Mètrica (poesia)
De Viquipèdia
En la poesia, la mètrica és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de composició.
La unitat bàsica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la síl·laba (més freqüent en les llengües romàniques).
En català un vers es classifica en menor o major segons si té menys o més de 8 síl·labes. Les síl·labes poètiques coincideixen amb les ordinàries exceptuant els fenòmens de diftongació o sinalefes, els hiats o les dièresis. Es compta fins a la darrera síl·laba tònica del vers, com en d'altres llengües romàniques en que són freqüents les paraules agudes, com el francès i l'occità. En les llengües romàniques en que són molt més freqüents les paraules planes (com el castellà i l'italià) es compta fins a la darrera tònica i se n'hi afegeix una. Això fa que, per exemple, en català es digui que un vers alexandrí té dotze síl·labes, mentre que en castellà i italià es digui que en té catorze (els dos hemistiquis es compten per separat, de manera que, amb el mateix nombre de síl·labes, el castellà i l'italià en compten dues més).
Segons el tipus de vers, hi ha un ritme canònic, marcat pels accents i la llargària de les paraules. Els versos poden tenir rima entre ells, és a dir, coincidència de sons finals. També poden combinar-se per formar una estrofa, amb un esquema mètric fixat (com el sonet). Si no s'adeqüen a aquestes restriccions, es parla de versos lliures o blancs.
