Ballesta

De Viquip??dia

Ballesta amb gafa

Una ballesta ??s una arma per a la guerra i la ca??a que dispara diferents tipus de fletxes a gran dist??ncia, antigament tamb?? projectils esf??rics. ??s formada per un arc amb corda col??locat transversalment al cap d'un m??nec o arbrer on t?? el punt de suport el mecanisme per a parar l'arc i hi ha el mecanisme de mantenir-la parada i disparar-la. Probablement inventada a la Xina, la ballesta va tenir un important paper en les guerres de l'edad mitjana a Europa i fou emprada a la ca??a. L'evoluci?? del seu arc, fins que arrib?? a ser d'acer, fou paral??lela a la dels mecanismes per a carregar-la. Actualment encara ??s en ??s com a arma esportiva o de ca??a.

[edita] Descripci??

Modernament, una ballesta consisteix en un arc muntat al cap d'una culata semblant a la d'un rifle o escopeta, que cont?? el mecanisme (gallet) per a armar i disparar els projectils. En els extrems del suport hi ha una corda que es posa en tensi?? portant-la fins al final de la culata encaixant-la en el mecanisme d'armat. Quan es prem el gallet s'allibera la corda que torna a la seva posici?? inicial i llen??a el projectil. La superf??cie superior de la culata, anomenada llera, ??s on es posa el projectil. La llera ??s travessada per una ranura que permet que el projectil o virat?? surti recte en disparar-lo.

[edita] Hist??ria

Des del 200 la ballesta (n??, ???)estava totalment desenvolupada i el seu ??s dif??s a la Xina^[1]S'han trobat ballestes entre els soldats de l'ex??rcit de terracota a la tomba de l'emperador Qin Shi Huang (260-210 aC) ^[2]. A la Xina, l'arc de la ballesta era fet de bamb??, fusta o de materials compostos. A Europa no hi havia bamb??, per aix?? eren dels altres materials esmentats, fins a mitjan segle XV. L'avantatge de l'??s de la fusta ??s que la ballesta era m??s lleugera, f??cil d'armar (fins i tot a m??). Els arcs de materials compostos estaven fets de banya, tend?? d'animals i fusta i se n'obtenia m??s for??a de tensi??; els materials havien de col??locar-se en capes successives ordenades segons la capacitat de flexi??. A mitjan segle XV, la manufactura de l'acer va millorar considerablement i es va comen??ar a usar en l'arc.

Com que la resist??ncia de l'arc a la flexi?? podia ser superior a la que un ballester podia fer amb els bra??os per armar la ballesta, les ballestes de material compost i les d'acer es paraven primer amb un ganxo (croc) penjat a la cintura, i un estrep, situat darrere l'arc i que s'empenyia amb el peu. Mes envant s'us?? una politja (tallola) amb ganxo penjada a la cintura, que s'emprava estirant el cap de la corda que hi passava; un torn amb diverses politges (dit tamb?? samfonia i martinet); una palanca met??l??lica anomenada gafa, usada estirant; una palanca de fusta, aplicada empenyent; i, finalment, el carnequ??, el mecanisme m??s potent, format per una cremallera amb rodes dentades i un torn.

Al segle XV aparegueren les ballestes que tiraven projectils esf??rics per a la ca??a. A m??s de ballestes d'??s individuals, n'hi havia de m??s grosses muntades en un bastiment emprades sobretot en la guerra mar??tima pel seu abast superior (ballestes de dos peus).

El sistema per a travar la corda de l'arc parat consistia en una pe??a cil??ndrica (nou) que voltava sobre un eix i que tenia una mossa transversal superior on quedava la corda. Un gallet, anomenat clau, enganxava la nou per una mossa que aquesta tenia a la part inferior.

Per a compensar la for??a amb qu?? es desparaven, els projectils havien de ser m??s curts i gruixuts que els de l'arc (passador, virat??, treta), i pel mateix motiu alguns tenien secci?? rectangular (cairell), en comparaci?? amb tots aquests, per??, alguns eren m??s prims (vira, pua); d'altres tenien la punta m??s gruixuda (matr??s, estralla, martellet), els dos darrers tirats amb ballesta d'acer. Els rotllons eren esf??rics i usats per a la ca??a.

[edita] ??s

Gafa estirant

Palanca pitjant

Carranqu??

Torn

La ballesta va ser ??mpliament usada en les guerres d'Europa des del 800 al 1500. Van substituir els arcs en moltes mil??cies europees per nombroses raons. Un arquer expert tenia una dist??ncia de tir m??s gran, m??s acurada i m??s r??pida que la d'un ballester, per?? el valor de la ballesta rau en la seva senzillesa: es pot usar de manera efectiva despr??s d'una setmana d'entrenament, mentre que per a un tir d'arc comparable en efectivitat poden pasar anys d'entrenament. L'??s de torns per carregar la ballesta permetia als soldats usar i disparar amb una tensi?? superior a la que es podia amb un arc. En els ??ltims anys de l'??s de la ballesta tenia suficient energia cin??tica per a penetrar l'armadura d'un cavaller amb facilitat. A m??s, la ballesta permetia tenir-la parada i llesta per a l'??s amb poc esfor??, i el ballester podia apuntar millor que els arquers.

Com que per parar-la calia m??s temps, els ballesters acostumaven a usar pavesos i mantellets per protegir-se, a m??s de les sageteres i merlets.