Jordi de Sant Jordi
De Viquip??dia
Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor, va n??ixer al Regne de Val??ncia en data indeterminada i va morir probablement el 1424.
Tingu?? el c??rrec palat?? de cambrer reial i fru?? de la protecci?? d'Alfons el Magn??nim. Particip?? en l'acci?? de Calvi i al setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entr?? a N??pols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriv?? el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la cortesana vida sumptuosa i la seva confian??a en una breu alliberaci?? per part del rei.
Poeta eminentment cortes??, apareix vinculat al grup d'escriptors joves que lloen la reina Margarida de Prades, v??dua de Mart?? I, a la qual sembla que dedic?? algunes de les seves m??s solemnes can??ons, com Midons i segurament els Estramps.
En aquest ambient es degu?? relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marqu??s de Santillana.
El seu breu can??oner (18 composicions) ??s essencialment amor??s, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortes?? trobadoresc, que mantenia la seva vig??ncia i efic??cia en els nuclis postfeudals de Catalunya.
La influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, FoIquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel) ??s palesa en la seva obra po??tica.
El seu m??s bell poema, veritable joia de la l??rica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un alt??ssim to po??tic una creen??a popular.
La suau tristor ??s tamb?? una caracter??stica de la seva l??rica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.
El poeta sovint recorre a expressions i recursos ret??rics presos de la l??rica italiana de Petrarca, que aleshores comen??ava a difondre's entre els poetes catalans.
En Los enuigs continua la tradici?? del Monjo de Montaudon i de Cerver?? de Girona.
No manquen de gr??cia la seva Crida a les dones, preg?? adre??at a les dames, i Lo canviador, poema sobre les trampes i arg??cies que hom feia en els canvis de la moneda.
La seva Can???? d'op??sits constitueix la renovaci?? d'un vell tema medieval a base de conceptes de trobadors i del Petrarca m??s ret??ric.
La seva llengua ??s encara un valenci?? en el qual s??n abundosos els proven??alismes l??xics i de flexi??, per?? sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.
Alguns dels seus poemes (Presoner, tamb?? conegut amb el t??tol de Desert d'amics, i Can???? d'op??sits) han estat bellament musicats per Raimon.
