Sordello

De Viquip??dia

Sordello (c. 1180, a Goito, prov??ncia de Mantua- c. 1268) tamb?? conegut en occit?? com a Sord??l) va ser un trobador llombard del segle XIII que escrigu?? poesia en occit??. Se'l coneix sobretot de manera indirecta gr??cies a les lloances d'altres poetes: com per exemple Dante Alighieri a la seua obra De vulgari eloquentia, i al Purgatori de la Divina Com??dia. ??s a m??s l'heroi d'un poema de Robert Browning (Sordello, 1840).

La vida de Sordello divergeix molt dels retrats que s'han fet posteriorment encara que fos el m??s fam??s dels trobadors d'It??lia. Se sap que li agradaven les baralles, el 1220 va ser involucrat en una taverna brawl a Flor??ncia; el 1226, mentre es trobava a la cort de Ricard de Bonifazio a Verona, va segrestar l'esposa del seu protector, Cunizza, a instigaci?? del seu germ??, Ezzelino da Romano. Aqueix esc??ndol va condicionar la seua fugida el 1229 a Proven??a, on sembla que va viure cert temps abans de viatjar per altres pa??sos. Entr?? despr??s al servei de Carles d'Anj??, i es pensa que el va acompanyar, el 1265, a la seua expedici?? cap a N??pols (on hauria tingut com a recompensa certes propietats despr??s de la conquesta); el 1266 el feren presoner en aquesta ciutat. Les darreres proves documentals de la seua vida s??n del 1269, i se suposa que va morir a Proven??a.

El seu poema did??ctic, L'ensenhamen d'onor, les seues can??ons d'amor i les seues peces sat??riques tenen pocs punts comuns amb la presentaci?? de Dante.

M??s recentment es poden trobar refer??ncies a Sordello a les obres 'Molloy' i 'Malone Dies' de Samuel Beckett. Ezra Pound tamb?? evoca Sordello a els Cants.