Bastien und Bastienne
De Viquipèdia
| Bastien i Bastienne | |
| Títol original: | Bastien und Bastienne |
| Llengua original: | alemany |
| Gènere: | singspiel |
| Música: | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibret: | F.W. Weiskern i A. Schachtner |
| Font literària: | Les amours de Bastien et Bastienne de Favart i de Guerville (derivat de Le devin du village de Jean-Jacques Rousseau) |
| Actes: | un |
| Estrena: | 1768 (primera representació documentada: 1890, Berlín) |
| Teatre: | Teatre privat de Franz Anton Mesmer |
|
Personatges:
|
|
Bastien und Bastienne (Bastien i Bastienne) és un singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1768), amb llibret de F.W. Weiskern i A. Schachtner. Porta per número KV 50. En l'últim catàleg Köchel: K6 46b.
Va ser un encàrrec de Franz Anton Mesmer, creador de la teoria del “magnetisme animal” (hipnotisme), per a representar al seu teatre a l'aire lliure. No s'ha pogut verificar documentalment la suposada estrena al teatre de Mesmer, a l'octubre de 1768 a Viena. La primera representació documentada és la de 1890 a Berlín.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
La història té lloc en un llogaret de pastors, en un temps no determinat. La pastora Bastienne tem haver perdut l'amor de Bastien. Recorre a un bruixot, Colas, per a tornar a enamorar-lo. Colas considera que no es tracta que Bastien l'haja deixat d'estimar, sinó que ha sucumbit als encisos de certa “noble dama que viu al castell”. Aconsella a Bastienne que fingisca estimar a un altre. Davant aquesta situació, el pastor Bastien tem perdre l'afecte de Bastiana i recorre al seu torn al mateix mag, qui li assegura l'amor de Bastiana amb una cerimònia màgica (Diggi, Daggi). Davant el comportament desapegat de Bastienne, Bastien amenaça suïcidar-se, però Bastienne li ho impedeix. Al final, els amants s'abracen i acaba l'òpera amb els preparatius de la boda, amb un petit i agradable trio final (Kinder! Kinder!)
[edita] Anàlisi
| Les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
[edita] Instrumentació original
L'orquestra consisteix essencialment en instruments de corda i continu, amb l'afegit de trompes i oboès.
[edita] Llibret
Està basat en Les amours de Bastien und Bastienne, paròdia escrita per Marie-Justine-Benoîte Favart i Harny de Guerville sobre una comèdia pastoral de J.J. Rousseau: Le devin du village (L'endeví del llogaret), de 1752. Aquesta obra va arribar a Viena dos o tres anys després i va ser modificada pels actors Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann H. F. Müller. També va contribuir a redactar el llibret Johann Andreas Schachtner, trompetista, membre de l'orquestra de Salzburg i amic de la família Mozart. El text és alemany.
[edita] Estructura musical
La partitures està formada per setze petits números musicals: una Intrada instrumental, un recitatiu, onze àries (totes de forma binària), dos duets i un tercet final. La Intrada instrumental, en sol, és semblant a un dels temes principals de la Simfonia Heroica de Beethoven, el que sembla una mera coincidència. De les peces vocals, destaquen:
- Núm. 2 Ària: Ich geh' jetz auf die Weide (Bastienne)
- Núm. 4 Ària: Befraget mich eet zartes Kind (Colas)
- Núm. 6 Ària: Würd' ich auch, wie manche Buhlerinnen (Bastienne)
- Núm. 9 Ària: Geh! Du sagst mir eine Fabel (Bastien)
- Núm. 10 Ària: Diggi, daggi (Cues)
- Núm. 14 Recitatiu: Dein Trotz vermehrt sich durch mein Leiden? (Bastien i Bastienne)
- Núm. 16 Tercer final: Kinder! Kinder!
[edita] Estrena
No està documentat que s'arribara a estrenar en casa de Mesmer al setembre o l'octubre de 1768. Només ho indica G. N. Von Nissen en la seua Biografia de Mozart, publicada seixanta anys després (1828). El teatre a l'aire lliure en què se suposa que va tenir lloc, no existia l'any 1768. Els recitatius es van afegir després, per a una representació a Salzburg que mai no va tenir lloc.
La primera representació històricament comprovada es va produir el 2 d'octubre de 1890 a l'Architektenhaus de Berlín.
[edita] Valoració
Mozart tenia dotze anys quan la va compondre. No obstant, mostrava ja habilitat per a l'escriptura vocal i destresa per a la paròdia. La peça és de gran simplicitat, marcada per una unitat melòdica que s'estableix de manera natural. És possible identificar cada personatge, a través dels recursos musicals.
El seu estil senzill i ingenu es reforça sovint en interpretar-se per infants cantors en lloc de la soprano, el tenor i el baix originàriament indicats, o bé, com a espectacle de titelles per a xiquets.
« El càlid to pastoral, que crea l'atmosfera idònia per a la trama, es manté eficaçment fins al final. La forma de tots els fragments vocals –tant solistes com concertants- és la del lied » (Paumgartner, citat per Poggi, A.)
[edita] Discografia
N'hi ha un enregistrament amb direcció d'Uwe Christian Harrer, amb solistes del Cor d'Infants Cantors de Viena, en concret D. Orieschnig (Bastian), G. Nigl (Bastiana) i D. Busch (Colas) i l'Orquestra Simfònica de Viena (1986, Philips).
[edita] Referències
- Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
- Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs, Penguin Group, 1988,
- Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
- Saak, S., “Operetta…in German” Mozart's First German Singspiel, Notes a l'enregistrament de Philips amb U.C.Harrer.
- Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
- La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
- OperaGlass
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Llibret a OperaGlass
- Llibret a Karadar
- (anglès) article a Mozart Forum, per Jan-Willem Besuijen
- (italià) Argument i altres informacions Bastien und Bastienne
