Besiers

De Viquip??dia

Besiers (Besers en catal?? antic, Besi??rs en occit??, B??ziers en franc??s) ??s una ciutat d'Occit??nia, al departament de l'Erau, regi?? del Llenguadoc-Rossell?? a l'estat franc??s. ??s cap de l'arrondissement del mateix nom. El gentilici dels habitants de Besiers ??s en catal??: bederr??s -esa (en occit??: besierenc -a, en franc??s: biterrois -e)

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Monuments 2 Hist??ria 3 Bederresos il??lustres 4 Besiers i la literatura catalana

[edita] Geografia

El 1999 tenia 69.153 habitants. Est?? a tocar del canal del Migdia i a la vora del riu Orb.

Alguns noms tradicionals que la gent encara fa servir en lloc de la denominaci?? oficial, s??n:

• Place d'Espagne, per Place des Alli??s
• Avenue d'Agde, per Avenue du pr??sident Wilson
• Place de la Citadelle, per Place Jean Jaur??s
• Rue de la Juiverie, per Rue de J??rusalem
• Place Suchon, per Place du g??n??ral De Gaulle

[edita] Monuments

L???esgl??sia principal ??s Sant Nasari, antiga catedral comen??ada al segle XII i acabada al XIV. A la vora del riu Orb hi ha el fam??s Pont Vell. T?? tamb?? museus (el de Belles Arts i Biterrois).

[edita] Hist??ria

Fou una ciutat de la tribu dels volques tect??sages i fou ocupada pels romans el 120 aC. Fou col??nia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, tamb?? escrit com Baeterrae, Baitera, Baitarra, Baitarrous o B??t??rra. Els seus habitants eren els baitarrites, biterrensis o baeterrensis. El seu producte m??s apreciat fou el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva.

El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destru??da, per?? reconstru??da, i va restar en mans dels visigots fins a la conquesta ??rab el 719. Va passar als francs el 752. Seu d???un bisbat, un vescomte hi apareix cap el 885.

La ciutat an?? creixent i esdevingu?? una de les ciutats m??s importants d'Occit??nia. Tanmateix a conseq????ncia de la Croada contra els c??tars el juliol de 1209, la ciutat de Besiers (que comptava aleshores al voltant de 40.000 habitants) fou atacada i assetjada per l'ex??rcit franc??s. El dia 22 d'aquell mateix mes, l'endem?? de l'atac de l'armada dels croats, Besiers queia comen??ant aix?? el saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esgl??sies (es va calar foc a la Catedral i a la Magdalena que acabarien en part destru??des) ni els habitants de religi?? cat??lica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 habitants). Aix?? ha esdevingut famosa la frase atribu??da al legat del Papa Arnau d'Amaur?? quan es prengu?? la ciutat: Mateu-los tots i D??u, despr??s, ja sabr?? con??ixer els seus.

El 1247 el vescomtat va passar a la corona francesa. La ciutat es repobl?? i conegu?? un per??ode de resplendor intel??lectual al segle XVII amb la creaci?? del teatre occit?? de Besiers, un teatre popular de carrer nascut arran de la tradici?? de la festa de les Caritats (el 1612) del qual nom??s s'han conservat 24 peces avui en dia. Se suposa que aquestes representacions han pogut influenciar el teatre franc??s d'aquell segle, i sobretot l'obra de Moli??re que va residir al Llenguadoc entre 1653 i 1658.

[edita] Bederresos il??lustres

• Jean Moulin

[edita] Besiers i la literatura catalana

L'obra Les amn??sies de D??u (2005), de Joan-Daniel Bezsonoff, fa una descripci?? de la vida a Besiers durant la segona guerra mundial i l'ocupaci?? alemanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Besiers