Berenguer d'Anoia

De Viquipèdia

Berenguer d'Anoia (cap a 1300), es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un escriptor mallorquí de pares catalans, que es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on, a diferència dels tractats de Ramon Vidal de Besalú o de Jofre de Foixà, predomina el caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical. El seu llibre comença amb un pròleg on dóna notícies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retòriques, els errors principals de la versificació, etc. Tot això il·lustrat amb exemples extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre són citats de forma correcta.

Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada, per bé que alguns exemples del seu tractat poden ser de creació personal, com el fragment de a continuació.

Es tracta d'una brevíssima alba religiosa que no és segur que correspongui a Berenguer d'Anoia: podria ser un fragment que el trobador va recollir per il·lustrar un aspecte del seu Mirall de trobar. Sigui com sigui, fixeu-vos en la seva condensació expressiva i en com encara avui podria servir com a reflexió religiosa.

Gaita, be gardatz
que no us sia amblatz
lo castell que tan beyl
vos a Deus comanatz,
car s[i] es noveyl
non es aycell
qui mantz n'a enganatz.
No us fisetz en l'enemich
qui per plazer vos destrich,
ans fayts gens queix vostra gaita.

Guaita, vigileu bé
que no us sigui robat
el castell que és tan bell
que Déu us ha encomanat,
perquè si bé no és nou
no és aquell
que a molts ha enganyat.
No us refieu de l'enemic
que per plaer us turmenta,
ans feu gentilment cadascú la vostra guaita.

Agraïments

La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.