Guillem de Bergued??

I
Trop ai estat sotz coa de mouton
que non chantiei de ma dompna Ma Sogra,
de la gensor que anc noiris en terra
bocha e front et huoils clars e rizens.
.........................................
E, fe qu??us dei, midonz, lo pros de Berga,
et acuoil gen e coindej'et alberga.

II
E no.us cuidetz q'ieu m'oblit lo cordon
qe??m det l'autrier de sa gonella groga,
per qe.l maritz et eu??ns mesclem de gerra,
don eu n'ai faitz mains bos envazimens
e mains assautz, don Mos Sogr'es dolens,
e??m cuidet dar l'ostal de Na Ramberga:
mieus fo??l gazains la nuoit, qui.s vol s'i perga.

III
E prec Ihesu q'ira ni mal no.m don,
ni gauch ni ben a??N Cogot de Savoga,
tro qe??ns vejam plan en comb'o o en serra
rengat amdui ab totas nostras gens;
e parr'adoncs cals es lo plus valens
ni cals ferra mieills de sa Schirimberga,
que non es jorns per s'amor non la terga.

IV
Gen li pausiei los corns el capironm
que tota ren pot hom dir mentre??is joga;
et al partir ac tal corneill'esquerra
que tornarai sans e sals e gauzens
a la meillor e que es plus valens;
e per m'amor prec li que non s'esperga,
qu'eu vauc vezer lo rei navar part Lerga.

V
A Mon Sogre trametrai ma chansson,
que par judieu q'iesca de sinagoga;
e porta la??m, qui no??t clau o no??t serra,
tu, Montanier, e non estias lens,
qe riran en cavalliers e sirvens:
tal mil diran que Ihesus lo somerga;
c'usqux dira q'ieu meillur et enderga.

VI
A vos m'autrei, bona dompna de Berga:
vos etz fins aurs, e vostres maritz merga.

I
He estat massa sota cua de molt??
sense cantar de madona ma Sogra,
de la m??s gentil que mai nodr?? en terra
boca i front i ulls clars i riallers.
......................................................
I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga,
i acull gentilment i complau i alberga.

II
I no us imagineu que jo m'oblido del cord??
que em don?? l'altre dia de la seva gonella groga,
pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra,
en qu?? jo he fet molt bones escomeses
i molts assalts, pels quals mon Sogre est?? dolgut,
i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga:
meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi.

III
I demano a Jes??s que ira i mal no em doni,
ni goig ni b?? a En Cogot de Savoga,
fins que ens veurem clarament en coma o en serra
arrenglerats ambd??s amb totes nostres gents;
i es palesar?? aleshores qui ??s el m??s valent
i qui copejar?? millor amb sa xirimberga,
perqu?? no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui.

IV
Gentilment li vaig posar les banyes al caper??,
que tothom pot dir-ho mentre es juga;
i en separar-nos tingu?? tal cornella esquerra
que tornar?? sa i estalvi i joi??s
a la millor i que es m??s valuosa:
i pel meu amor li prego que no es desfici??,
que jo vaig a veure el rei navarr??s enll?? de Lerga.

V
Al Meu Sogre trametr?? ma can????,
que sembla jueu que isca de sinagoga;
i porta-me-la, si ning?? no et tanca o et barra el pas,
tu, Montaner. I no siguis lent,
perqu?? en riuran el cavaller i el servent:
mil d'ells diran que Jes??s el submerg??;
i cadasc?? dir?? que jo millor m'elev??.

VI
A v??s m'atorgo, bona dama de Berga:
v??s sou or fi, i vostre marit merga.

I
Chansson ai comensada
que sera loing cantada
en est son vieil antic
que fetz n'Ot de Moncada
anz que peira pausada
fos el clochier de Vic.

II
E per tal l'ai moguda
que guerra m'es creguda
de Mon Sogr'ab front pic,
et er per loing saubuda,
q'ieu non tem gab ni bruda
de nuill mon enemic.

III
Ja Dieus noca??.m don Poilla
ni??l fort castell d'Anoilla,
ni??l palaitz d'Ostalric,
s'anz que chant la granoilla
no??il trac vieich e la coilla
del bisbaz fals mendic.

IV
Per Dieu, be??m tenc per rosa
si l'anel e la crosa,
pois es mon enemic,
no??il tuoill abde sa bosa,
don tantz conz enterrosa,
ab un palm de l'espic.

V
Tota nostra lei torba
est bisbatz nas de corba
ab son malvatz prezic;
tant fort fot et encorba,
so??m dis Girautz de Jorba,
Bernarda mieichpartic.

VI
Morta fora si??l metge
non fos que venc d'Usetge,
qe??l menjan li cosic;
tal colp li det sotz petge,
c'a pauc no??il parec fetge,
que caubra??i un bertic.

I
Can???? he comen??ada
que ser?? lluny cantada
en aquest so vell antic
que va fer n'Ot de Montcada
abans que pedra posada
fos al campanar de Vic.

II
I per aix?? l'he iniciada
perqu?? guerra m'ha sorgit
amb Mon Sogre de front punxegut,
i ser?? lluny sabuda,
que jo no temo fatxenderia i jact??ncia
de cap enemic meu.

III
Que D??u mai no em doni Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans que canti la granota
no arrenco la verga i l'escrot
del bisb??s fals i miserable.

IV
Per D??u, b?? em tinc per ross??
si l'anell i la crossa,
ja que ??s el meu enemic,
no li prenc juntament amb la seva bossa,
amb la qual tants conys enterrossa,
amb un pam de l'espigall.

V
Tota la nostra llei torba
aquest bisb??s nas de corba
amb son malvat predic:
tan fort fot i encorba,
aix?? em digu?? Guerau de Jorba,
que migpart?? Bernarda.

VI
Fora morta si el metge
no hagu??s vingut d'Osseja,
que li cos?? el mitj??;
li don?? tal cop sota el pit,
que per poc no li surt el fetge,
que li hauria cabut una vara.

I
Un sirventes vuoill nou far en rim'estaign
d'un fals coronat d'Urgel, cui Dieus contraigna,
que porta major matrel d'un mul d'Espaigna;
tant l'a gran
que sol comtar m'es affan,
que femna a qui??l coman
non sera sana d'un an.

II
C'a mi??n venc a Berguedan un'a la porta
a cui a??l bisbatz mezels la filla morta,
c'anc no??il det ab son bausan mas una tora
com a tor,
si que la tela del cor
li rompet dinz e defor;
c'a mi s'en clamet sa sor.

III
E n'Arnaut n'auzi clamar, cel de Nahuga,
q'era si espes e gros que tot l'enbuga,
sia dreitz o sia tortz, desus li puga
sobre??l dos,
si q'eras l'a preing e gros;
qe'N Raimons de Boixados
m'o ditz e??N Arnautz d'Alos.

IV
D'aest bisbe non es jocs, c'omes enpreigna,
mas c'om lo meta en foc e l'arda ab leigna;
ai Dieus, si ja veirai.......................
Aicel jorn
que l'empeisses dinz un forn
e qe??il trasses tot entorn
sagetaqs ab arc d'alborn!

V
l'arcivesque pregarai de Terragona
e no.l tenrai per leial s'aisso no.m dona:
q'el lo toilla del porpal e que.l depona,
. l mescrezen,
qe.z homes fot en dormen,
q'ieu o sai ben veramen,
q'enpreinatz n'a mais de cen.

I
Vull fer un nou sirvent??s en rima estranya
d'un fals coronat d'Urgell, que Deu esgarri,
que porta major martell que un mul d'Espanya;
tant el t?? gran
que nom??s contar-ho em costa,
perqu?? la dona a qui l'encomani
no ser?? sana en un any.

II
Perqu?? a mi em vingu?? un a la porta de Bergued??
al qual el bisbe mesell ha mort la filla,
encara que no li don?? amb el seu baus?? mes que una escomesa
com un toro,
de manera que la tela del cor
li romp?? per dins i per fora;
de la qual cosa se'm queix?? a mi la seva germana.

III
I a n'Arnau,el de Na??ja, vaig sentir queixar-se'n,
que era tan gruixut i gros que tot l'empastif??,
sigui dret o sigui tort, a sobre li puj??
sobre el dors,
aix?? que ara el t?? prenyat i gros;
que en Raimon de Boixadors
m'ho ha dit i n'arnau d'Al??s.

IV
Amb aquest bisbe no s'hi valen jocs, perqu?? emprenya homes,
sin?? que cal que hom el llenci al foc i el cremi amb llenya;
ai D??u, si veur??................................
El dia
que l'empenyi dins un forn
i que li dispari a tot l'entorn
sagetes amb arc d'alborn!

V
Pregar?? l'arquebisbe de Tarragona
i no el tindr?? per lleial si aix?? no em d??na:
que li llevi la porpra i que el deposi,
el malcreient,
que els homes fot mentre dormen,
que jo ho s?? ben certaqment
perqu?? n'ha emprenyat m??s de cent.

I
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes
. A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

I
Can??oneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo far?? del meu Marqu??s,
del tra??dor de Mataplana,
que ??s d'engany farcit i ple.
Ai, Marqu??s, Marqu??s, Marqu??s,
d'engany sou farcit i ple.

II
Marqu??s, b?? hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perd??reu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen all?? i no ho sembla gens.
Ai, Marqu??s, Marqu??s, Marqu??s,
d'engany sou farcit i ple.

III
Pel bra?? no us dono una figa,
que sembla cabir?? de biga
i el porteu mal est??s;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengu??s
Ai, Marqu??s, Marqu??s, Marqu??s,
d'engany sou farcit i ple.

IV
Marqu??s, qui en v??s confia
no t?? amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasi??: sigui de dia
i de nit no vagi en v??s de cap manera.
Ai, Marqu??s, Marqu??s, Marqu??s,
d'engany sou farcit i ple.

V
Marqu??s, ??s ben boig qui es vana
de fer migdiada amb v??s
sense calces de cordov??;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha perm??s.
Ai, Marqu??s, Marqu??s, Marqu??s,
d'engany sou farcit i ple.

I
Amics marques, enqera non a gaire
q'ieu fi de vos coinda cansson e bona,
mas ancar n'ai en talan autr'a faire,
puois mos cosseills m'o autrej'e m'o dona;
q'a Sailforas viron miei enemic
l'anta q'ieu.s fi e.l afan e.l destric,
qu.el camp N'Albert laissetz l'elme per tasca:
si fossetz calvs tuich vos virant la rasca.

II
Q'ieu vos cuidei d'entrams los arssos traire,
si.us empeissi ab ma lanssa gascona
c'al encorbar, sitot vos etz gabaire,
ditz qe.l vos vi.N Guillems de Savassona,
q'en las bragas vos tengront per mendic
li canorge e li borges de Vic.
Amics Marques, si mala gota.us nasca,
si esser pot, meillors n'aiatz a Pasca.

III
Ja del tornei no.us cal gabar ni feigner
c'anc non valc tant Rotlans a Serragosa:
et eu.s autrei que no m'en cal destreigner,
que mort m'agratz si.l lanssa non fos mosa,
que planamen mi detz tal colp su.l fron
que rire.n fetz En Guillem de Clarmon:
tuich vostre'amic crideron: Mataplana!,
Tro lor membret qe.l man aviatz vana.

IV
Amics Marques, si.l colp pocsetz enpeigner
mort agratz cel qe.ls maritz escogossa,
lo cortes drut qe.ls corns sap far enpeigner
e non tem glat ni crit ni huc de gossa,
gerra ni fais, ni barieira ni pon,
anz es plus gais que raineta en fon,
que ses aiga non poiria star sana
plus q'ieu d'amor un jorn de la setmana.

V
Marques, escriut pot el fer de ma lansa
c'om no-fesatz non pot aver guirensa;
e pois vers es, podetz n'aver doptansa,
c'anc plus traicher de vos non pres naisensa;
neus Mos Sogres, que de Barc??salones
porta las claus d'engans e de no-fes,
vas vos no.n sap lo traich d'una batzola:
per so amdoi legitz en un'escola.

VI
Raimon de Paz, mon sirventes romansa
a.N Nas-de-corn, e non aias temenssa,
que plus volpill no.n a d'aqui en Fransa,
ni plus coart, si eu ai conoissenssa;
que cinc anz a non donet colp ni pres
en l'escut d'aur en que laq dompna es,
ni en tornei non capusa ni dola,
anz ten per fol qui sas armas l'afolla.

I
Amic Marqu??s, encara no fa gaire
que jo vaig fer de vos can???? graciosa i bona,
mes encara tinc la intenci?? de fer-ne una altra,
ja que el meu seny m'ho atorga i m'ho consent;
perqu?? a Sentfores veieren els meus enemics
la vergonya, l'afany i el dany que us vaig fer,
perqu?? al camp de n'Albert deix??reu l'elm per tribut:
si f??ssiu calb tots us haurien vist la tinya.

II
Que jo vaig estar a punt de treure-us d'ambd??s ar??ons
i us vaig emp??nyer amb la meva llan??a gascona
que al encorbar-vos, encara que sou fanfarr??,
diu que us vei?? en Guillem de Savassona,
que per les bragues us tingueren per ro??
els canonges i els burgesos de Vic.
Amic Marqu??s, aix?? mala gota us neixi,
si pot ser, tingueu-ne millors per Pasqua.

III
Del torneig no us cal ufanar ni vantar
perqu?? no valgu?? tant com Rotll?? a Saragossa:
i jo us confesso que no em cal preocupar,
que m'haur??eu mort si la llan??a no fos esmussada,
perqu?? clarament em don??reu tal cop sobre el front
que f??reu riure en Guillem de Claramunt:
Tots els vostres amics cridaren: Mataplana!,
Fins que es recordaren que ten??eu la m?? in??til.

IV
Amic Mataplana, si el cop hagu??ssiu pogut augmentar
hagu??ssiu mort aquell que els marits fa cornuts,
el cort??s amant que les banyes sap fer cr??ixer
i no tem clapit ni crit ni lladruc de gossa,
guerra ni feix, ni barrera ni ni pont,
sin?? que est?? m??s content que granoteta en font,
la qual sense aigua no podria estar sana
m??s que jo sense amor un dia de la setmana.

V
Marqu??s, escrit porto al ferro de ma llan??a
que home sense fe no pot tenir cura;
i com que aix?? ??s cert, podeu tenir-li por,
perqu?? m??s traidor que v??s mai no nasqu??;
fins i tot mon Sogre, que del Barcelon??s
porta les claus d'enganys i deslleialtats,
comparat amb v??s no sap ni la ma??ola d'una matraca:
perqu?? tots dos heu estudiat a la mateixa escola.

VI
Ramon de Pau, recita el meu sirvent??s
a en Nas-de-corn, i no tinguis por,
perqu?? no hi ha m??s poruc d'aqu?? fins a Fran??a,
ni m??s covard, en el meu coneixement;
que cinc anys fa que no don?? ni reb?? cop
en l'escut d'or on ??s la dama,
ni en torneig no ribota ni dola,
sin?? que t?? per boig qui malmet les seves armes.

I
Joglars, no.t desconortz
e vai t'en d'espero
-no.i gartz agurs ni sortz-
vas lo rei d'Arago,
qe.m traga de preiso;
que ja, pois serai mortz,
no.m tenra dan ni pro.

II
No.i gart colpas ni tortz
en aquesta sazo;
e qan serai estortz,
si.m vol metr'ochaiso,
non a vassal tant bo
de Tortosa als ports
no.il torn son oc e no.

III
E no.n get Mon Marques,
ni.N Guillem de Clarmon,
ni.l Vescomt mal apres,
ni.l qart, si ven d'amon,
q'a totzdic ad un fron:
"Reis, anc no fi qe.us pes,
mas lo maritz aon."

IV
D'aqestz n'i a tals tres
c'ablor moillers ai jon,
et abeurat cen vetz
mon caval a lor fon,
e passatz a lor pon
amdos mos palafres,
q'am mais que Agremon.

V
A.N Arnaut, mon cosi,
et a.N Hugo d'Aveu,
joglars, comtae di,
et a.N Bascol Romeu,
que pregon lo lur Dieu
lo bon rei palaizi
qe.m trag'o qe.m maleu.

I
Joglar, no et desesperis
i v??s-te'n esperonant
-no observis auguris ni sorts-
cap al rei d'Arag??,
que em tregui de la pres??;
que ja, un cop ser?? mort,
no em far?? dany ni profit.

II
No tingui en compte culpes ni errors
i quan ser?? lliure,
si em vol acusar
si em vol acusar,
no t?? vassall tan bo
de Tortosa als ports
que no li torni el seu "s??" en "no".

III
I no excloc Mon Marqu??s,
ni en Guillem de Claramunt,
ni el Vescomte maleducat,
ni el quart, si ve d'amunt,
que a tots dic a la cara:
"Rei, mai no vaig fer res que us pes??s,
per?? els marits deshonro."

IV
D'aquests n'hi ha tres
que amb llurs mullers he jagut,
i he abeurat cent vegades
mon cavall en llur font,
i he passat per llur pont
els meus dos palafrens,
que m'estimo m??s que Agramunt.

V
A n'Arnau, mon cos??,
i a n'Hug d'Aveu,
joglar, conta i digues,
i a en B??col Romeu,
que preguin en nom de D??u
al bon rei palat??
que em tregui o que em rescati.

I
Consir??s cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.

II
Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.

III
Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no.i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre.ls aussors;
jas fosso ric vostr'ancesors;
e non o dic ges per ufana.

IV
Marqes, la vostra desamor
e l'ira qu'e nos dos se mes
volgra ben, se a Dieu plages,
ans qu'eissisetz de Mataplana,
fos del tot pais per bona fes;
qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens
car no fui al vostre socors
qe ja no m'en tengra paors
no.us valges de la gent truffana.

V
E paradis el luoc melhor,
lai o.l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai qe l'arm'es
de Mon Marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles,
e mon Sabata eisamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Lausana.

I
Consir??s canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marqu??s,
En Pon??, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cort??s
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagu?? de S. Mart?? de Tours
a [Lleida] i la terra plana.

II
Grans angoixes amb greu dolor
ha deixat, i el nostre pa??s
sense consol, car ja no existeix
Pon?? el noble de Mataplana:
pagans l'han mort, per?? D??u se l'ha endut
al seu costat i li ser?? indulgent
dels pecats, grans i petits,
perqu?? els ??ngels li foren testimoni
que mantingu?? la llei cristiana.

III
Marqu??s, si vaig dir de v??s follies
i mots vilans i mal apresos,
en tot he mentit i errat,
car mai, des de que D??u bast?? Mataplana,
no hi hagu?? vassall que tant valgu??s
ni que fos tan noble ni tan valent,
ni tan honrat sobre els m??s elevats,
per molt rics que fossin els vostres avantpassats;
i no ho dic gens per ufana.

IV
Marqu??s, el vostre desamor
i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos
b?? voldria, si a D??u hagu??s plagut,
que abans que eix??ssiu de Mataplana
s'haguessin convertit en completa pau i bona fe;
ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit
perqu?? no vaig acudir al vostre auxili;
car la por no m'hauria impedit
ajudar-vos contra la gent enganyosa.

V
Del parad??s al millor lloc,
all?? on el bon rei de Fran??a es troba
prop de Rotll??, s?? que l'??nima est??
de mon Marqu??s de Mataplana;
i el meu joglar del Ripoll??s
i tamb?? el meu Sabata junts,
s??n amb les dames gentils,
sobre una catifa coberta de flors,
al costat d'Olivier de Lausana.

Reis, s'anc nuill temps foz francs ni larcs donaire
ni encobitz per las autrui moillers,
penedenssatz vos en cum hom pechaire,
queras lor etz enemics e gerriers;
e parec ben organ al primier cors
que vos vim far a las primieiras flors,
per que dompna, soimais vos a bon cor,
de vostra'ver vol creiser son tresor.

II
Reis, si fos vius lo pros coms, vostre paire,
non feira pas, per mil marcs de deniers,
la Marquesa far fondejar ni traire
aissi cum faitz vos e vostres archiers.
Na Sibiuda trai per un dels auctors,
cui vos ametz et ill vos fetz amors,
que, si non met En Raimons de Timor,
plus durs lera que frusca q'eis] del tor.

III
E puosc vos dir planamem mon vejaire,
reis deschausitz, ben a dos ans entiers,
e pot vos hom ben mostrar e retraire
la comtessa q'es dompna de Beders,
a cui tolguetz, qan vos det sas amors.
doas ciutatz e cent chastels ab tors:
de tot en tot era de perdre dor
tro.l de Saissac i mes autre demor.

IV
Reis castellans, qetz en luoc d'emperaire:
aissi cum etz rics de totz bos mestiers,
mandatz viatz per tot vostre repaire
vostras grans ostz a flocs et a milliers;
e faitz nos sai un avinen socors,
per que totz temps naiatz pretz e lauzors;
q'a Lerida vej'om dinz e defor
los fums de lost, e nos de Montesor.

V
Coms de Tolsan, parton se las amors
s'a Marquesa non faitz calque socors,
que val trop mais non fetz Elionor:
eras parra si l'amatz de bon cor.

I
Rei, si f??reu en altre temps franc i liberal donador.
tot desitjant dels altres les mullers,
penediu-vos com un home pecador,
perqu?? ara sou llur enemic i guerrejador;
i ??s f??u ben pal??s enguany a la primera incursi??
que vau emprendre a les primeres flors:
si alguna dama us ha donat el cor,
??s que vol que augmenteu el seu tresor.

II
Rei, si fos viu el noble comte, vostre pare,
no faria pas, per mil marcs de diners,
que la Marquesa fos fonejada i disparada
tal com f??u v??s i fan vostres arquers.
Com Na Sib??lia tinc avaladors,
a qui estim??reu i us ompl?? d'amors,
cosa que, si no menteix En Ramon de Timor,
m??s dur li fou que trompada que surt del toro.

III
I us puc dir planament la meva opini??,
rei envilit, ja fa dos anys sencers,
i pot hom b?? mostrar i retreure
la comtessa, que ??s senyora de Besiers,
a qui rob??reu, quan us don?? el seu amor,
dues ciutats i cent castells amb torres:
estava del tot a punt de perdre l'or
fins que el de Saissac hi posa m??s demora.

IV
Rei castell??, que sou en lloc de l'emperador:
aix?? com sou tan ric en bons mesters,
envieu aviat per tot vostre domini
les vostres grans hosts a munions i a milers,
i doneu-nos un apropiat socors,
per tal que sempre tingueu m??rits i lloances;
que des de Lleida hom vegi dintre i fora
els fums de l'host que es veu de Montessor.

V
Comte de Tolosa, s'allunyen els amors,
si a la Marquesa no presteu socors,
ja que ella val molt m??s que no valgu?? Elionor:
ara es veur?? si l'estimeu de cor.

I
Un sirventes ai en cor a bastir
que trametrai a??N Sanchon en Espaigna,
c'ab mon seignor me cuich desavenir
car no m'acuill en sa bona compaigna;
e non per tort ni per colpa q'ieu aia,
mas car el cre q'al arcivesque plaia;
e puois li platz q'ieu m'en an a cubert,
a seguir m'er la via d'En Robert,

II
astivamen, q'ieu non puosc remanir
ni aus estar en plan ni en montaigna,
ni ai amic c'ab si m'aus retenir,
coms ni vescoms ni comtors que re??m taigna;
per que mos cors es marritz e s'esmaia.
E pois lo reis cre de mi gen savaia,
vau m'en als turcs, e no??ill er mais sofert,
e non aura a son dan plus espert.

III
E si no fos la bella cui desir,
que chascun jorn conquier pretz e gazaigna
e??ls bels semblans qe??m fai -qand la remir-
vejaire m'es ja mais jois no??m sofraigna-,
cinc anz aura a la calenda maia
que m'agra??l reis que ten Bordels e Blaia,
malgrat d'aicels qe??m volont mal cubert,
dels tres seignors e d'En Dalmaz de Biert.

IV
A mon seignor puosc ben gabar e dir
que no??il reman el comtat de Sardaigna
mieiller vassals; e cel qe??m fai partir
de s'amistat Dampnidieus lo contraigna.
E vos, dompna, reina pros e gaia,
emperairitz, non cuietz q'ieu m'estraia
de vos amar, anz dic en descobert
que vostr'om sui en plan et en desert.

V
Reis castelans, vas vos mi volv e??m vir,
car so dauratz c'autra poestatz stagna,
e pot vos hom per lo meillor chausir
q'es dal Peiron tro sus en Alamaigna;
car lai etz pros on autre reis s'esmaia
e valetz mais on hom plus vos assaia,
c'a tot lo mon tenetz donar ubert,
e qui mais val, mais de bes l'en revert.

VI
A Mon Tristan, que ben a e mieils aia,
tramet mon chan, e si??l guizerdon pert,
seguit aurai lo trayn del lazert.

VII
Ha, Castelbon! Deus vos don re qe??us plaia,
e membre vos dels quatre filz N'Albert,
q'om non es pros qui ses colps tera pert.

I
Un sirvent??s tinc intenci?? de bastir
que trametr?? a en Sancho a Espanya,
perqu?? amb el meu senyor em proposo desavenir-me
perqu?? no m'acull en sa bona companyia;
i no per ofensa ni per culpa que jo tingui,
mes perqu?? ell creu que a l'arquebisbe plagui;
i ja que li plau que jo me'n vagi d'amagat,
em caldr?? seguir la via d'en Robert.

II
r??pidament, perqu?? no puc romandre
ni goso estar en pla ni en muntanya,
ni tinc amic que amb ell em gosi retenir,
comte ni vescomte ni comtor que en res em sigui favorable;
per la qual cosa mon cor est?? entristit i descoratjat.
I ja que el rei creu de mi [el que diu] la gent malvada,
me'n vaig als turcs, i no li ho suportar?? m??s,
i no tindr?? ning?? m??s expert a fer-li mal.

III
I si o fos la bella que desitjo,
que cada dia conquereix i guanya m??rit
i els bells semblants que em fa -quan la contemplo
tinc la impressi?? que ja mai no em mancar?? goig-,
cinc anys far?? al mes de maig
que em tindria el rei que t?? Bordeus i Blaia,
malgrat aquells que em volen mal ocultament,
dels tres senyors i d'En Dalmau de Biert.

IV
Al meu senyor puc ben parancejar i dir
que no li resta al comtat de Cerdanya
millor vassall; i al que em fa separar
de la seva amistat Nostre Senyor el baldi.
I v??s, senyora, reina noble i afable,
emperadriu, no cregueu que jo m'abstingui
d'amar-vos, sin?? que dic obertament
que vostre vassall s??c en pla i en desert.

V
Rei castell??, cap a v??s em volto i em giro,
car feu daurat all?? que altre sobir?? estanya,
i se us pot considerar el millor elegit
que existeix des del Padr??n fins a Alemanya;
perqu?? sou noble all?? on altre rei desmaia
i valeu m??s com m??s se us posa a prova,
perqu?? a tot el m??n teniu liberalitat oberta,
i a qui m??s val, m??s b??ns li pertoquen.

VI
A mon Tristany, qui b?? t?? i millor tingui,
trameto mon cant, i si el guard?? perdo,
haur?? seguit el rastre del llangardaix.

VII
Ah, Castellb??! D??u us doni tot el que us plagui
i recordeu-vos dels quatre fills de n'Albert,
que no ??s digne qui sense [donar] cops perd la terra.

I
De Berguedan, d'estas doas razos
al vostre sen chausetz en la meillor,
q'ieu mantenrai tant ben la sordejor
q'ie??us cuich vensser, qui dreich m'en vol jutgar:
si volriatz mais desamatz amar,
o desamar e que fossetz amatz.
Chausetz viatz cella que mais vos platz.

II
N'Aimeric, doncs auria sen de tos
si eu lo mieills non chausia d'amor.
Totz temps vuoill mais qe??m teignan per seignor
e que desam e c'om mi teigna car;
car en amor non vengui per musar
ni anc no fui d'aqels desfansendatz:
qe??l gazaing vuoill de dompnas e de datz.

III
De Berguedan, nuils hom desamoros
al mieu semblan non a gaug ni honor;
c'aissi cum sens val mais sobre follor,
val mais qui serv e??n fai mieills ad honrar
c'aicel qe vos penre e non donar.
Per q'ieu vuoill mais esser paubres honratz
c'avols manens e desenamoratz.

IV
N'Aimeric, tot enaissi o faitz vos
cum fetz Rainautz qand ac del fruich sabor:
que s'en laisser non per autra temor
mas car non poc sus el cereis montar,
e blasme??l fruich car aver ni manjar
no??n poc; e vos etz ab lui acordatz,
c'aisso que non podetz aver blasmatz.

V
De Berguedan, car vos etz malgignos
cuidatz qe??z eu sia d'aital color.
Non sui, q'en luoc de gauch pren la dolor;
mas bos respieitz m'ajud'a sofertar,
per qu'eu vuoill mais ses consegre enchaussar
que conseguir so don non fos pagatz,
car mil d'autres val us bens desiratz.

VI
N'Aimeric, mainz de gaillartz e de pros
n'ai vistz faillir tot per aital error.
Q'el cors de N'Ot del caval milsoudor
en fo vencutz car no??l laisset brochar,
que si de pim l'agues faich enansar,
cel qe'l venqet fora per el sobratz:
per c'om deu far, quan pot, sas volontatz.

VII
De Berguedan, cella q'ieu teing plus car
vuoill mil aitans mais amar desamatz
c'ab autra far totas mas volantatz.

VIII
Bar N'Aimeric, ja no??us cuidetz gabar:
que s'amassetz aissi cum vos vanatz,
no??us foratz tant de Tolosa loignatz.

I
De Bergued??, d'aquestes dues opcions
al vostre criteri escolliu la millor,
que jo mantindr?? tan b?? la pitjor
que us penso v??ncer, si se'm vol jutjar rectament:
si preferiu m??s no ser amat i amar,
o no amar i que f??ssiu amat.
Escolliu aviat aquella que m??s us plau.

II
N'Aimeric, doncs tindria seny de nen
si no escollia el que ??s millor en amor.
Sempre m'estimo m??s que em tinguin per senyor
i que no ami i que hom em tingui afecte;
perqu?? a l'amor no vaig venir per perdre temps
ni mai no he estat d'aquells desenfeinats:
que el guany vull en dames i en daus.

III
De Bergued??, cap home desamor??s
en la meva opini?? no t?? goig ni honor;
i aix?? com el seny val m??s que la follia,
val m??s qui serveix i es fa m??s honrat
que aquell que vol prendre i no donar.
Per la qual cosa m'estimo m??s ser pobre honrat
que vil poder??s i desenamorat.

IV
N'Aimeric, de la mateixa manera feu v??s
que va fer Renard quan del fruit tingu?? apet??ncia:
que se n'abstingu?? no per altre temor
sin?? perqu?? no pogu?? dalt del cirerer muntar,
i blasm?? el fruit perqu?? tenir ni menjar
no el pogu??; i v??s amb ell us heu posat d'acord,
que all?? que no podeu haver blasmeu.

V
De Bergued??, com que v??s sou malici??s
us creieu que jo sigui del mateix color.
No ho s??c, que en lloc de goig prenc el dolor;
per?? bona esperan??a m'ajuda a suportar,
perqu?? m'estimo m??s sense aconseguir encal??ar
que aconseguir all?? que no em satisfaria,
perqu?? com mil d'altres val un b?? desitjat.

VI
N'Aimeric, molts de gallards i de nobles
n'he vist fallar per tal error.
Que en la cursa del cavall valuos??ssim de n'Ot
en fou ven??ut perqu?? no el deix?? galopar,
que si abans l'hagu??s fet avan??ar,
el qui el venc?? fora per ell sobrepassat:
per tant hom ha de fer, quan pot, sa voluntat.

VII
De Bergued??, aquella que m??s aprecio
m'estimo mil vegades m??s estimar i no ser estimat
que amb altra fer tota la meva voluntat.

VIII
Bar?? n'Aimeric, ara no us proposeu fanfarronejar:
que si estim??ssiu tal com us envaniu,
no us haur??eu allunyat tant de Tolosa.

I
Qan vei lo temps camjar e refrezir,
e non auch chans d'auzels, voutas ni lais
que fassant bosc ni conbas retintir,
ni fuoilla vertz no.i par ni flors no.i nais,
per q'alz mendics trobadors e savais
camja lor votz per l'invern qe.ls tayna,
mas eu sui cel que no.m volv ni.m biais,
tant ai de joi per freich ni per calina.

II
Amors mi saup plan a os ops chausir
qe.m trames joi al cor, per q'ieu suis gais,
e saup c'amar sabria e gauzir
e gen parlar don midonz valgues mais,
e comenssar ardidamen asais,
so q'ad amor es veraia mezina;
e parec ben qan la bella.m de.l bais,
don non envei duchessa ni reina.

III
Ab entresseins qe.m fetz, qu'eu non aus dir,
mi fetz plus gauch que qi.m dones Roais;
mas non per tant q'ieu no.il aus descobrir,
que mandat m'a que no'm hiesca del casi
mas en chantan, et d'aisso no m'eslais;
que cen chantars n'ai faitz en tremolina,
e tals mil motz q'enqer un non retrais,
ni no.m sove co.is mou ni cum s'afina.

IV
E vos, dompna, c'avetz faich obezir
vostre ric pretz als pros et als savais,
pensatz de mi, e no.m laissetz morir,
e sostenetz una branca dl fais;
c'amars ses pros non es fruitz que engrais,
c'al plus cortes fai magrezir l'esquina.
E pois vos plac q'az amar vos m'atrais,
be.m degratz dar de vos luoc et aizina.

V
E per so prec celliei qe.m fai languir
qe.m fassa tant que ma dolor m'abais,
dond pert maint jorn lo manjar e.l dormir,
alqes per joi et alqes per esmais,
e non per tant c'anc no.m menti ni.m trais:
tant tem l'amor qe.m ren en disciplina!
E s'il tant fai que d'amar mi se lais,
l'arma.is n'ira vergoignosa et enclina.

VI
Chansoneta, si.us saupesses formir
d'intrar en cort o offrir en palais
et a parlar ab midonz, cui desir,
pregera vos, que coit m'es et ais,
a la bella, cui soi fis e verais,
m'anassetz dir, puois tanta gens l'aclina,
qe.il mieiller es del mon e que val mais:
meraveil me cum mon cor no devina.

I
Quan veig el temps canviar i refrescar,
i no sento cants d'ocells, cad??ncies ni modulacions
que facin el bosc i les comes retentir,
ni fulla verda no apareix ni flor no neix,
per la qual cosa als trobadors ro??ns i miserables
canvia la seva veu per l'hivern que els amo??na,
per?? jo s??c aquell que no em tombo ni m'esbiaixo,
tinc tan de goig pel fred com per el calor.

II
Amor em sab?? triar b?? a son profit
quan em tramet?? goig al cor, per aix?? estic content,
i sab?? que sabria amar i gaudir
i gentilment parlar perqu?? ma dama valgu??s m??s,
i comen??ar ardidament assaigs,
que ??s per amor la vera medicina;
i sembla clar quan la bella em d??na el bes,
per aix?? no desitjo duquessa ni reina.

III
Amb els senyals que em f??u, que jo no goso dir,
em fe?? m??s goig que si em don??s Edessa;
per?? no tant que jo li gosi descobrir,
que m'ha manat que no em surti de la boca
sin?? cantant, i que en aix?? no m'excedeixi;
que cent cantars he fet tot tremolant,
i mil mots dels quals no n'he divulgat ni un,
i no em recordo com comencen i com acaben.

IV
I v??s, senyora, que heu fet obeir
vostre ric m??rit als nobles i als vils,
penseu en mi, i no em deixeu morir,
i sosteniu una branca del feix;
perqu?? amar sense profit no ??s fruit que engreixi,
que al m??s cort??s li fa amagrir l'esquena.
I ja que us plagu?? atreure'm a amar-vos,
b?? em deur??eu donar prop de v??s lloc i avinentesa.

V
I per aix?? prego a aquella que em fa llanguir
que em faci tant que mon dolor s'abaixi,
pel qual perdo molts dies el menjar i el dormir,
de vegades per goig i altres per decandiment,
e no perqu?? alguna vegada no em ment??s ni em tra??s:
tant temo l'amor que em t?? turmentat!
I si arriba el punt que d'amar em deixi,
l'??nima d'ella se n'apartar?? vergonyosa i afligida.

VI
Can??oneta, si us sab??ssiu espavilar
per entrar en la cort o oferir-vos en palau
i per parlar amb la meva senyora, a qui desitjo,
us pregaria, que per mi ??s pressa i angoixa,
que a la bella, de qui s??c fidel i vera??,
an??ssiu a dir, ja que tanta gent la revereix,
que ??s la millor del m??n i la que val m??s:
em meravella com mon afecte no endevina.

I
Arondeta, de ton chantar m'azir:
qe vols, qe qers, qe no.m laissa durmir?
Enojat m'as e non sai qe responda,
q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
e qar no.m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.

II
Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s'ella fos, si com ieu sui, yronda
ben ha dos mes q'il vos for'al esponda;
mas qar no sap lo pais ni.l viatge,
m'enviet sai saber vostre coratge.

III
Arondeta, miels ti degr'acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond vironda,
qi formet cel e terr'e mar prionda;
e s'ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce.us prec que no.m torn a dampnatge.

IV
Segner amics, qi.m fez vas vos venir,
vostra domna,. m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e.l anel d'aur, q'es be obs qe s'esconda,
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n'agues d'avantage.

V
Arondeta, del rei no.m posc partir
q'a Tholoza no.l.m convenga seguir;
mas ben sapchaz Mon Jordan, cui qe.n gronda,
en mei lo prat, pres l'aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l'erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.

VI
Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q'a mi non pot fallir,
quan m'en irai, q'om no.m pel o no.m tonda,
...........................................
e qant sabra q'es en estrangn regnatge,
ben l'er al cor greu e fer e salvatge.

I
Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
qu?? vols? qu?? cerques? que no em deixes dormir?
M'has enutjat i no s?? qu?? respondre,
perqu?? jo no he estat sa des de que vaig travessar Gironda;
i com que no em dius salutaci?? o missatge
de Bon Esper (Bona Esperan??a), no entenc ton llenguatge.

II
Senyor amic, r??pidament em f??u venir
la vostra dama, perqu?? t?? desig de v??s,
i si ella fos, com ho s??c jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us f??ra a l'espona;
per?? com que no sap el pa??s ni la ruta,
m'ha enviat ac?? per saber la vostra intenci??.

III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te m??s.
Que us salvi el D??u que tot el m??n corona,
que form?? cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni dany.

IV
Senyor amic, qui em f??u venir a v??s,
Vostra dama, em f??u jurar i prometre
que us record??s la sibella de la gonella
i l'anell d'or, que conv?? que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tingu??reu per avan??at.

V
Oreneta, del rei no em puc separar
perqu?? a Tolosa em conv?? seguir-lo;
per?? b?? sap mon Jordan, que encara que alg?? rondini,
al mig del prat, prop de l'aigua del Garona,
el derrocar?? davant tots sobre l'herba,
i no crec dir jact??ncia ni vilesa.

VI
Senyor amic, D??u us deixi complir
vostre desig, que jo no podr?? evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em plomin,
.........................................
i quan sabr?? que esteu en regne estrany,
li'n patir?? son cor fer i salvatge.