Monestir de Sant Joan de les Abadesses
De Viquipèdia
El monestir de Sant Joan de les Abadesses és un antic monestir situat a la comarca del Ripollès. Fins l'any 945 va ser l'únic monestir femení del país.
Taula de continguts |
[edita] Història
El monestir, conegut en els seus orígens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap al 885 pel comte Guifré el Pilós i destinat a la seva filla Emma. Guifré havia fet una cosa similar uns anys abans al fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll que va deixar en mans del seu fill Radulf.
L'església del nou monestir va ser consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. Al ser Emma encara una nena, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de cuidar de la petita. A l'arribar a l'edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses de Sant Joan.
Guifré va dotar al monestir de nombrosos béns que es van ampliar gràcies a l'embranzida de l'abadessa. Emma va ampliar els dominis de Sant Joan fins al Berguedà o La Roca del Vallès.
Emma va morir l'any 942 i va ser substituïda per un altra abadessa de la qual no es coneixen dades. En total, el monestir va tenir sis abadesses.
L'any 1017, Bernat Tallaferro, que volia annexionar-se els territoris controlats per l'abadia, va aconseguir que el Papa emetés una butlla que suprimia la comunitat de religioses. El motiu al·ludit va ser la suposada vida díscola de la comunitat. L'emissió d'aquesta butlla va donar origen a la llegenda del Comte Arnau. Després de la dissolució de la comunitat femenina, Bernat Tallaferro va unir el monestir al bisbat de Besalú i va col·locar en ell a una comunitat de frares.
Entre 1083 i 1114 Sant Joan va quedar annexionat al monestir de Sant Víctor de Marsella que va col·locar de nou una comunitat femenina d'origen grec. La intervenció del Papa en el 1114 va permetre a la comunitat de canonges tornar a Sant Joan de forma definitiva. En aquesta etapa, fins el 1484 va ser regit per abats del país. Del 1458 al 1581 va ser regit por abats comendataris ( bisbes i cardenals) El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va convertir en una simple col·legiata que es va suprimir el 1856. Va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931.
[edita] L'edifici
El segle XII es va construir una nova església que és la que encara es pot veure a l'actualitat. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir el cimbori així com el campanar. També va afectar greument a l'església que va haver de ser àmpliament restaurada.
L'església de Sant Joan és d'una única nau encapçalada per un ampli transsepte. En ell es troben cinc absis decorats amb arcs sobre columnes, tant per la part interior com per l'exterior. Originalment es trobava situada en el centre del monestir; d'una banda s'accedia a l'antic cenobi femení i per l'altre al masculí.
Al seu interior es pot contemplar el retaule de la Verge Blanca construït el 1343 per artistes de Florència així com la capella dels Dolors, d'època barroca amb una cúpula daurada i elements decoratius del tallista Josep Moretó, en la qual es troba una Pietat realitzada per l'escultor Josep Viladomat.
Destaca també el conjunt escultòric del Descendiment, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. El retaule es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir.
Es conserva també un petit claustre d'estil gòtic, iniciat al 1442 per Joan Bar i Joan Girard; de dos pisos, conegut com de Sant Mateu. Al seu costat resten uns arcs de l'original claustre romànic del Segle XII.
Per últim, també es conserva l'antic palau abacial, del segle XV.
Ja al segle XX, la important restauració iniciada per Puig i Cadafalch i completada entre 1948-1963 per Raimón Duran i Reynals, ha tornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració de 1428.
[edita] Obres
L'església conserva diversos elements interessants, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s XVIII com el Retaule de Sant Agustí, el de Santa Maria la Blanca, el Sepulcre del Beat Miró o la Capella dels Dolors, una construcció barroca que trenca les línies senzilles de la resta d’edifici. Però probablement el conjunt més curiós és el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251. Aquest grup escultòric, a mig camí entre el romànic i el gòtic, representa el davallament de la creu. El misteri recau en el fet que al front del Crist va conservar-se incorrupta durant segles una hòstia consagrada.
La col·lecció del museu la situat al mateix edifici instal·lat a l'antiga rectoria consta d’escultures, pintures, teixits i orfebreria que s’hi exposa explica també la història del monestir i la vila.
[edita] Cronologia d'abadesses i abats
[edita] Abadesses benedictines
- 898-942 : Emma, filla de Guifré el Pilós.
- 942-949 : Nom desconegut
- 949-955 : Adelaida, filla del comte de Barcelona Sunyer I i vídua del Comte d'Urgell Sunifred II
- 955-962 : Ranol, filla de Delà I, comte d'Empúries
- 962-996 : Fredeburga, filla de Miró II de Cerdanya i germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Miró i Oliba.
- 962-1017 : Ingilberga, filla bastarda del Comte de Cerdanya Oliba Cabreta.
[edita] Abats canonicals
- 1017-1054 Guifré
- 1055-1077 Andreu
- 1083-1098 Berenguer Sunifred
- 1098-1111 Gaufred d’Atzerat
- 1111-1131 Berenguer Arnau
- 1131-1139 Pere Guillem
- 1140-1193 Ponç de Monells
- 1193-1197 Pere Guillem II
- 1198-1203 Ramon de Blanes
- 1203-1217 Pere de Soler
- 1217-1225 Arnau de Corsavell
- 1226-1229 Arnau de Manlleu
- 1230-1250 Ramon de la Bisbal
- 1248-1250 Guillem
- 1250-1252 Ramon de Vallmanya
- 1252-1259 Berenguer Arnau de Santesteve
- 1260-1273 Dalmau de Minyana
- 1273-1293 Berenguer de Blanes
- 1293-1314 Guillem de Sant Joan de Pladecorts
- 1314-1319 Ramon de Cornellà
- 1321-1323 Guillem de Sant Joan de Pladecorts
- 1324-1348 Ramon de Bianya
- 1348-1355 Francesc Roig
- 1356-1393 Ramon de Vallmanya
- 1393-1427 Arnau de Vilalba
- 1427-1447 Pere de Montcrob
- 1448-1454 Pere de Calbó
- 1454-1456 Bernat Guillem de Samasó
- 1456-1484 Miquel Isalguer
[edita] Abats comendataris
- 1484-1485 Joan d’Aragó i Chiaramonte
- 1485-1496 Giovanni de Micheli
- 1401-1505 Joan de Peralta
- 1507-1510 Francesco Fascio Santori
- 1510-1518 Alfons d’Aragó
- 1518-1524 Baldassare Turini
- 1524-1526 Bernat Joan de Santcliment
- 1527-1528 Enric de Cardona i Enríquez
- 1528-1581 Miquel d’Agullana
[edita] Bibliografia
- Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, edicions Destino, Barcelona, 1970, ISBN 8423305112
- Rabuñal, Anxo et alt: Imatges de Catalunya, El País-Aguilar, Madrid, 1995, ISBN 8403596316
[edita] Enllaços externs
- El monestir a la web de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses - Descripció molt breu.
- Visita Virtual i Web de l'Arxiu del Monestir de s.Joan de les Abadesses
- Monestirs de Catalunya. S.Joan de les Abadesses
