Quatre humors
De Viquipèdia
Els quatre humors és el nom d'una teoria clàssica creada per Hipòcrates de Cos per explicar la diferent personalitat dels individus i com sorgeixen les malalties. Es basa en la relació entre els fluïds del cos i els elements essencials que formen totes les coses que existeixen. Els humors eren la sang, la bilis, la flema i la bilis negra. Si la persona mantenia els humors en equilibri, gaudia de salut.
Per purgar l'excés d'un humor, es practicaven sangries i similars, pràctiques mèdiques esteses fins a mitjan del segle XIX. Hi ha certs paral·lelismes entre aquesta teoria i el ying i el yang oriental, que també es basen en definir la salut com l'equilibri dels components interns.
Els humors es classifiquen segons siguin calents o freds i humits o secs, a banda d'associar-se a una estació i una manera de ser.
Taula de continguts |
[edita] La sang
La sang s'associa a la primavera (la renovació de la vida, fortament lligada a la sang). És un humor calent i humit que es lliga amb l'element de l'aire. Les persones amb predomini de la sang són valents i optimistes, busquen el plaer i la passió. En la dicotomia mitològica són persones dionisíaques, dominades pel sentiment i sovint la inconstància. Modernament, es diu que tenen una personalitat artisana, són espontanis i independents que aprenen a base de pràctica i sense gaire visió de futur. Un excés de sang pot causar l'amor boig o el sexe desenfrenat. L'òrgan predominant és el fetge.
[edita] La flema
La flema s'associa a l'aigua i a l'hivern, per això és un humor humit i fred. Les persones flemàtiques (una expressió que ha passat a la cultura popular) no s'alteren per factors externs, són racionals i pragmàtics. Aprenen mitjançant la reflexió i tenen relacions sòlides, tot i que a vegades poden amagar els seus autèntics sentiments. L'òrgan predominant és el pulmó (després es va passar al cervell) i un excés provoca indiferencia per la vida o acídia, el pecat de la peresa vital. Es lliga amb el mite de Prometeu. Els estereotips sobre els britànics per fer riure els associen amb aquest temperament.
[edita] La bilis
La bilis o bilis groga és un humor calent i sec, ja que està lligat a l'estiu, on predomina el sol i el foc. Per això es poden encendre i tenir un temperament colèric, amb un excés de bilis s'arriba a la violència. Són persones dominants i passionals i sovint tenen interès per la religió. Són un arquetip freqüent en literatura i segueixen el mite d'Epimeteu. De la còlera deriva la malaltia del mateix nom o els còlics. El seu òrgan és la vesícula.
[edita] La bilis negra
La bilis negra sorgeix de la melsa i està lligada a la tardor i a la terra. És un humor fred i sec que posa a les persones tristes, el seu excés desemboca en la malenconia o la depressió. Les persones que tenen molta bilis negra són també idealistes, irritables i apol·línies segons la dualitat clàssica. Moltes figures literàries, sobretot al romanticisme, s'ajusten a aquest patró, lligat a l'spleen o avorriment, a la nostàlgia i al voler allò que no es pot tenir. Madame Bovary en seria un exemple
