Epigrama
De Viquip??dia
L'epigrama ??s una composici?? po??tica breu que expressa un sol pensament principal festiu o sat??ric de manera enginyosa.
L'epigrama va n??ixer a la Gr??cia cl??ssica i, com el seu nom indica en grec, era una inscripci?? que es posava damunt d???un objecte, que podia ser un exvot, un regal, una est??tua o una tomba. Els epigrames sobre les tombes van formar classe a part i es van denominar epitafi. Aix??, l???epigrama ???strictu sensu??? va passar a designar el poema enginy??s caracteritzat per la seva brevetat per a poder passar per r??tol o inscripci??. La majoria dels epigrames grecs pot trobar-se en la anomenada Antologia Palatina. Despr??s dels grecs, van destacar en la composici?? d'epigrames els romans, singularment Catul i Marc Valeri Marcial.
L'epigrama ha estat conreat amb extraordinari encert dins de la literatura anglosaxona per autors com John Donne, Jonathan Swift, Alexander Pope (creador al segle XVIII d'una forma d'apariat epigram??tic) i Oscar Wilde. A Fran??a destaquen especialment Voltaire i Nicolas Boileau. A Alemanya, G. I. Lessing. Dins la literatura barroca espanyola l'epigrama va ser molt utilitzat per la seva idone??tat per a l'exhibici?? cortesana de l'enginy. L'escriptor barroc Baltasar Graci??n, en la seva obra "Agudesa i art d'enginy" (1648), fa un estudi i antologia d'epigrames escrits en castell?? i llat??. Francisco de Quevedo, ser?? conegut per la singular malevol??ncia i mordacitat dels seus epigrames. Durant el segle XVIII el g??nere no va decaure, sin?? que va prendre una intenci?? menys cortesana i m??s educativa i moral. Posteriorment, algunes formes liter??ries, com l'article breu de premsa, les ???greguer??as??? de Ram??n G??mez de la Serna o les cap??aleres d???Oliverio Girondo s'apropen al g??nere epigram??tic, aix?? com les inscripcions an??nimes populars en murs o excusats denominades graffiti o pintades, que des de les ru??nes de Pompeia fins a l'actualitat son una font inestimable sobre l'opini?? popular d'una ??poca. De vegades, en la l??rica del segle XX pot adoptar un to eleg??ac, com en el cas de Jaime Gil de Biedma.
L'epigrama tamb?? es troba en literatures no occidentals, com la xinesa i japonesa; en aquesta darrera pot dir-se que l'epigrama es troba emparentat amb la forma po??tica coneguda com haiku. Pot aplicar-se el terme a qualsevol aforisme o dita m??s o menys sentenciosa, i fins i tot a cert tipus de narraci?? hiperbreu.
L???epigrama tamb?? ha estat conreat amb ??xit dins la literatura catalana per autors com Guillem de Bergued??, el Rector de Vallfogona, Apel??les Mestres, Pompeu Gener "Peius", Josep Maria de Sagarra o Carles Fages de Climent. Alguns dels seus epigrames van assolir una extraordin??ria popularitat a la seva ??poca. Fages, precisament, que va disfressar molts dels seus epigrames sota el pseud??nim de lo Gayter de la Muga dona una excelent definici?? del que es un epigrama:
El meu epigramatari
far?? somriure a tothom
excepte al destinatari
