que els diners pertanyen a Georgette. En un típicament improbable final sorpresa (emprat de Les noces de Fígaro), Rose resulta ser una germana de Thérèse perduda des de feia molt de temps, Georgette deixa el pas lliure, i Rose de Mai i Stéphan són lliures per contraure matrimoni.

[edita] Bibliografia

  • Ruth Jordan, Fromental Halévy, his Life and Music, London (1994). ISBN 187108251X
  • Charlotte Moscheles, Life of Moscheles, London (1872).

[edita] Referències

  1. Moscheles (1873), vol II, p. 203
  2. Jordan (1994), p. 137)