Les noces de F??garo
De Viquip??dia
| Les noces de F??garo | |
 Llibret de l'estrena de l'??pera a Praga,1786. |
|
| T??tol original: | Le nozze di Figaro |
| Llengua original: | Itali?? |
| G??nere: | Opera buffa |
| M??sica: | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibret: | Lorenzo da Ponte |
| Font liter??ria: | Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais |
| Actes: | quatre |
| Estrena: | 1 de maig de 1786 |
| Teatre: | Burgtheatre de Viena |
| Estrena Liceu: | 2 de febrer de 1916 |
|
Personatges:
|
|
|
|
Le nozze di Figaro (commedia per musica in quattro atti o dramma giocoso) (Les noces de F??garo, en catal??) ??s una opera buffa en quatre actes composada per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat a l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada a Viena l'1 de maig de 1786 sota la direcci?? del mateix compositor.
Escrita en itali??, ??s una de les ??peres m??s importants de la hist??ria de la m??sica. ??s considerada com una de les millors creacions de Mozart, i reb?? moltes cr??tiques a la seva ??poca al mateix temps que recoll?? grans ??xits en les seves representacions.
La trama es desenvolupa a Sevilla (Espanya).
Taula de continguts |
[edita] Instrumentaci??
2 flautes, 2 obo??s, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 2 timbals, cordes (violins primers i segons), violes, violoncels i contrabaixos).
[edita] Sinopsi
[edita] Acte I
F??garo i Susanna, la seva promesa, criats del Comte d'Almaviva, prenen mides de l'habitaci?? que ocuparan al casar-se, per a poder col??locar el llit. Susanna no vol que es col??loqui el llit en aquesta habitaci??, ja que est?? prop de la del Comte, que s'oposa al seu matrimoni, la corteja, i exigeix el seu dret de pernada, encara que havia renunciat p??blicament a ell, en el cas que ella es casi. F??garo pensa llavors que si el Comte d'Almaviva vol ballar (Se vuol ballare), solament ho far?? al so que ell toqui. A continuaci??, entra el Doctor Bartolo amb Marcellina, la seva majordoma, a exigir un antic acord, pel qual ha de casar-se amb Marcellina, o b??, pagar-li una gran suma de diners. Susanna i Marcellina canten un duet, Via resti servita (Accepta les meves defer??ncies), de fingida cortesia.
Entra Cherubino, patge del Comte, que s'ha d'amagar en entrar aquest en escena. El comte ofereix molts diners a Susanna a canvi d'una cita, per?? ella els rebutja. Entra Don Basilio, mestre de m??sica i organista del palau, aix?? que el Comte s'ha d'amagar tamb??. Don Basilio explica a Susanna l'inter??s que t?? el Comte en ella, i l'inter??s que t?? Cherubino, amagat en aquesta mateixa habitaci??, per l'esposa del Comte. El Comte, enfurit, amena??a amb acomiadar Cherubino, per?? quan el mateix Cherubino surt del seu amagatall, ent??n que ha estat testimoni de la seva escena amb Susanna, i canvia d'actitud.
Apareix F??garo al costat d'un grup de camperols, que agraeixen al Comte l'abolici?? d'un dret feudal, el dret de Pernada, i li demana que el casi amb Susanna. Promet fer-ho, i per a desempallegar-se de Cherubino, el nomena oficial del seu regiment i li ordena partir a Sevilla.
[edita] Acte II
La Comtessa lamenta les infidelitats del seu esp??s, Porgi, amor, qualche ristoro (D??na'm, amor, algun remei). Arriben Susanna, la seva donzella, i F??garo, que li diu que li ha enviat al Comte una carta an??nima en la que li fa creure que ha concertat un altre home. Surt F??garo, i entra en aquest moment Cherubino, que canta a la Comtessa el seu amor, Voi che sapete che cosa e amor (V??s que sabeu qu?? ??s l'amor). La Comtessa i na Susanna el disfressen de dona, i citen al Comte a una entrevista amb Susanna, a la que en realitat assistir?? Cherubino.
En aquest moment, apareix el Comte, i Cherubino s'ha de tancar en una habitaci??. La comtessa li diu al Comte que ??s Susanna qui s'ha tancat all??, i ell intenta tirar la porta a terra. Mentre, Susanna, tamb?? amagada, ajuda a sortir de l'habitaci?? en Cherubino i es posa en el seu lloc. Finalment, la Comtessa confessa al Comte que ??s Cherubino qui est?? aqu??, per?? en obrir la porta, apareix Susanna, i tant la Comtessa com el Comte es queden molt sorpresos. Llavors, la Comtessa, recuperant la calma, li diu que va ser un ardit per a posar gel??s el Comte.
Entra el jardiner, Antonio, queixant-se que alg?? ha trencat els seus tests saltant d'una finestra. Entra F??garo, i diu que ha estat ell, per?? Antonio mostra uns papers que va perdre qui va saltar per la finestra, que resulten ser les credencials de Cherubino. F??garo diu que ??s que Cherubino l'hi havia donat perqu?? faltava un segell, per?? el Comte no queda conven??ut amb l'explicaci??. En aquest mateix moment, apareixen Bartolo i Marcellina de nou, que reclamen al Comte el compliment de la seva demanda, les seves noces amb F??garo.
[edita] Acte III
El jutge Don Curzio exigeix a F??garo a complir el contracte amb Marcellina, pagant-li una gran suma de diners, per?? com aquest no els t??, l'obliga a casar-se amb ella. F??garo s'excusa dient que ell ??s de fam??lia noble, i que no pot casar-se sense una autoritzaci?? dels seus pares desconeguts perqu?? uns bandolers el van robar quan era petit. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el seu bra?? dret. Llavors, Marcelina diu que F??garo ??s el seu fill, que va desapar??ixer poc despr??s de n??ixer, i que Bartolo ??s el seu pare, aix?? que ja no ha de casar-se amb ella.
Quan arriba Susanna, i veu abra??ats Marcellina i F??garo, li copeja la cara, i Marcelina li explica la nova situaci??.
La Comtessa, dicta a Susanna una carta pel Comte, per a confondre el seu marit. Mentre, entra un grup de camperoles per a oferir flors a la Comtessa. Entre elles es troba Cherubino, vestit de dona. Antonio, el jardiner, i el Comte el reconeixen.
Es celebren les noces entre F??garo i Susanna i entre Bartolo i Marcellina, i durant el ball, Susanna passa al comte la nota que va escriure dictada per la Comtessa, fixant una cita per a aquesta nit. L'agulla amb la que est?? tancada la carta, ha de ser retornada, en senyal de conformitat. El pla ??s que aquesta nit no es trobi amb Susanna o amb Cherubino, sin?? que es trobi amb la mateixa Comtessa, aix?? que intercanvia la seva roba amb Susanna.
[edita] Acte IV
F??garo sorpr??n Barbarina buscant l'agulla que segellava la carta, ja que el Comte l'entreg?? a la jove perqu?? la hi don??s a na Susanna, per?? l'havia perduda. F??garo interpreta aleshores que Susanna s'ha citat amb el Comte, perqu?? no est?? al del pla. Empipat, convida Bartolo i Basilio a ser testimonis d'aquesta cita, i els adverteix sobre la infidelitat de les dones (Aprite un po quelli occhi, Obriu una mica els ulls).
Arriben la Comtessa i Susanna, amb els vestits intercanviats, i es produ??x una trobada complicada.
Cherubino, que havia quedat amb Barbarina, veu la Comtessa, que anava disfressada de Susanna, i intenta besar-la, per?? en aquest moment arriba el Comte, i ??s ell qui rep el pet??. Aquest li respon amb una bufetada, que encaixa F??garo, que s'havia acostat per a veure qu?? passava. Per a venjar-se del Comte, F??garo comen??a a cortejar Susanna, pensant que era la comtessa, per?? quan aquest la reconeix, li declara el seu amor, i Susanna s'enfada, pensant que el seu esp??s no l'havia encara reconeguda. Quan se n'adona, la parella s'abra??a, i aix?? enfureix al Comte, que confon Susanna amb la Comtessa. Quan es descobreix la situaci??, el Comte demana perd?? a la seva esposa, per les seves sospites i per la seva mala conducta. La Comtessa li perdona i acaba l'acte amb una alegre festa.
[edita] An??lisi musical
| Les ??peres de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
[edita] Llibret
El libret Les noces de F??garo ??s obra de Lorenzo da Ponte. Va ser el propi Mozart qui li va suggerir el tema. El llibretista el va lliurar al compositor el juliol de 1785. S'inspirava en la com??dia Le mariage de Figaro de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais, que es va estrenar l'any 1785 a Viena.
L'Emperador Josep II d'Habsburg va concedir llic??ncia per a representar-la com a ??pera, malgrat estar prohibida com a obra de teatre. Da Ponte i Mozart van reduir a quatre els cinc actes de l'original i van transformar la hist??ria, evitant les al??lusions socials i pol??tiques que podien ser problem??tiques; enlloc d'aix??, van aprofundir en la caracteritzaci?? dels personatges.
[edita] Estructura musical
- Obertura en Re major. L'obertura no empra cap dels temes de la pr??pia ??pera, segons les pr??ctiques del Mozart adult.
Segueixen l'obertura, peces individuals (deu ??ries, dues cavatines i una arieta) i n??meros de conjunt (cinc duetinos, un duo, dos trios, un sextet, tres cors i tres conjunts finals). L'??pera est?? plena de passatges assolits i de riques melodies, pel que ??s dif??cil destacar uns n??meros per davant d'uns altres.
- ??ries
Destaquen dues intervencions solistes del personatge de F??garo a l'Acte I: la cavatina plena de venjan??a i ironia n??mero 3: Se vuol ballare, i la marxa amb la qual acomiada Cherubino perqu?? vagi a la recerca de la gl??ria militar, el n??mero 9: Non ?? andrai; la m??sica d'aquest ??ria final ??s citada en el segon acte de la seg??ent ??pera de Mozart, Don Giovanni.
El personatge de Cherubino canta dues ??ries en les que expressa de forma delicada les seves inseguretats respecte a l'amor: Non so pi?? cosa son (Acte I, n??mero 6), i Voi che sapete (Acte II, n??mero 11).
Les ??ries m??s serioses i exquisides corresponen al personatge de la Comtessa Almaviva: Porgi amor (n??mero 10, al principi de l'Acte II), i Dove sono i bei momenti (n??mero 19, Acte III). Mozart va prendre m??sica de l'Agnus Dei de la seva "Kr??nungsmesse" KV 317 (Missa de la Coronaci??), per a l'??ria Dove sono, en Do major en lloc de l'original Fa major; el mateix motiu el va emprar en el seu primer concert per a fagot.
Susanna, que ??s una pres??ncia cont??nua al llarg de tota l'obra, t?? una intervenci?? individual destacada en la seva ??ria de l'acte IV: Deh viene, non tardar. El personatge del Comte d'Almaviva sobresurt en l'??ria Vedr??, mentr???io sospiro. Fins i tot el modest personatge de Barbarina t?? una petita pe??a inoblidable, amb aire de ???m??sica nocturna??? que anticipa sonoritats rom??ntiques, L???ho perduta, me meschina (n??mero 23 Acte IV).
- Conjunts
En aquesta obra s'equilibren les intervencions solistes i els conjunts. Abunda l'??pera en duos, tercets i concertants que agiliten la trama, propiciant un estil gaireb?? ???de conversa???. La cr??tica musical ha destacat aquests conjunts i els dos grans finals.
Dels duos destaquen l'humor??stic Via resti servita entre Marcelina i Susanna a l'acte I, i dos duos de Susanna a l'acte III: Crudel! Perch?? finora, amb el Comte, i l'encantador Che soave zeffiretto amb la Comtessa.
??s particularment fam??s el primer dels grans finals, el de l'Acte II, a partir del n??mero 15: Esci ormai. Al llarg de 937 compassos, es passa d'un duo a un trio, a un quartet,... fins a arribar a les set veus sense que l'acci?? decaigui en cap moment ni els personatges perdin la seva pr??pia caracteritzaci??; ??s considerat ???un arc simf??nic tan meravell??s que est?? un??nimement considerat com la m??s gran obra mestra del g??nere??? (Bernhard Paumgartner, citat per A. Poggi). T?? una estructura simf??nica, formada per sis n??meros independents i enlla??ats entre si amb tota la naturalitat que exigeix l'argument.
El sextet (n??mero 18: Riconosci in quest???amplesso), de l'acte III era un dels passatges favorits del propi Mozart.
Del final de l'acte III (n??mero 22: Ecco la marcia), destaca el fandango intercalat.
El segon gran final ??s el de l'acte IV, a partir del n??mero 28: Pian, pianin le andr??; resulta agitat i viva??, amb personatges que es tendeixen paranys els uns als altres. ??s m??s breu que el final de l'acte II, per?? m??s ric en melodies.
- ??ries opcionals
Per a la reposici?? de l'obra l'any 1789, Mozart va compondre dues ??ries per a la soprano Adriana Ferrarese, menys dotada vocalment que Nancy Storace:
- ??ria-Rond??: ???Al des??o di chi t???adora???, K 577, en substituci?? de l'??ria ???Deh, vieni non tardar??? (acte IV) .
- Arieta: ???Un moto di gioa??? K 579, substitueix l'??ria ???Venite, inginocchiatevi??? (acte II).
[edita] Estrena
Mozart va compondre aquesta ??pera entre l'octubre de 1785 i l'abril de 1786. No va ser un enc??rrec oficial, sin?? que va ser fruit de l'associaci?? art??stica entri Mozart i Da Ponte.
Es va estrenar l'1 de maig de 1786 al Burgtheater de Viena.
Els cantants de l'estrena foren els seg??ents:
- Comte Almaviva, bar??ton Stefano Mandini.
- Comtessa d'Almaviva, soprano Luisa Laschi.
- Susanna, jove soprano anglesa Nancy Storace, de ???veu fosca i vellutada??? (1747-1805)
- F??garo, baix Francesco Benucci.
- Cherubino, soprano Dorotea Bussani.
- Marcelina, soprano Maria Mandini.
- Don Bartolo, baix Francesco Bussani.
- Don Basilio, tenor, Michael O???Kelly o Kelly (1762-1826).
- Don Curzio, tenor Michael O???Kelly.
- Antonio, baix Francesco Bussani.
- Barbarina, mezzosoprano Anna Gottlieb, jove de dotze anys.
L'??pera va ser ben rebuda pel p??blic. A partir de la tercera representaci?? direcci?? va correspondre a Joseph Weigl, alumne dSalieri. No obstant aix??, despr??s de vuit representacions, l'obra va ser substitu??da en les prefer??ncies del p??blic vien??s per Una cosa rara de Vicent Mart??n i Soler (1754-1806). Al desembre de 1786 fou representada a Praga, on va recollir un ??xit encara major que a Viena. Mozart ho va comprovar en persona, viatjant a Praga a principis de 1787. All?? li van encarregar una nova ??pera per a la temporada seg??ent, que seria Don Giovanni. El 29 d'agost de 1789 es va reposar l'obra en els escenaris vienesos, amb adre??a de Weigl. Aquesta ??pera es va difondre r??pidament en versi?? alemanya.
Va ser editada a Par??s cap a 1795.
[edita] Valoraci??
??s la primera obra mestra mozartiana en l'??mbit de l'??pera bufa en llengua italiana, tres anys despr??s de El rapte en el serrall (A. Poggi). La trama, malgrat ser complicada, flueix amb facilitat i espontane??tat.
Destaca per la creaci?? dels personatges, caracteritzats amb gran riquesa de matisos. ???Als habituals personatges de cartr?? pedra, el poder de la seva m??sica aconsegueix donar-los emocions reals, que commouen el cor malgrat el rid??cul de les seves accions??? (McLeish). ???A la multiplicitat de car??cters i d'infinits estats d'??nim (sensualitat, erotisme, aband??, malenconia, nost??lgia, penediment) correspon la lleugera i calidosc??pica escriptura musical, tamb?? ella extraordin??ria s??ntesi d'elements m??ltiples i variats??? (A. Poggi).
[edita] Adaptacions
Franz Liszt va compondre la Fantasia sobre dos motius de "Les noces de F??garo" de Mozart, tamb?? coneguda com la Fantasia F??garo (1843).
Existeixen diversos enregistraments audiovisuals de l'??pera, tant per a cinema com per a televisi??, entre els que poden esmentar-se:
-
- Le Nozze di Figaro (2006), producci?? per a televisi?? dirigida per Brian Large, amb Nikolaus Harnoncourt (director), Bo Skovhus, Dorothea R??schmann, Anna Netrebko, Ildebrando d'Arcangelo i Christine Sch??fer.
- Les Noces de Figaro (1999), producci?? per a televisi?? dirigida per Alexandre Past??s, amb Roman Trekel, Emily Magee, Dorothea R??schmann, Ren?? Papi i Patr??cia Risley.
- Le Nozze di Figaro (1994), producci?? per a televisi?? dirigida per Derek Bailey, amb Gerald Finley, Alison Hagley, Ren??e Fleming i Andreas *Schmidt.
- Le Nozze di Figaro (1975), dirigida per Jean-Pierre Ponnelle, amb Hermann Prey, Mirella Freni, Dietrich Fischer-Dieskau, Kiri Te Kanawa i Maria Ewing
- Die Hochzeit des Figaro (1967), dirigida per Joachim Hess, amb Tom Krause, Arlene Saunders, Edith Mathis, Heinz Blankenburg i Elisabeth Steiner.
- Mozart i Viena un video (es)
