Ramon VII de Tolosa

De Viquipèdia

Ramon VII de Tolosa o de Sant Gèli, dit el Jove (juliol 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença. Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa escrita en la Historia General del Llenguadoc, és Ramon VII, tanmateix estudis crítics moderns han pogut establir que dos comtes anomenats Ramon n'havien estat omesos. Així, doncs, aquest comte hauria de ser Ramon IX.

Fill de Ramon VI de Tolosa i de Joana Plantagenet, el 1211 es va casar amb Sança d'Aragó (1186-1242), filla d'Alfons el Cast i de Sança de Castella. En segones núpcies es va casar amb Margarita de Lusinhan, dita de la Marca,(1228-1288), tot i que l'església va declarar aquest matrimoni com a nul un temps després. De la seva unió amb Sança d'Aragó en va néixer l'únic hereu del comtat de Tolosa, Joana de Tolosa.

Ocupades les seves terres durant la Croada albigesa, el maig de 1216 desembarca a Marsella i posa setge davant Bellcaire que pren el 24 d'agost. Tot seguit comença la reconquesta dels seus territoris contra Simó de Montfort després el seu fill Amalric de Montfort.

Succeeix al seu pare el 1222. El 1225, és excomunicat pel concili de Bourges i es comença una croada contra ell. Un cop vençut es resigna a signar el tractat de París el 1229, pel qual cedeix l'antic vescomtat de Trencavell al rei de França i permet que la seva única filla i heretera, Joana, es casi amb Alfons de Poitiers, germà de Lluís. A la seva mort, el seu gendre es va fer comte de Tolosa de Llenguadoc i, després de la mort d'aquest últim, el comtat va ser annexat per la Corona de França.