Trobador
De Viquip??dia
Un trobador ??s un poeta cantor de l'Edat Mitjana que crea composicions liter??ries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Els trobadors normalment cantaven en occit??, sovint en llenguadoci?? posteriorment, per?? fou al principi el Llemos?? el centre m??s important de la cultura trobadoresca.
Poetes i m??sics, amb un gran domini de la ret??rica i de la m??sica. Els seus poemes no eren per ser llegits, sin?? escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortes?? i aristocr??tic, culte i ric, propi de la cort feudal.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria i literatura
[edita] Etimologia
Entre les diverses possibilitats etimol??giques del verb "trobar" la m??s habitual ??s la d'inventar o crear liter??riament, del llat?? tropare (en grec tropos). Cal distingir en aquella ??poca el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar mat??s diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llat??, en canvi el segon ho feia en una llengua rom??nica.
[edita] Origens
Aquesta moda va n??ixer en Occit??nia durant el segle XI, el primer trobador del qual es t?? const??ncia va ser Guilh??m d'Aquit??nia (1071-1127), duc d'Aquit??nia. L'estil va florir en el segle XII. Els trobadors normalment viatjaven grans dist??ncies, ajudant aix?? a la transmissi?? de not??cies entre una regi?? i altra.
Els trobadors, personatges majorit??riament de la noblesa, sovint a mig cam?? entre el guerrer i el cortes??, amb les seves can??ons amoroses sobretot, per?? tamb?? amb les seves composicions de propaganda pol??tica, els seus debats i, en definitiva, amb la seva visi?? del m??n, ens mostren l'inici d'una hist??ria cultural i pol??tica amb una varietat que no trobem en cap altre document de l'??poca. La seva literatura, a m??s, ser?? una de les fonts b??siques de la poesia que durant segles es conrear?? en el nostre pa??s; fins i tot en el segle XX, autors com J. V. Foix no es poden explicar del tot sense con??ixer all?? que composaren aquests escriptors dels segles XII i XIII.
[edita] Llengua
Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la hist??ria de la literatura catalana malgrat que s??n poetes que escriuen en una llengua que no era la pr??pia de Catalunya: La po??tica dels trobadors, que sorgeix a Occit??nia a finals del segle XI, afecta tamb?? Catalunya i el nord d'It??lia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a m??s, en qu?? les difer??ncies entre el proven??al, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catal?? eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producci?? liter??ria -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir l'occit??, si ??s vol cada vegada m??s catalanitzat, en la seva obra po??tica i el catal?? en la prosa. Aquesta situaci?? pervisqu?? fins Ausi??s March -primera meitat del segle XV-. Per ??ltim, la tradici?? liter??ria dels trobadors encara t?? vig??ncia en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i ??s, sense dubte, una de les bases m??s importants de la l??rica catalana.
Els trobadors proven??als van aconseguir crear una llengua liter??ria comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans, per?? ben compresa en tot el domini ling????stic. T??cnicament s???anomena koin??, no es una parla, sin?? una variant ling????stica espec??fica per a la poesia, amb gran ??xit m??s enll?? de les fronteres occitanes. La seva poesia es va convertir en la primera mostra de literatura d???alta exig??ncia art??stica en llengua vulgar que va con??ixer l???Europa cristiana, i la seva influ??ncia en l???esdevenidor de la cultura occidental.
[edita] Els trobadors
Poetes i m??sics, amb un gran domini de la ret??rica i de la m??sica. Escrivien en proven??al (dialecte de l???occit??). Els seus poemes no eren per ser llegits, sin?? escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortes?? i aristocr??tic, culte i ric, propi de la cort feudal. Els trobadors podien ser de condici?? ben diferent, des de reis (Alfons I el Cast???) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l???estona, fins a aut??ntics professionals de la poesia (Cerver?? de Girona, Ramon Vidal de Besal??, etc.). Els trobadors proven??als van aconseguir crear una llengua liter??ria comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans, per?? ben compresa en tot el domini ling????stic. T??cnicament s???anomena koin??, no ??s una parla, sin?? un argot espec??fic per a la poesia, amb gran ??xit m??s enll?? de les fronteres occitanes. La seva poesia es va convertir en la primera mostra de literatura d???alta exig??ncia art??stica en llengua vulgar que va con??ixer l???Europa cristiana, i la seva influ??ncia en l???esdevenidor de la cultura occidental. Els can??oners recullen les composicions dels trobadors. Es van compilar al segle XIII, ordenats per autors i g??neres.
Es coneixen uns 350 trobadors de proced??ncia social molt diversa, des d'alguns dels personatges m??s importants de la seva ??poca, comen??ant pel primer trobador conegut, Guilh??m d'Aquit??nia al Papa Climent IV o el fam??s rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lle?? (que abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquit??nia i comte de Poitiers), a altres personatges de la noblesa com el catal?? Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famos??ssims d'origen humil, com era el cas de Marcabru, que comen???? com a joglar. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), sempre de la noblesa com la comtessa de Dia. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca liter??ria, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma pol??tica, en canvi per altres era una professi?? de la qual vivien. Malgrat aquestes difer??ncies socials hi havia la tend??ncia a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents; aix?? no vol dir, ??s clar, que no fossin conscients del lloc que cadascun d'ells ocupava en la jerarquitzada societat de l'??poca. Tot i aix??, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permet??s aconsellar grans senyors i gaudir d'una confian??a que en altres circumst??ncies no haurien tingut. L'ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII, per?? ja al segle seg??ent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts; la guerra contra els albigesos i la batalla de Muret supos?? tamb?? un entrebanc important en la difusi?? del seu art.
En general tots tenien una bona formaci??. Cal pensar que estaven subjectes a crear paraules i m??sica. I paraules dins d'uns motlles estrictes de m??trica i versificaci?? que no podien improvisar. El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment m??s de deu poemes a l'any, ??s a dir, m??s o menys el que en l'actualitat ??s la producci?? mitjana de qualsevol cantant o grup musical. Gaireb?? tots havien estudiat el trivi (gram??tica, l??gica i ret??rica) i el quadrivi (aritm??tica, geometria, m??sica i astronomia) i, a m??s, tenien coneixements dels tractats de po??tica llatins i de composici?? musical i tamb?? seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem esmentar les Razos de trobar, de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besal??, les Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foix??, l'enciclop??dic Lo Breviari d'amor (1288-1292) de Matfre Ermengau, que se centra sobretot en l'amor i el seu tractament i no en els aspectes gramaticals estrictes; en el segle XIV, amb la finalitat de revitalitzar el m??n i la po??tica dels trobadors, Guilh??m Molinier escrigu?? les Leys d'amors (1328-1337, versi?? en prosa); i ja a finals del segle XIV i durant el segle XV comen??aren a apar??ixer els primers tractats destinats als poetes en llengua catalana, entre els quals destaquen el Torcimany de Llu??s d'Aver???? i el Llibre de Concordances (1371?) de Jaume March (oncle d'Ausi??s March).
Excepte dels reis i grans senyors, tenim poca informaci?? sobre la resta de trobadors i la que ens ha arribat de vegades ??s poc contrastada i fiable. Fonamentalment aquesta informaci?? prov?? dels Can??oners.
[edita] Can??oners
Els can??oners recullen les composicions dels trobadors, que tenien car??cter oral. Es compilaren a partir del segle XIII, ordenats per autors i g??neres, amb o sense notacions musicals, amb o sense petites biografies (vida) i amb o sense breus explicacions del perqu?? dels poemes (raz??).
S??n uns documents -en total se'n conserven 76- que consten habitualment de tres apartats: vides, razos i composicions. D'alguns trobadors ??nicament s'inclo??en les poesies sense cap altra refer??ncia.
- En el primer apartat s'explicava la vida del trobador.
- En el segon, les raons per les quals havia escrit determinat poema. Aquesta informaci?? no solia ser freq??ent.
- Per ??ltim, figurava el propi poema, en 256 casos amb la melodia corresponent.
En aquests documents es conserven 2542 poemes, que de vegades es repeteixen en diferents Can??oners i de vegades s'atribueixen a diferents trobadors. Quant a les vides n'hi ha de tot tipus: extenses o curtes segons el Can??oner, reals o inventades, com s'ha pogut comprovar en comparar-les amb altres documents de l'??poca.
[edita] Altres
Altres rols semblants van apareixer per altres regions d'Europa, com els joglars, els trouv??res a Fran??a o els minnesingers a Alemanya.
[edita] G??neres trobadorescos
La poesia trobadoresca era sobretot de tem??tica amorosa, per?? tamb?? podia centrar-se en aspectes pol??tics, morals, literaris, etc. A continuaci?? hi ha una classificaci?? no exhaustiva de la seva literatura dividida en tres apartats: els g??neres condicionats per la versificaci??, en qu?? es tenen en compte els aspectes m??trics i no la tem??tica, que solia ser amorosa; els generes condicionats pel contingut, que ??s l'apartat m??s variat i extens; i els debats entre trobadors, ??s a dir, aquelles composicions en qu?? dos trobadors s'enfronten a trav??s d'un di??leg amb una tem??tica variada.
[edita] G??neres condicionats per la versificaci??
[edita] G??neres condicionats pel contingut
- Can????
- Sirvent??s
- Can???? de croada
- Plany
- Alba
- Alba religiosa
- Pastorel??la
- Serranilla (literatura en castell??).
[edita] Debats entre els trobadors
[edita] Altres estils
Els estils exposats a continuaci?? s??n estils no classificats que han estat extrets de la Wikipedia en Occit??. Aquests estils tenen menys manifestacions que els anteriors.
[edita] Estils po??tics
La poesia trobadoresca es manifestava a trav??s d'estils, o trobars, diferents:
- Trobar leu (o pla): Expressi?? senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, abs??ncia de recursos estil??stics dif??cils. Pensaments clars que pot captar f??cilment un auditori variat. Aquest ??s l'estil m??s utilitzat, sobretot en els sirventesos.
- Trobar herm??tic: Hi ha diversos trobars herm??tics: car, escur, sotil, prim, cobert... , segons expressen els propis trobadors en les seves composicions sense especificar les caracter??stiques. Els dos m??s habituals, per??, s??n els seg??ents:
- Trobar clus: trobar herm??tic basat en el recarregament i la complicaci?? de conceptes, l'ab??s de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretaci?? en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). Marcabr?? el f??u servir amb freq????ncia.
- Trobar ric: l'hermetisme es basa en la complicaci?? de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge dif??cil, amb rimes estranyes, etc. Arnaut Daniel fou el gran mestre d'aquest estil.
[edita] Llista de trobadors
La major part dels trobadors coneguts hui en dia eren d'origen occit??. Un nombre redu??t dels trobadors, una vintena, eren d'origen catal?? i contribu??ren, en alguns casos de forma molt notable, a l'esplendor del corpus po??tic que durant dos segles va ser hegem??nic en les corts medievals i fins i tot va traspassar aquestes fronteres. En total es conserven prop de 200 composicions del trobadors catalans (un nombre prou redu??t si tenim en compte que 120 corresponen a Cerver?? de Girona i 31 a Guillem de Bergued??). Per suposat, hem de tenir en compte que alguns -molts?- dels seus poemes es degueren perdre; tamb?? cal tenir present que estem parlant ??nicament de trobadors d'obra conservada i no d'aquells que s'ementen en alguna composici??, com Ot de Montcada, dels quals no ens ha arribat cap poesia. Com tamb?? hem dit, feien servir l'occit??, encara que en alguns casos es pot detectar la inclusi?? d'algunes paraules catalanes en les seves composicions; tot i aix??, recordem que les dues lleng??es eren molt similars en aquesta ??poca i no fou fins al segle XIX que s'elaboraren els primers estudis seriosos que les diferenciaven.
[edita] Trobadors occitans
- Guilh??m de Peitieus
- Aimeric de Peguilhan
- Arnaut Daniel
- Bernat de Ventadorn
- Beatritz de Dia (Comtessa de Dia)
- Bertran de Born
- Ernoul el Vielh
- Folquet de Marselh
- Gaucelm Faidit
- Guiot de Dijon
- Guiraut de Bornelh
- Guiraut Riquier
- Jaufre Rud??l
- Marcabru
- Martin Codax
- Peire Cardenal
- P??ire Vidal
- Raimbaut d'Aurenja
- Raimbaut de Vaqueiras
- Ramon de Miraval
[edita] Trobadors catalans
- Guerau de Cabrera
- Berenguer de Palou
- Alfons el Cast
- Pon?? de la Gu??rdia
- Guillem de Bergued??
- Guillem de Cabestany
- Huguet de Mataplana
- Ramon Vidal de Besal??
- Pon?? d'Ortaf??
- Formit de Perpiny??
- Guillem Ramon de Gironella
- Pere el Gran
- Pere Salvatge
- Cerver?? de Girona (Guillem de Cervera)
- Jaume el Just
- Berenguer d'Anoia
- Jofre de Foix??
- Amanieu de Sescars
- Frederic III rei de Sic??lia
- Pon?? Hug d'Emp??ries
[edita] Trobadors italians
[edita] El trobador an??nim de Sant Joan de les Abadesses
Al monestir de Sant Joan de les Abadesses (el Ripoll??s), foren trobades en dos fulls solts, que servien com a tapes d'un registre, tres composicions del segle XIII, amb notaci?? musical messina. El manuscrit es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Les tres peces que formen part del grup an??nim del Can??oner de Sant Joan de les Abadesses s??n: S'anc vos amei, era??us vau desaman (Si alguna vegada us he estimat), Ara lausetz, lausetz, lausetz (Ara accepteu, accepteu, accepteu) i Amors, merce on sia (Amor, que no hi hagi compassi??).
[edita] S???anc vos amei
S???anc vos amei, era??us vau desaman E ai razo qe no??i trob mas enjan I. Enjan i trob per mitad veramen, per q???eu nou??us deg tener negum coven;] vos avetz fait lo major fallimen q???anc amiga fezes vos aman. S???anc. .. II. Mas no??m tenjatz per vostre servidor, De vos mi part e vir mon cor aillor; s???anc me lausei, ara??n porti clamor del vostre cors fals, lausengiern, truan. S???anc. .. III. Ja n??m tenrez mais en vostre poder c???aisi vos veg baxar e decaer; en altr???a i ems mon sen e mon saber: joveneta qe non a pel ferran. S???anc. .. |
Si alguna vegada us he estimat, a hores d'ara ja no us estimo i en tinc una ra??] Perqu?? (amb v??s) no hi trobo m??s que engany. I. Veritablement, que trobo engany per part vostra] Per la qual cosa ja no tinc cap mena de comprom??s] amb V??s; heu com??s la falta m??s gran que mai una dama ha com??s contra el seu amant.] Si alguna vegada... II. I no em considereu ja servidor vostre,] De v??s me???n separo i dirigeixo el meu cor cap una altra banca; Si mai us vaig lloar, ara em queixo de v??s] Del vostre fals cor, mentider, i tru??.] III. Mai m??s en tindreu en el vostre poder] perqu?? us veig davallar i caure en la vostra v??lua;] he posat en una altra dama el meu sentiment i la meva intel??lig??ncia:] una noia joveneta que no t?? el cabell gris.] |
[edita] Ara lausetz, lausetz, lausetz
|
Versus Carstina di delebitur iniquitas terre.] Et regnavit super nos salvator mundi.] |
|
|
Antifona Optimam partem elegit sibi Mar??a, quae non auferetur ab ea in eternum. |
|
|
Magnificat et Gloria Magnificat anima mea Dominum Et exultavit spirtiuts meus in Deo Salutati meo] Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto] Sicut erat principio et nunc et semper et saecula saeculorum amen. |
|
Ara lausetz, lausetz, lausetz li condamen l'abbet I. Bela si vos eravatz de nostra maiso] a profit de tots moines vos pendriatz liuraso;] Mas vos non estaretz, bela, Si totz jorns enversa no, Sos dit l'abbet. Ara lausetz... II. Bela, si vos voliatz en nostre???orden remanir,] gras capos ne grosses oches no vos poirian falir;] mas a vos convenra, bela, ab totz los monges jazir] e ab l'abbet. Ara lausetz... III. Er nos en qatre moines tuit d'una religio,] e qan l'uns fa tort a l'altre ab gran verges nos batom:] mas vos non seretz batuda si de colps de cui los nor.] Sos dis l'abbet. Ara lausetz... IV. Si vos ex qatre vint moines, lo vulria mais de cen,] E serai ne fort irea si no??us ren totz [per cent] tanz;] Levarai vos la quintena, foretz tuitz ardi(a)men Ab vostr???abbet. Ara lausetz... V. Bela, anuit intraretz dinz nostre dormitor;] de cincanta qatre moines vos en farem cobertor;] non ausirez sein de clotxa si de vits serjornatz no,] sos dis l'abbet. Ara lausetz... Ara n???intra nostr???amia ab los fraires el dormitor,] [ab cincanta aetre moines qe??n volon far de cobertor;] ja on exita la bela tro qe dessus e desor] li don l'abbet. Ara lausetz... |
Ara accepteu, accepteu, accepteu l'ordre de l'abat. I. Bella, si v??s f??ssiu monja de la nostra casa] en profit de tots els monjos rebr??eu el vostre sou;] per??, bella, de tot aix?? en rebreu res si no hi] poseu el cul, va dir l'abat. Ara accepteu... II. Bella, si volgu??ssiu romandre en la nostra ordre] nos us han de faltar ni grans capons ni grans oques;] per??, bella, caldr?? que jageu amb tots els monjos i amb l'abat. Ara accepteu... III. Ara som vuitanta monjos, tots de la mateixa religi??,] i quan un fa tort a l'altre, en colpegem amb grans vergues;] per?? v??s no sereu batuda sin?? ??s a cops de collons,] ha dit l'abat. Ara accepteu... IV. Si v??s sou vuitanta monjos, jo ho voldria (fer) m??s de cent vegades,] i m???enfadar?? molt si tots plegats no us faig cent vegades;] arribarem a un acord si vosaltres us comporteu valentament] i el vostre abat. Ara accepteu... V. Bella, aquesta nit entrareu en el nostre dormitori,] i us fareu un cobrellit de cinquanta monjos;] so sentireu sons de campanes sin?? de caralls eixorivits,] aix?? diu l'abat. Ara accepteu... Ara entra la nostra amiga amb els germans al dormitori,] amb el cinquanta monjos que li volen fer de cobrellit;] no en sortir?? la bella fins que per davant i per darrere] no li hagi donat l'abat. Ara accepteu... |
[edita] Amors, merce on sia
Amors, merce on sia no t???i abandonasses, qe lo meu cor desia membrando me portases. I E no ne crederia qe t???amor me falsasses ne a la vita mia per altre (me)camjasses. II Encara no me desespere d la tu???amistate; po no te poriria far glsa desleialtate al'amor q???eu te port, bela, pena d'umilitate. Amors, merce no sia... III E se??l tempo no m???engana qe viva longamente, ben serai [complit] de pen???e de turmente. Amors, merce no sia... IV A busca per un bello riso Deus laxa lo??m credere qu??eu vauc en paradiso e eis fors de perilo Amors, merce no sia... |
Amor, que no hi hagi compassi?? si no t???hi abandonessis. ??s el que el meu cor desitja, recordant el que m???hauries portat. I I per aix?? jo no creuria que el teu amor fos fals, ni que al llarg de la meva vida em canviessis per un altre. II Encara no em desespero de la teva amistat la falsa deslleialtat a l'amor que jo et porto no et portaria cap benefici, bonica,] plena d'humilitat. Amor, que no hi hagi compassi??... III I si el temps no m???enganya que visqui per molt anys que jo b?? estar?? [ple] de penes i de turments. Amor, que no hi hagi compassi??... IV Per un bell somriure en els seus llavis] D??u em deix?? creure que vaig al parad??s i que en surto fora de perill. Amor, que no hi hagi compassi??... |
[edita] Refer??ncies
- Els trobadors catalans, amb la seua autoritzaci??.
- El trobador an??nim de Sant Joan de les Abadesses
[edita] Enlla??os externs
- Selecci?? de 10 poemes de Poesia trobadoresca. Antologia, a cura de Lola Badia, versions d'A. B., Les millors obres de la literatura universal 14 (Barcelona: Edicions 62, 1982). 305 p. Sisena edici??: 1998. Amb l'original i la traducci?? catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB).
- Selecci?? de 2 poemes de Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, estudi introductori de Magda Bogin, versions po??tiques d'A. B., Col??lecci?? Cl??ssiques Catalanes 3-4 (Barcelona: LaSal Edicions de les dones, 1983), 198 p. Tercera edici??: 2006. (Barcelona: Horsori Editorial). Amb l'original i la traducci?? catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB).
