Humor

De Viquip??dia

Charles Chaplin "Charlot", un dels principals humoristes del cinema mut

L' humor ??s una particularitat de l'??sser hum?? summament dif??cil de definir, no nom??s en el seu concepte, sin?? tamb?? en les seves varietats. Joseph Klatzmann, en la seva obra L'humour juif ("L' humor jueu"), ho defineix segons la seva necessitat: ??Riure per no plorar??. M??s pessimista, es pot citar igualment a Nietzsche: ??L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure??, concepci?? que l'aproxima a la filosofia c??nica i que estableix que l'humor ??s, en el fons, un tipus de catarsi o ant??dot espiritual.

No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la comicitat ??s una forma d'entreteniment i de comunicaci?? humana, que t?? la intenci?? de fer que la gent no sigui infeli?? i rigui. El riure ??s, a m??s a m??s, una de las poques coses que individualitzen al ??sser hum?? i a algunes esp??cies d'hom??nids respecte a altres animals; els et??legs senyalen que l???humor ??s davant de tot, un rictus que apareix en els llavis dels primats i es mostra quan aquests s???enfronten a situacions absurdes o incomprensibles per a ells: ensenyar les dents ??s una forma de desviar un impuls agressiu o de resumir-lo m??micament, un tipus de sublimaci??. ??s per aix?? que ensenyar les dents o riure, entre els humans est?? freq??entment lligat a dissociar-se d???esdeveniments que susciten normalment profunda inquietud i que moltes vegades s???associa amb la desgr??cia (humor negre). Fins i tot a vegades es parla del que anomenen riure nervi??s com un acte falliu del subconscient. Des d???aquest punt de vista, l???humor es constitueix en un acte de purificaci?? que permetria evacuar aquesta viol??ncia, nascuda de la frustraci?? i del patiment.

L???humor, doncs, vindria a interpretar una funci?? cat??rtica semblant a la de les ll??grimes, per?? diferent ja que l???humor suposa una separaci?? i no una identificaci?? amb l???objecte que ??s suport del mateix, un menyspreu i no una compassi??. D???aix?? deriva tamb?? la curiosa relaci?? sadomasoquista entre l???humorista i l???auditori, que s???expressa en el riure; l???humorista es presenta molt freq??entment davant dels seus oients com ressentit i humiliat. L???origen del terme humor ve de la teoria dels quatre humors del cos de la medicina grega, que regulaven l???estat d?????nim: la bilis, la flema, la sang i la bilis negra o atra bilis. El car??cter humor??stic correspon a l???humor sanguini.

Existeixen diferents tipus d???humor adaptats a diferents sensibilitats i grups humans. Per exemple, els nens acostumen a riure m??s de les caigudes i ensopegades, per?? no comprenen la subtilesa de la s??tira o de la ironia.

Imatge:Mafaldita.jpg

Mafalda, una de les grans creacions de l'Humor gr??fic hispanoameric??

Tamb?? hi ha variacions culturals del sentit de l'humor, que pot fer que el que ??s divertit en un lloc no tingui gr??cia en un altre. Aix?? es deu a que en l???humor conta molt el context, els a priori. L???humor negre es recolza en elements tristos o desagradables que, per a fer-los m??s suportables, els transforma i degrada en irrisi?? (l???humor jueu i el brit??nic, per exemple, s??n sovint negres: una obra de Thomas de Quincey es titula De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts i una altra, A Modest Proposal (1729), ???Una modesta proposici????? de Jonathan Swift, tracta ni m??s ni menys que d???aprofitar els nens petits i utilitzar-los d???aliment. Riure en aquest cas ??s for??at i amarg: ??L???humor es la gentilesa de la desesperaci???? (cita atribu??da a ??scar Wilde). No obstant, en el m??n modern on ??s general l?????s de mitjans de comunicaci?? de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a Paul Reboux (?? la mani??re de???), l???humor consisteix simplement en no donar import??ncia a les coses greus, i donar-n???hi massa a les coses lleugeres. Un exemple t??pic del que ??s seri??s i de l???enaltiment del que ??s vulgar seria el cinema de Woody Allen. D???altra banda, ??s important senyalar que s???ha intentat utilitzar l???humor com un instrument educatiu (d???aqu?? el c??lebre adagi castigat ridendo mores, ???corregeix les costums rient???, que s???utilitza com a definici?? de la utilitat de la com??dia cl??ssica i neocl??ssica).

Existeixen algunes t??cniques espec??fiques d'humor verbal, com per exemple la ironia, el sarcasme, la hip??rbole, l'anticl??max ("D??u ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'enigma o definici?? incompleta o el??l??ptica, la ant??tesi, l'ox??moron, l'atenuaci?? o litotes, l'al??lusi??, el non sequitur, la sil??lepsi, el joc de paraules, la s??tira, la parodia o la paradoxa. I d???altres no verbals, referents a una ret??rica paral??lela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc. que s???acostumen a denominar humorisme de situaci??. Es pot, per una altra banda, establir una altra taxonomia:

Comicitat de gestos
Comicitat verbal, que inclou els jocs de paraules
Comicitat de costums
Comicitat de situaci??
Comicitat de car??cter
Comicitat de repetici??

Ha hagut estudis m??s o menys seriosos respecte a l???humor per part d'Arist??tels, Sigmund Freud, Arthur Schopenhauer o Henri Bergson.

No nom??s es fa servir en la vida corrent, com a procediment per evitar i curar les circumst??ncies traumatitzants de la vida, sin?? tamb?? en els espectacles i en la literatura (literatura d'humor) amb certa freq????ncia i forma una part molt important de corrents liter??ries com el teatre de l'absurd. Els g??neres literaris c??mics s??n la com??dia, l'entrem??s, l'acudit i l'epigrama. El g??nere c??mic teatral de la com??dia provoca la catarsi o purificaci?? de l???espectador mitjan??ant el riure i el distanciament. Per contra, inversament al g??nere tr??gic que ho fa per mitj?? de la compassi?? i les ll??grimes. Plat?? afirmava que la trag??dia era el g??nere literari m??s semblant a la veritat, mentre que el g??nere c??mic era el que menys s???hi assemblava, i aquesta va ser la postura que va mantenir S??crates al final del di??leg conegut com el Banquet.

[edita] Sentit de l'humor i salut

Est?? comprovat que els estats d'??nim influeixen de manera molt positiva en la salut de les persones, fins i tot en les persones que es troben en estats terminals.