Batalla de Muret

De Viquip??dia

(i) 41?? 36??? 50??? N, 0?? 37??? 32??? E??? / ???41.61389, 0.62556

Batalla de Muret Croada albigesa La Batalla de Muret, miniatura de Grandes Chroniques de France Data 12 de setembre del 1213 Localitat Muret, a prop de Tolosa de Llenguadoc Resultat Vict??ria decisiva francesa Batalla de Muret B??ndols Regne de Fran??a Croats Corona d'Arag?? Comtat de Tolosa Comtat de Comenge Comtat de Foix Comandants Sim?? de Montfort Pere el Cat??lic ??? Forces 900 cavallers 700 peons 2.000 cavallers 5.000 peons Baixes Batalla anterior Batalla posterior Setge de La Vaur Setge de Tolosa

Croada albigesa (1209-1229) Besiers - Carcassona - Minerva - T??rme - Montgey La Vaur - Muret - Bellcaire - Tolosa

La Batalla de Muret (Mur??th en occit??) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Cat??lic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de Fran??a, comandades per Sim?? de Montfort que participaven en la Croada albigesa^[1].

Taula de continguts 1 Les fonts 2 Antecedents 3 El setge de Muret 4 Preparaci?? de la batalla 5 La Batalla de Muret 6 Conseq????ncies 7 Vegeu tamb?? 8 Notes 9 Bibliografia 10 Enlla??os externs

[edita] Les fonts

Per poder con??ixer els esdeveniments que van portar a la batalla i la batalla en si mateixa es disposa de diferents fonts contempor??nies, que ens donen el punt de vista catal??, occit?? i franc??s, tot i que totes elles son tendencioses^[2]: la Cr??nica del rei en Jacme, el Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, la Can??on de la Crosada i la Hystoria Albigensis, considerant-se aquesta darrera la font b??sica^[2] per l'estudi.

[edita] Antecedents

Al comen??ament del segle XIII l'heretgia c??tara o albigesa s'havia est??s per Occit??nia i aix?? feia perillar les doctrines de l'esgl??sia cat??lica. El Papa Innocenci III despr??s de llan??ar una Croada contra els c??tars va intentar reconciliar-se amb Ramon VI de Tolosa, per?? Arnau d'Amaur??, llegat papal i Sim?? de Montfort sempre maldaren per provocar el trencament de les negociacions exigint a Ramon VI unes dures condicions.

Ramon VI va buscar aliats amb una ortod??xia cat??lica indubtable, i despr??s d'entrevistar-se amb diversos monarques europeus, va trobar com aliat Pere I. Aquest, va fer d'intermediari per trobar una reconciliaci??, per?? finalment el papa Innocenci III es va posar de part de Sim?? de Montfort i va ordenar l'enfrontament armat pensant que aix?? erradicaria l'heretgia de manera definitiva. La croada va comen??ar amb la massacre de Besiers i el Setge de Carcassona el 1209, continuant l'any seg??ent amb l'atac a les fortaleses de les muntanyes de Minerva, T??rme i Cabaret.

El 1213, Sim?? de Montfort va reiniciar la seva campanya contra Ramon VI de Tolosa. Aquest es va retirar a Tolosa i va demanar la intervenci?? papal; el Papa va ordenar la celebraci?? del concili de La Vaur, inciat el 15 de gener de 1213^[3], i on es va postular pel retorn de comtats i terres a canvi de la submissi?? a l'esgl??sia^[4]; malgrat que els congregats refusaren la proposta Pere el Cat??lic va aconseguir que el Papa envi??s un llegat. Davant la evic??ncia que els croats estaven determinats a acabar amb el comte de Tolosa i la intervenci?? papal nom??s aconseguiria retardar-ho, Pere II d'Arag?? va decidir col??locar els comtes de Tolosa, Foix i Comenges sota la seva protecci??^[5] i combatre els croats.

Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. Entre les vil??les ocupades a tal fi hi havia Muret, que havia conquerit sense resist??ncia el 1212^[6]. La seva situaci?? estrat??gica entre la conflu??ncia de la Garona i la Loja determin?? que fos escollida per Sim?? de Montfort com a base d'operacions, deixant-hi una guarnici?? d'entre 30 i 60 cavallers^[7] i set-cents peons d'infanteria^[8][9].

Pere el Cat??lic va repassar el Pirineu a partir de l'agost des de Canfranc^[5] o Benasc^[2] amb uns mil cavallers i homes d'armes, i mentre s'acostava a Tolosa, els castells de la conca de la Garona que s'havien rendit als croats se li reteren f??cilment. Seguidament el rei va enviar l'ex??rcit sobre Muret, mentre Sim?? de Montfort es trobava a Saverdun^[10]; quan va assabentar-se del perill va reunir les seves tropes i es va dirigir a tota velocitat cap a Muret, a l'encontre de Pere II d'Arag??.

[edita] El setge de Muret

El dia 10 de setembre les tropes de Pere el Cat??lic es reuneixen amb les tropes dels aliats occitans i planten dos camps en la plana a la riba esquerra de la Garona. Els camps estaven situats a uns tres quil??metres del castell i dels vaixells amarrats a un embarcador a la riba vinguts des de Tolosa; aquests estaven plens de provisions^[3] i comptaven amb unes tropes totals calculades en dos mil cavallers i cinc mil peons d'infanteria^[11].

Els cavallers estaven dividits en tres grups^[12]: el primer, dirigit per Ramon Roger I de Foix, comptava amb 200 cavallers de la corona i 400 del comte; el segon grup, format per 700 cavallers de la corona, estava dirigit per Pere el Cat??lic i el tercer grup, de 900 homes, estava sota el comandament de Ramon VII de Tolosa i Bernat IV de Comenge.

El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, for??ant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir not??cia que Montfort s???aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. D'aquesta manera, en arribar el dia seg??ent per l'oest^[8] amb nou-cents cavallers ^[4], els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans^[7]. Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil^[13].

[edita] Preparaci?? de la batalla

Ramon VI de Tolosa, que coneixia les t??ctiques de l'enemic, propos?? fortificar el campament amb una palissada^[4], assetjar la ciutat pel flanc oest^[3] i restar a l'espera de l'atac franc??s, per tal de rebutjar-lo amb els ballesters i poder contraatacar amb l'objectiu de recloure'l a l'interior castell^[14]; per contra,Pere el Cat??lic, desoint els consells del seu cunyat, planteja una batalla sense esperar que arribi tot el seu ex??rcit, doncs els refor??os^[15] que porten Guillem II de Montcada^[16] i Nunyo San?? encara eren de cam?? prop de Narbona. El rei volia que el seu ex??rcit, vencedor a la batalla de Las Navas de Tolosa es compar??s en valentia amb la fins llavors invencible cavalleria francesa, sense fortificar el camp i pretenent v??ncer a camp obert.

Sim?? de Montfort, en clara inferioritat num??rica, amb queviures per tan sols una sola jornada^[5] i a m??s de cent llegues de la seva base d'operacions decideix no quedar-se encerclat en el castell de Muret i llen??a un atac fulminant^[17] utilitzant la millor arma de la cavalleria pesant, la c??rrega^[18]. Va organitzar la cavalleria francesa en tres esquadrons^[19] de tres-cents cavallers:^[12] l'esquadr?? d'avantguarda el dirigia Guillaume de Contres i Guillaume des Barres, el segon esquadr?? estava comandat per Bouchard de Marly i el tercer pel propi Sim?? de Montfort; al seu torn, els ballesters i llancers defensaven el castell i protegien l'acc??s de la cavalleria. La tropa fou reunida a la pla??a del mercat i se li comunic?? l'ordre de batalla^[3] amb una arenga de Montfort.

[edita] La Batalla de Muret

La matinada del 13 de setembre la infanteria tolosana va reiniciar els treballs de setge, atacant les portes de la muralla mentre la cavalleria vigilava la possible sortida dels croats. A la tarda, la major part de la cavalleria catalana es va retirar per descansar^[4] i aquest va ser el moment escollit per Sim?? de Montfort per atacar, amb la seva tropa descansada, sortint per la porta de Salas^[20], que donava al riu Loja i que els assetjants no podien veure, doblant la cantonada de la muralla del castell, al pont de Sant Sern?? i travessant el riu per un gual.

La cavalleria croada va emergir, de sobte, del nivell de la llera del riu avan??ant cap a la plana agafant per sorpresa als assetjants^[21]. Els dos primers cossos van girar a l'esquerra i la primera de les tres escomeses dels francesos fou resposta per les tropes de Ramon Roger I de Foix^[22][23], per?? es van haver de replegar r??pidament, davant la impetuositat de la cavalleria francesa, i les tropes del rei van prendre el relleu. Els francesos, amb la seva gran maniobrabilitat, conservant la formaci?? van mantenir l'avantatge num??ric en les dues seg??ents escomeses i no van permetre el reagrupament dels aragonesos.

??	E'N Simon de Montfort era en Murel be ab .DCCC. homens a caval tro en .M., e nostre pare vench sobr'ell prop d'aquel loch on el estava. E foren ab el d'Arag?? don Miquel de Luzia, e don Blascho d'Alag??, e don Roderich de Li??ana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Roda, e don G. de Puyo, e don Azmar Pardo, et d'altres de sa maynade molts qui a nos no poden membrar : mas tant nos membre que'ns dixeren aquels que'y avien estat, e sabien lo feyt, que levat don Gomes, e don Miquel de Roda, e Azmar Pardo, e alguns de sa meynade que'y moriren, qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : h?? de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas, e'l Rey no'ls volch esperar : e feu la batayla ab aquels qui eren ab el.[24][25][26]	??
???La Batalla de Muret, segons el Llibre dels Feyts

Pere el Cat??lic, havia decidit provar la seva v??lua com a cavaller canviant-se l'armadura amb un dels seus homes per enfrontar-se com a simple cavaller amb Sim?? de Montfort, per?? l'objectiu croat era matar al rei a qualsevol preu^[27] perqu?? la defensa de l'esgl??sia justificava totes les accions^[4], i aix?? ho va encarregar a dos dels seus cavallers, Alain de Roucy i Florent de Ville, que van abatre primer al cavaller que vestia l'armadura reial, i despr??s al propi rei, quan aquest es va descobrir al crit de El rei, heus-el aqu??!^[14], tot i haver acabat amb alguns dels atacants^[28].

??	El rei, heus-el aqu??!	??
???Pere el Cat??lic, 12 de setembre de 1213

La not??cia de la mort de Pere el Cat??lic escampa el p??nic entre la resta de l'ex??rcit, que ??s completament derrotat al ser sorpr??s per un atac de flanc del de Montfort^[18] amb les seves tropes de reserva, i els cavallers catalans emprenen la retirada. L'ex??rcit tolos??, que encara no havia participat en la batalla, veient-se desbordat per l'allau d'aragonesos i catalans que fugen desordenadament, fuig igualment sense atacar, i ??s encal??ats pels cavallers francesos, provocant unes baixes que es calculen d'entre 15.000 a 20.000 homes, entre ells el fill de Pere I, el futur Jaume I de 6 anys.

[edita] Conseq????ncies

Sim?? de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se aix?? en duc de Narbona, Comte de Tolosa i a m??s dels de vescomte de Besiers i Carcassona. Malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Sim?? de Montfort, aquesta batalla va marcar el preludi de la dominaci?? francesa sobre Occit??nia i la fi de l'expansi?? catalana a Occit??nia, doncs Pere el Cat??lic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge. La corona es va centrar en la conquesta de la Hispania romana que s'havia repartit amb el Tractat de Tudil??n i el Tractat de Cazola unes d??cades abans.

El cad??ver de Pere el Cat??lic fou recollit pels hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.

El papa Innocenci III oblig?? a Monfort a cedir la tutela de l'infant Jaume als Cavallers Templers d'Arag?? i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instru??ren com a rei al Castell de Monts??, mentre el regent, San?? de Rossell?? es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, Ferran d'Arag??. En el moment m??s cr??tic, en qu?? els nobles de Catalunya estaven a punt d'encetar una guerra civil pel control de la sobirania en contra dels d'Arag??, Jaume, amb nou anys d'edat i aconsellat pels cavallers templers, va prendre el control de la Corona i tots els nobles van tornar a jurar fidelitat al rei. En endavant l'expansi?? catalana de Jaume el Conqueridor es dirigir?? a Valenci?? i a les illes mediterr??nies.

El dominic?? Sant Ramon de Penyafort, un dels principals consellers de Jaume el Conqueridorva introdu??r la inquisici?? a la Corona d'Arag?? amb la missi?? de perseguir els c??tars i el rei hi col??labor??.

A Occit??nia, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els c??tars van patir una dura persecuci??, duta a terme per la Inquisici?? i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de c??tars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerd??, Prades o Morella es van convertir en centres de c??tars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers c??tars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia c??tara va ser finalment aniquilada despr??s d'anys de croada.

[edita] Vegeu tamb??

• Catarisme

[edita] Notes

[edita] Bibliografia

• Jaume el Conqueridor, Cr??nica del rei en Jacme. Poblet (1343).
• Bernat Desclot, Cr??nica de Pere el Gran [14]
• Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Hist??ria de Catalunya. ISBN 978-84-8415-434-1
• Joan F. Cabestany i Enric Bagu??, Hist??ria de Catalunya, vol III. Els primers comtes-reis, Ed. Vicens Vives, Barcelona 1979 ISBN 84-390-0128-2
• F. Xavier Hern??ndez, Hist??ria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
• Antoni Sella, La gran derrota catalana S??piens n.32, juny 2005
• (occit??) Diversos autors, Can??on de la Crosada. Entre 1208 i 1218.
• (castell??) Jer??nimo Zurita: Anales de Arag??n
• (llat??) Pere de Vaux-de-Cernay, Hystoria Albigensis
• (franc??s) Marcel Auguste Dieulafoy, La bataille de Muret, Paris, 1899
• (angl??s) R.G. Grant, Battle. A visual journey through 5.000 years of combat Dorling Kindersley limited, Londres, 2005. ISBN 978-1-4053-1639-2

[edita] Enlla??os externs

• Desenvolupament de la Batalla, segons diverses fonts
• Hist??ries de Catalunya: Els c??tars i la desfeta de Muret
• La Batalla de Muret per F.X. Hern??ndez

Portal:Hist??ria Militar de Catalunya

Actualment aquest article ha estat proposat per a distingir-lo com a Article de Qualitat. Un article d'especial qualitat hauria de representar el millor treball de la Viquip??dia i, per tant, s'est?? considerant si compleix els criteris de qualitat per a ser-ho. Us encoratgem que hi participeu i feu les vostres observacions.