Guilhèm d'Aquitània
De Viquipèdia
Guilhèm IX d'Aquitània e de Gasconha (duc d'Aquitània i VIIè comte de Poitiers) és considerat com el primer trobador. Fou també un dels personatges més singulars del seu temps. Les seves possessions representaven més del doble dels dominis reals. Es va casar als divuit anys amb Ermengarda d'Anjou i, divorciant-se aviat d'ella, va casar-se amb Felipa de Tolosa, vídua de Sancho V Ramírez, rei de Navarra i Aragó. Va combatre com a croat en Terra Santa (1101). Va portar a terme nombroses espoliacions durant el comtat de Tolosa, objectiu primari dels seus anhels expansionistes, i això li va implicar l'excomunió, que li seria aixecada al 1117. Va lluitar contra els almoràvits a Espanya al costat d'Alfons I d'Aragó(1120). Els seus biògrafs el titllen de llicenciós, despietat i falder. Es conta que va arribar a fundar una abadia a Niort per a reunir-hi totes les seves amants. De les seves onze cançons conservades, les sis primeres estan escrites en un llenguatge plàstic i brutal, i dirigides als guerrers i vassalls que l'acompanyaven a les seus correries bèl·liques i amoroses. La quarta, "Farai un vers de dreit nien", és d'una modernitat increïble per la meravellosa atmosfera de irrealitat i misteri que embolica tot el vers, fent de la negació un tema literari. Els poemes Vl a X se situen en un context d'amor cortès en el qual la dama, elevada i fins a inaccessible, fa del cavaller el seu vassall. La cançó Xl expressa malenconioses consideracions sobre la proximitat de la mort. Les onze poesies són altres tantes peces mestres d'una actualitat permanent.
