Vídeo
De Viquipèdia
El vídeo (que en llatí, i accentuat a la e, vol dir "veig") és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen imatges en moviment.
La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida, possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.
La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals. Podem trobar vídeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vídeo analògiques (VHS, Betamax).
Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos.
Cal afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per propiciar l´aprenentatge en els alumnes.
El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat motivadora i permet formar a l´alumne i al professor. Per una banda, l´alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l´altra, el professor pot preparar les classes d´una manera més didàctica.
[edita] El vídeo com instrument motivador.
El segon ús que els mestres fan del vídeo es per a motivar als seus estudiants (Cabero i altres, 1999). El seu “poder” emana directament de les possibilitats d’atraure i capturar l'atenció que desperta el llenguatge audiovisual, i les seues influències directes en les emocions.
Aquesta utilització no sol ha de centrar-se únicament en materials produïts, bé comercialment o pels mestres, sinó també incorporant directament la càmera a classe. En aquest sentit Fandos (1994), ens parla de diferents propostes en les quals pot ser introduït el vídeo en Educació Primària:
- El vídeoendevinalla: individualment o per grups, es graven objectes, cossos, etc., que siguen difícil de reconèixer des de molt prop. Cercant en la seua introducció que els alumnes accepten l'objecte gravat.
- El vídeoenigma: semblant a l'anterior, però en la gravació es va obrint progressivament el zoom fins a que es descobrisca l'objecte complet.
- Relat en cadena: l'alumne o el mestre davant de la càmera comença a contar un relat, que dura un temps fixat amb anterioritat, a aquest li seguix altre alumne que ha de continuar la història. Posteriorment s’observa el material.
- Vídeoanimació: prepara la càmera per què gravi cada cert temps,, els alumnes realitzaran una sèrie d’accions que posteriorment seran observades de forma conjunta a classe.
Utilitzacions del vídeo com les indicades, servixen no sols per a motivar i animar als alumnes a classe, sinó també, per a crear una dinàmica participativa, i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. Sense oblidar-nos que al mateix temps aprenen a dominar noves ferramentes de comunicació, aspecte al qual se li dóna prou importància en els nous plans d’estudis no universitari. A l'hora de començar a parlar del vídeo del ensenyament, devem diferenciar entre vídeo didàctic y utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entenem aquell que ha sigut dissenyat i produït per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma de estructurar-los i utilització, propicie el aprenentatge en els alumnes; per el contrari, amb la seua utilització didàctica ens referim a una visió mes amplia de les diverses formes de utilització que pot desenvolupar en la ensenyança.
[edita] El vídeo com a instrument de coneixement.
El vídeo és un instrument idoni per a què els alumnes l'utilitzen per a analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament receptors passius d'informació. Les produccions realitzades per els professors i alumnes contenen una sèrie de avantatges, com són: - Caràcter motivador. - Fora contextualització dels missatges produits - Realització del treball des d'una perspectiva col·laborativa ja que deuen diferenciar-se i repartir-se els rols específics.
El vídeo és un elements de treball de grup-classe, que persegueix que l'alumne deixe de ser sols un receptor de codis verbo-icònics, per a convertir-se en emissor de missatges didàctics. El valor educatiu de la seua utilització radica en els processos que segueixen per a elaborar-los. És a dir, és una activitat que exigeix el treball col·laboratiu entre estudiants i, la responsabilitat de les diferents tasques. Abans de la seua incorporació se'ls deu explicar els diferents rols què són necessaris i quines són les funcions de cadascuna d'ells. Suposar l'utilització implica dues qüestions:
- El domini del llenguatge expressiu i narratiu del mitjà per part del professor i alumnes. - L'existència d'una mínima dotació tècnica.
La utilització del vídeo com a instrument de coneixement, ens permet obtenir unes conclusions respecte a les seues possibilitats i limitacions:
- La necessitat d'una formació tècnica i didàctica del professorat. - Un justificació metodològica prèvia per part del professor. - Partir d'una metodologia d'indagació. - Augmenta la investigació personal en els estudiants. - L'avaluació es converteix en un procés formatiu. - Millora l'ambient i el clima de classe. - Apropament dels estudiants als contextos naturals. - Adquisició dels continguts conceptuals referits al maneig tècnic dels equips i a la realització videogràfica. - Gran motivació en els alumnes, potenciar el desenvolupament d'actituds positives.
