Comunicació

De Viquipèdia

Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes (o objectes). Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics (per exemple telecomunicació) i socials (com ara periodisme, publicitat, audiovisual i mitjans de comunicació de masses). La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten.

El terme comunicació també s'usa sovint en el sentit de transport (p.ex., comunicació de dues ciutats a través del tren)

[edita] Elements de la comunicació

Font: És el lloc d'on emana la informació, les dades, el contingut que s'enviarà; en conclusió: d'on neix el missatge primari.
Emissor: És un ens (persona, organització...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge; és a dir, els codifica per a poder trametre de manera entenedora al receptor. En l'emissor s'inicia el procés comunicatiu.
Receptor: És un ens (persona, organització...) al que es destina el missatge, realitza un procés invers al de l'emissor ja que desxifra i interpreta el que l'emissor vol donar a conèixer. Existeixen dos tipus de receptor, el passiu que és el qui només rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor ja que és la persona que no només rep el missatge sinó que ho percep i ho emmagatzema. El missatge és rebut tal com l'emissor va voler dir, en aquest tipus de receptor es realitza el que comunament denominem el feed-back o retroalimentació.
Missatge: Informació -considerada aquesta en un sentit molt ampli- tramesa entre emissor i receptor.
Signe: Unitat d'informació en el qual es descompon el missatge. Tot signe està composat per una forma o significant i per un contingut o significat. El signe és el mot que relaciona el concepte significatiu, o significat, amb la imatge gràfica o acústica significant. Aquesta dualitat no serà sempre tant taxativa. En algunes ocasions hi haurà una forta relació entre la forma i el contingut, entre el significant i el significat:
- en la parla, les onomatopeies.
- en un llenguatge visual, aquesta relació és tan íntima que sovint és interpretada com equivalència, les fotografies o en algunes icones on la representació d'una verge és interpretada per alguns creients com la presència.
Codi: Conjunt de signes i la seva organització. Ha de ser el mateix per l'emissor i el receptor. És necessari també que coincideixin els subcodis que formen part del codi general. L'argot del metge pot impossibilitar la comprensió del pacient.
Canal: Mitjà de comunicació (natural o artificial) que estableix una connexió entre l'emissor i el receptor. Suport material o espacial pel qual circula el missatge. Exemples: l'aire, en el cas de la veu; el fil telefònic, en el cas d'una conversa telefònica.
Referent: Allò de què parlem. Tot missatge significa en una situació espacial i temporal concreta, o en un univers del discurs (les matemàtiques la filosofia); sempre es refereix a quelcom a una parcel·la de la realitat.