Jaume el Just
De Viquip??dia
 |
??Jaume II?? redirecciona aqu??. Per a d'altres significats, vegeu ??Jaume II (desambiguaci??)??. |
Jaume II d'Arag??, anomenat el Just (Val??ncia, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327), fou rei de Sic??lia (Jaume I: 1285-1296), d'Arag??, de Val??ncia (Jaume II: 1291-1327), de Mallorca (intr??s: 1291-1295) i de Sardenya (Jaume I: 1324-1327), i comte de Barcelona (Jaume II: 1291-1327).
Per de la pau d'Anagni (1295) el papa li conced?? vital??ciament els t??tols honor??fics de Senyaler, Almirall i Capit?? General de l'Esgl??sia de Roma.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constan??a de Sic??lia, i germ?? i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Arag??.
[edita] Pol??tica externa
Busc?? la pau amb Castella par tal de resoldre finalment el problema sicili??. Aix?? s'acord?? el matrimoni entre Jaume II i Isabel de Castella, filla de San?? IV de Castella, el 1291. Per?? el 1294 es va anul??lar el matrimoni entre els dos, que nom??s havia estat civil per manca de dispensa papal.
F??u costat a Alfons de la Cerda, pretendent al tron castell??, contra Ferran IV de Castella, la qual cosa li permet?? de conquerir M??rcia als castellans (1296) i signar amb Ferran IV de Castella la Sent??ncia Arbitral de Torrellas (1304), per la qual recuper?? la part nord de M??rcia, que incorpor?? al Regne de Val??ncia. Avui constitueix la part sud del Pa??s Valenci??, amb pobles i ciutats com Alacant, Elda, Petrer, Novelda, Elx, Crevillent, Guardamar i Oriola (tots de parla catalana, excepte Elda i Oriola). La part sud de M??rcia (amb la capital i Cartagena) va continuar en mans de Castella i, amb el pas dels segles, esdevindr?? de parla castellana; tanmateix en la parla popular s'hi conserven multitud de paraules catalanes i molts murcians duen cognoms catalans.
Per la pau d'Anagni (1295), ced?? Sic??lia a la Santa Seu (essent papa Bonifaci VIII) i retorn?? les Balears a Jaume II de Mallorca. A canvi, (1297) aconsegu?? del papa el dret de conservar Sardenya com a feu pel qual calia pagar un lloguer (enfront de Pisa i G??nova que tamb?? la pretenien): s'obria doncs la possibilitat de conquerir-la; el tractat tamb?? inclo??a C??rsega: per?? aquesta illa no s'arribar?? a conquerir mai, nom??s Alfons IV ho intent?? sense ??xit (1421). Per aquesta mateixa pau es cas?? amb Blanca de N??pols. Aquest matrimoni permet?? l'alliberament dels fills de Carles II de N??pols que havien estat retinguts a Catalunya, a canvi Carles II renunciava als drets sobre la Corona d'Arag?? i rebia una indemnitzaci?? de la Santa Seu.
El 1297 viatj?? fins a Roma per rebre la investidura de C??rsega i Sardenya per part del Papa Bonifaci VIII. Aquest el pression?? perqu?? intervingu??s en la lluita contra Frederic III de Sic??lia. El 1302 sign?? la pau de Caltabellotta per la qual Frederic III es mantenia al tron de Sic??lia, i el 1304 la pau amb Castella per la qual s'incorporaren diverses comarques properes a Alacant a la Corona d'Arag??.
El 1309 va impulsar la Croada d'Almeria, que no va aconseguir conquerir la ciutat.
Conquer?? Sardenya (1324) de forma efectiva i establ?? bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble (Imperi Rom?? d'Orient).
[edita] Pol??tica interna
Defens?? Sibil??la i Hug VII de Mataplana comtes del Pallars Sobir?? dels Coserans (1297) i per aix?? el reconegueren com a senyor: el comtat de Pallars Sobir?? esdevenia vassall directe del casal de Barcelona.
El 1321 incorpor?? la baronia d'Enten??a a la Corona, ja que Guillem II d'Enten??a va morir sense descend??ncia. El 1324 li conced?? al seu fill l'infant Ramon Berenguer el Comtat de Prades i la baronia d'Enten??a.
[edita] Trobador
Ja des de la seva ??poca a Sic??lia era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconsegu?? crear un cercle important de producci??, amb la figura destacada de Jofre de Foix?? que, segons diu, escrigu?? les Regles de trobar a inst??ncies del rei. Tamb?? proteg?? Arnau de Vilanova i redact?? lletres de recomanaci?? a favor de Ramon Llull en els seus despla??aments al nord d'??frica. Com a trobador ??s autor d'una dansa religiosa, en qu?? compara l'Esgl??sia amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del m??n.
En l'article sobre danses se'n pot trobar una del rei Jaume II, de tem??tica moral i intencionalitat pol??tica.
[edita] N??pcies i descendents
Es cas?? l'1 de desembre de 1291 a S??ria amb Isabel de Castella, filla de San?? IV de Castella i Maria de Molina. El casament fou anul??lat el 1294.
Es cas?? de nou el 29 d'octubre de 1295 a Vilabertran (Alt Empord??) amb Blanca de N??pols, filla de Carles II de N??pols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Jaume d'Arag?? (1296-1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella
- l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), rei d'Arag?? i comte de Barcelona
- la infanta Maria d'Arag?? (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de San?? IV de Castella
- la infanta Constan??a d'Arag?? (1300-1327), que es va casar amb Dom Joan Manuel de Castella, nebot d'Alfons X de Castella
- la infanta Elisabet d'Arag?? (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'??ustria
- l'infant Joan d'Arag?? (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i despr??s de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria
- l'infant Pere d'Arag?? (1305-1381), comte de Ribagor??a, Emp??ries i Prades
- la infanta Blanca d'Arag?? (1307-1348), religiosa
- l'infant Ramon Berenguer d'Arag?? (1308-1366), comte d'Emp??ries i Prades
- la infanta Violant d'Arag?? (1310-1353), casada amb Felip, d??spota de Romania i fill de Felip I de T??rent
Es cas?? per poders el 15 de juny de 1315 a l'esgl??sia de Santa Sofia de Nic??sia (Xipre) i en persona el 27 de novembre del mateix any a la catedral de Girona amb Maria de Xipre, filla d'Hug III de Lusignan, rei de Xipre.
El 25 de desembre de 1322 es cas?? a Tarragona amb Elisenda de Montcada.
Jaume el Just fou succe??t el 1327 per Alfons el Benigne, el seu segon fill leg??tim, perqu?? Jaume, el fill gran, renunci?? a la successi?? ja que volgu?? fer-se eclesi??stic i no consumar el matrimoni amb Elionor de Castella.
| Precedit per: Pere el Gran |
Rei de Sic??lia 1285???1296 |
Succe??t per: Frederic II |
| Precedit per: Alfons el Franc |
Comte de Barcelona Rei d'Arag?? Rei de Val??ncia 1291???1327 |
Succe??t per: Alfons el Benigne |
| Rei de Mallorca 1291???1295 |
Succe??t per: Jaume II |
|
| Precedit per: ??? |
Rei de Sardenya 1324???1327 |
Succe??t per: Alfons el Benigne |
