Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

M??trica (poesia) - Viquip??dia

M??trica (poesia)

De Viquip??dia

En la poesia, la m??trica ??s la disciplina que s'ocupa de l'estructura r??tmica dels versos i de la seva t??cnica de composici??.

La unitat b??sica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la s??l??laba (m??s freq??ent en les lleng??es rom??niques).

En catal?? un vers es classifica en menor o major segons si t?? menys o m??s de 8 s??l??labes. Les s??l??labes po??tiques coincideixen amb les ordin??ries exceptuant els fen??mens de diftongaci?? o sinalefes, els hiats o les di??resis. Es compta fins a la darrera s??l??laba t??nica del vers, com en d'altres lleng??es rom??niques en que s??n freq??ents les paraules agudes, com el franc??s i l'occit??. En les lleng??es rom??niques en que s??n molt m??s freq??ents les paraules planes (com el castell?? i l'itali??) es compta fins a la darrera t??nica i se n'hi afegeix una. Aix?? fa que, per exemple, en catal?? es digui que un vers alexandr?? t?? dotze s??l??labes, mentre que en castell?? i itali?? es digui que en t?? catorze (els dos hemistiquis es compten per separat, de manera que, amb el mateix nombre de s??l??labes, el castell?? i l'itali?? en compten dues m??s).

Segons el tipus de vers, hi ha un ritme can??nic, marcat pels accents i la llarg??ria de les paraules. Els versos poden tenir rima entre ells, ??s a dir, coincid??ncia de sons finals. Tamb?? poden combinar-se per formar una estrofa, amb un esquema m??tric fixat (com el sonet). Si no s'adeq??en a aquestes restriccions, es parla de versos lliures o blancs.


[edita] Enlla??os externs