Comèdia
De Viquipèdia
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'Edat Mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.
Taula de continguts |
[edita] Trets de la comèdia
La comèdia té majoritàriament una estructura senzilla. El conflicte és comunament generat per la poca virtut del protagonista (potser per algun equívoc o problema al que és arrossegat per l'antagonista).
Com característiques, el personatge protagonista sol ser comú i corrent i representar un arquetip, és a dir mentider, xarlatà, murri, enamorat, etcètera; és també innocent i inconscient i, a diferència de la tragèdia, on el personatge protagonista té un profund sentit ètic, en la comèdia el protagonista considera la seva moral com una qualitat important; la qual cosa el fa ser molt vital, encara que això és més aviat un obstacle per al personatge.
Per això, el seu conflicte dramàtic sol ser, la majoria de les vegades, amb la societat, a més d'amb si mateix, per això lluita per la superació dels obstacles que l'impedeixen realitzar-se amb si mateix o amb aquesta mateixa societat. El desenllaç és feliç per a alguna de les forces que s'oposa al protagonista o per a totes, menys per a aquell que encarna el defecte que ha de ser castigat.
[edita] Característiques segons Aristòtil
Aristòtil a la seva Poètica la va definir com un dels grans gèneres, oposat a la tragèdia. Les regles que va donar per a fer bones comèdies són:
- usar personatges corrents i no herois o déus, per tal que el públic se senti identificat amb ells
- explicar fets quotidians
- introduir elements còmics
- explorar els defectes del caràcter de les persones o de la societat com a tema de les històries
[edita] Personatges propis de la comèdia
- Pallasso
- Miles gloriosus i les seves derivacions: un personatge fanfarró que es posa en ridícul per voler aparentar
- L'avar
- L'enamorat o el banyut
[edita] Breu evolució històrica
La comèdia va néixer a Grècia i després va passar a Roma. Noms clàssics de la comèdia són Arìstòfanes i Plaute.
El cristianisme veia els espectacles per riure com a propis del poble i no va esperonar les obres còmiques durant l'Edat Mitjana.
Al Barroc, es va imposar a Itàlia la "commedia dell'arte", amb l'arlequí i els embolics sentimentals com a centres. D'allà deriva el modern fulletó.
A l'època actual han proliferat el subgèneres i així es pot veure el monòleg còmic, el vodevil, la sàtira o l'espectacle de mims, entre d'altres.
[edita] La comèdia al cinema
Com gènere cinematogràfic implica que el desenvolupament d'arguments es fa en to jocós i que en general acabin de forma feliç. En ell es proposen episodis de la vida quotidiana tocats amb la vareta de l'humor o situacions absurdes de poca credibilitat però que donin joc humorístic.
[edita] Algunes comèdies conegudes
- Històries de Filadèlfia (1940) de George Cukor: Comèdia romàntica, que es desenvolupa entorn de embolics amorosos
- El secret de viure (1936) de Frank Capra
- La quimera de l'or (1925) de Charles Chaplin: Comèdia burlesca, basada en continus gags
- Tot el que va voler saber sobre el sexe i no es va atrevir a preguntar (1972): Comèdia sofisticada, basada en la psicologia dels personatges de Woody Allen
- Casino Royale (1967) de Woody Allen: Paròdies, imitacions burlesques sobre situacions o pel·lícules anteriors
- The Naked Gun (1988) de Zucker
