Alba religiosa

I
Axi con cel c'anan erra la via
que deu tener, can va ab nit escura,
e te cam?? nal e brau, qui l'atura,
e non sab loc, ne cam??, on se sia,
sufren mal temps ab regart de morir,
soy eu, tan no pusc fer ??o que desir:
que vis fenir la nit, coen??an l'alba.

II
Que??l cam?? ay errat que far devia:
tan m'es la nuytz fer'e salvatg'e dura,
e??l temps tan braus que ez on mays va mays, piyura;
per que, no say on m'an ne on m'estia:
qu'enan non pusc anar ne romanir,
ne pusc lo temps laxar ne.l pusc sofrir,
per que, m'albir que m'an trop tardan l'alba.

III
est segles fals es la nuit qui??m laguia:
cam?? d'infern, temps braus, ple de rancura,
e vals de plors: ??o ditz Sant'Escriptura.
E l'enfans paucs can nays o signifia,
c'ab ab dolors yug'e??y esta, ez exir
no??n pot ses plor. Ver Deu, faitz m'esclarzir
per dryt seguir lo cam?? denan l'alba.

IV
Eu no soy ges cel qui va a s'amia
de nuyt, car cil cuy m'autrey m'assegura,
pessan a leys; e d'altre no n'ay cura,
e lays la nuyt, e voil prendre??l clar dia:
car il no tem lauzenjar ne mal dir,
enans li pusc ab jorn denan venir:
per qu??eu asir la nit, desiran l'alba.

V
Altr'amador say c'a ir'e feunia
can ab sidons es, e descre e jura
can les jorns ve e la nuytz tan pauc dura,
e jamais jorn ne alba ne volria;
ez u, car tan dura la nuytz, cossir,
c'ab nuit no pusc de leys cuy soy, jausir,
ne??l lum chausir que??ns fa clar e gran l'alba.

VI
Gaugs es e lutz, stella que??l mon guia,
e anc no fo domna d'aytal natura,
c'on mays sofer de preyadors, melura;
e sos Espos far ??o que no faria
nuylls altr'espos, car platz-li, can servir
ve s'espoza, amar e obezir:
qu'es ses falir que??ns va??l jorn mostran alba.

VII
D'est'alba deu totz hom aver desir,
c'om ses l'alba no pot al jorn venir
ne??l Sol chausir, ne deu azirar l'alba.

VIII
Le nobles reys de Mayllorca sab dir
e far tot be, e??l segle??l deu servir
e obezir, seven e honran l'alba.

I
Aix?? com aquell que cam??nant erra el cam??
que ha de seguir, quan va de nit obscura,
i t?? cam?? dolent i dif??cil, que l'atura,
i no sap el lloc, ni el cam??, on ??s,
sofrint mal temps en perill de morir,
estic jo, tan impotent de fer el que desitjo:
que vei??s acabar la nit, comen??ar l'alba.

II
Perqu?? el cam?? que havia de fer he errat:
tan fera i salvatge i dura m'??s la nit,
i el temps tan dolent que com m??s va m??s empitjora;
per la qual cosa no s?? on vaig i on m'estic:
que endavant no puc anar ni quedar-me,
ni puc el temps oblidar ni sofrir-lo,
pel que m'imagino que massa vaig retardant l'alba.

III
Aquest segle fals ??s la nit que m'entret??:
cam?? d'infern, temps inh??spit, ple de ranc??nia,
i vall de plors: aix?? diu la Sagrada Escriptura.
I l'infant petit quan naix ho indica,
que amb dolors juga i crida, i sortir
no pot sense plors. D??u veritable, fes-me llum
per dret seguir el cam?? que d??na a l'alba.

IV
Jo no s??c aquell qui va a la seva amiga
de nit, car aquella a qui em lliuro m'aferma
pensant en ella; i cap altra cosa no em preocupa
i deixo la nit, i vull arribar al dia clar:
perqu?? ella no tem la cal??mnia ni la maledic??ncia,
sin?? que li puc durant el dia davant anar:
perqu?? jo odio la nit, tot desitjant l'alba.

V
S?? d'un altre amant que s'irrita i s'altera
quan amb la seva dama es troba, i i blasfema i jura
quan arriba el dia i la nit tan poc dura,
i mai no voldria el dia ni l'alba;
i jo, que penso que la nit ??s tan llarga,
perqu?? de nit no puc fruir d'aquella de qui s??c,
ni sortir la llum que fa clara i gran l'alba.

VI
Goig ??s i llum, estrella que el m??n guia,
i mai no exist?? dama de tal natura,
que quan m??s pregadors sofreix, m??s s'enalteix;
i el seu Esp??s fa all?? que no faria
cap altre esp??s, ja que li plau que se serveixi
la seva esposa, (i sigui) amada i obe??da:
perqu?? ??s sense falta que l'alba ens mostra el dia.

VII
D'aquesta alba ha de tenir desig tothom,
ja que sense l'alba no pot arribar el dia
ni el sol sortir, no s'ha d'odiar l'alba.

VIII
El noble rei de Mallorca sap dir
i fer tot b??, i el m??n l'ha de servir
i obeir, tot servint i honrant l'alba.